L’elecció del nou síndic o síndica de greuges de Barcelona entra en la seva fase decisiva i l’única vinculant: la política. Després que l’actual defensor de la ciutadania, David Bondia, s’hagi imposat clarament l’advocada Gemma Calvet en el suport de les entitats i en el procés participatiu, serà el plenari de l’Ajuntament qui haurà de decidir qui encapçala la Sindicatura de Greuges de Barcelona entre el 2026 i el 2031. Cap de les dues fases anteriors, la dels suports i el procés participatiu, són vinculants, però tindran un pes específic en el vot dels grups municipals. Bondia ho té tot a favor per repetir en el càrrec. L’alcalde Jaume Collboni vol accelerar el nomenament de Bondia o Calvet i que es voti en el plenari del 24 de juliol, abans de les vacances. Però les intencions de Collboni s’han trobat amb la negativa de Junts per Barcelona, el partit amb més representació en el plenari de l’Ajuntament, que vol deixar la votació per al setembre, quan estava previst inicialment. “No tenim pressa. El govern ho vol tancar ara al juliol. Preferim mantenir el calendari inicial i portar el tema a votar el setembre”, avisa el president de Junts a l’Ajuntament i alcaldable, Jordi Martí Galbis.
Consultat el govern municipal, els portaveus mantenen que no hi ha canvis i que ara la idea és que es voti el nomenament del nou síndic o síndica aquest juliol. En cas que cap dels dos partits, Junts o PSC, canviï d’opinió, la votació es faria amb l’oposició d’un grup, Junts, que té 11 regidors, les cadires amb què va guanyar les eleccions de maig del 2023. Abans del plenari, l’Ajuntament elaborarà un informe tècnic del procés d’elecció. El nomenament del síndic o síndica necessita tenir garantits els vots de dues terceres parts dels regidors del consistori, és a dir 27 de 41, el mínim exigit. Aquesta setmana, Barcelona en Comú també “rumiava” si prefereix que la votació sigui al juliol o al setembre, mentre que ERC sí que vol que sigui aquest mes. En qualsevol cas, Collboni va anunciar que la votació seria al juliol sense acordar-ho amb l’oposició.
Qui votarà Bondia?
Els grups municipals mantenen la prudència i no han explicitat en qui pensen per liderar la Sindicatura els cinc anys vinents. Però Bondia pot rebre el vot de la majoria de partits, inclòs el govern de Collboni. L’alcalde està content amb la feina feta per l’actual síndic, principalment per les tasques que ha dut a terme de mediació en conflictes d’habitatge com la Casa Orsola i Vallcarca, i ara amb la finca del carrer de Sant Agustí de la Vila de Gràcia. També podrien posicionar-se favorablement a Bondia Barcelona en Comú (amb nou regidors), ERC (cinc) i PP (quatre). Amb el suport del PSC i dels partits esmentats, Bondia aconseguiria 28 vots, prou per nomenar-lo.
Fa unes setmanes, algunes veus de Junts a l’Ajuntament van suggerir que Bondia, en aquests darrers cinc anys, havia fiscalitzat poc la feina del govern i veien la candidatura de Calvet com a “potent”. No obstant això, aquestes valoracions van tenir lloc abans que se sabés que Bondia tenia més suports d’entitats que Calvet i que havia guanyat el procés participatiu amb un 76% dels suports. No seria gens estrany, que vistos els resultats, Junts també s’inclini per Bondia, tot i que la formació de Martí Galbis s’ho vol prendre amb calma.
De les 2.707 persones a títol individual que han participat en les votacions, 2.064 han optat per donar suport a Bondia, mentre que Calvet n’ha aconseguit 643 (un 24%). Pel que fa a les entitats, l’actual síndic ha estat avalat per unes vuitanta, i l’advocada per una desena.
Informe crític de Calvet
Després que s’hagin conegut aquests resultats, Calvet ha enviat un informe a l’alcalde i als grups municipals amb un seguit de consideracions sobre el procés d’elecció del síndic. A parer de la jurista, el fet que la participació del 0,18% del cens de Barcelona en les votacions és una xifra “intranscendent”. També diu que els Principis de Venècia, que són els estàndards internacionals que marquen com han de funcionar les institucions dels ombudsman, aconsellen que els síndics locals facin “un sol mandat únic no renovable”. D’altra banda, Calvet demana que, “de forma expressa i en nom de la màxima transparència del procés”, l’informe tècnic municipal que s’ha d’elaborar inclogui “la corba de la campanya institucional el darrer any en xarxes i totes les modalitats” de l’oficina del defensor de la ciutadania local, i que s’especifiqui “quins recursos de la Sindicatura” s’han utilitzat “en la campanya de renovació de l’actual síndic“.
Els objectius de cada candidat
En una entrevista recent amb el TOT, Bondia va plantejar que el sensellarisme s’ha d’abordar com un problema d’habitatge resoluble. També va subratllar que defensa el dret a viure bé a Barcelona. “El fort del meu programa és veure el canvi entre el que defensava fa cinc anys: el dret a la ciutat, i el que dic ara: el dret a viure bé a la ciutat. No solament és defensar el dret a quedar-se a la ciutat, com diu el govern, sinó viure bé. Quedar-se en segons quines condicions no té sentit. Viure bé a la ciutat suposa fer una aposta pel benestar social, per l’habitatge digne, per la seguretat, per millorar el soroll i la brutícia… És un dret que fins ara ningú n’ha parlat”.
Per la seva banda, també en una entrevista en aquest mitjà, Calvet va destacar que “cal una renovació a la Sindicatura per salut democràtica”. Calvet també és partidària de reduir la burocràcia per garantir una bona governança i incorporar una perspectiva de gènere a tota l’activitat de la Sindicatura “i, especialment, afrontar el repte de la lluita contra la violència masclista i la protecció dels menors d’una manera molt més intensa, planificada i en coordinació amb moltes institucions, perquè actualment el sistema no està responent. La Sindicatura ho ha de convertir en una prioritat màxima. El que s’ha fet ha sigut puntual i residual”.
Fa cinc anys els grups no es posaven d’acord
Fa cinc anys, el nomenament de Bondia com a síndic es va allargar alguns mesos perquè els grups municipals no es posaven d’acord. Bondia va competir amb altres set candidats i candidates, però en el moment de la decisió política els dos noms que hi havia sobre la taula eren el seu i el de l’exregidor del PSC, Ramon Nicolau. Llavors, al plenari hi havia set partits i una regidora no adscrita -Barcelona en Comú, PSC, ERC, Junts, PP, Ciutadans, Barcelona pel Canvi i la regidora no adscrita, Marilén Barceló-, i l’alcaldessa era Ada Colau. El PSC era molt reticent a investir Bondia perquè el veia proper a Barcelona en Comú, però finalment va cedir perquè era la persona amb més consens. El 2021, Bondia va ser elegit amb els vots a favor de Barcelona en Comú, PSC, ERC i Junts, mentre que PP, Ciutadans, Barcelona pel Canvi i Barceló ho van fer en contra.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona és una institució que defensa les llibertats públiques i drets fonamentals de la ciutadania i supervisa l’actuació del consistori barceloní. Amb anterioritat a Bondia, la ciutat va tenir dues síndiques, Pilar Malla (2005-2010) i Maria Assumpció Vilà (2010-2021). Com a màxim, un defensor pot fer dos mandats de cinc anys. L’elecció no pot coincidir amb un any electoral.
