El 16 de març passat, l’Ajuntament de Barcelona va obrir el procés per elegir al nou síndic o síndica de la ciutat, una institució que defensa les llibertats públiques i drets fonamentals de la ciutadania i supervisa l’actuació del consistori, però el rerefons polític de la institució és evident. Al llarg de la seva història, han estat diferents les persones que han optat al càrrec, amb clares vinculacions polítiques, i darrere d’algunes de les candidatures presentades hi ha hagut partits, tot i que no ho han reconegut oficialment. El nomenament també és polític, ja que ni les propostes que fan les entitats de la capital catalana ni el procés participatiu oberts són vinculants. Correspon a l’alcalde, ara Jaume Collboni, proposar un nom entre els candidats i candidates, i que dues terceres parts del plenari -27 dels 41 regidors- hi donin suport.
De moment, aquest 2026, s’han confirmat dues candidatures, la del síndic actual, David Bondia, i la de l’advocada Gemma Calvet, tal com va avançar el TOT Barcelona. Però les entitats registrades de la capital catalana poden proposar aquelles persones que considerin adients per exercir el càrrec fins al 18 de maig. Tot i que ha estat presentada per diferents entitats de la ciutat, el perfil de Calvet és polític. Entre els anys 2012 i 2015, va ser diputada independent al Parlament de Catalunya, adscrita al grup d’ERC. I el 2019, la CUP va presentar Calvet per ser síndica de greuges de Catalunya, però ella mateixa es va autodescartar per la manca d’acord que la seva candidatura generava entre els partits del Parlament. Amb anterioritat, entre el 2015 i el 2023, Clvet va exercir com a directora de l’oficina de Transparència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb Ada Colau de presidenta.
Rafael Ribó, el síndic català més polititzat
El Síndic de Greuges de Catalunya, nom oficial de la institució catalana, tampoc s’escapa de la politització. Entre el 2024 i el 2022, el defensor va ser Rafael Ribó. Amb dècades a la política, havia estat diputat al Parlament i el Congrés, secretari general del PSUC i president d’ICV. A Ribó, el va substituir Esther Giménez-Salinas, exrectora de la Universitat Ramon Llull, que va ser escollida després de l’acord entre ERC, Junts i PSC al Parlament.
El 2021, el nomenament de Bondia es va endarrerir per la falta d’acord entre els partits polítics. Aquell any es van presentar vuit persones i el càrrec es va decidir entre Bondia i l’exregidor del PSC, Ramon Nicolau. La votació final s’havia de fer en el plenari de juliol, però es va haver de posposar fins al setembre per la falta de consens, ja que el PSC era reticent al nomenament de Bondia, a qui els socialistes veien pròxim a Barcelona en Comú. No obstant això, Bondia mai ha ostentat un càrrec polític. Finalment, a la tornada de vacances, el cas es va desencallar i l’expresident de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i professor de Dret Internacional va rebre els vots a favor de Barcelona en Comú, ERC, Junts i PSC, 33 dels 41 possibles. Al llarg d’aquests cinc anys, Bondia ha impulsat la institució i l’ha donat a conèixer als barris de la ciutat, i ha destacat en tasques de mediació en conflictes d’habitatge com la Casa Orsola i els edificis ocupats de Vallcarca.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha tingut des dels seus inicis tres síndics, dues dones i un home. Abans de Bondia (2021-2026), van ocupar el càrrec Pilar Malla (2005-2010) i Maria Assumpció Vilà (2010-2021). Ja Malla, que va ser nomenada per unanimitat pel plenari municipal, havia estat diputada al Parlament del PSC-Barcelona pel Canvi (1999-2003). Abans, havia estat directora de Càritas i la seva important trajectòria en el món social va ser determinant perquè fos l’escollida. Altres noms que fa més de vint anys van estar sobre la taula per ser el primer síndic o síndica de Barcelona van ser Jordi Solé Tura (un dels pares de la Constitució i ministre de Cultura) o Mercè Sala (que va ser regidora de l’Ajuntament de Barcelona pel PSC i presidenta de RENFE). Però l’única candidatura oficial va ser la de Malla.
El 2010, Vilà, expresidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector i expresidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social, va ser la candidata de consens que es va imposar enmig d’un conflicte polític soterrat. En aquella convocatòria, també s’hi van presentar l’exsecretari general de CCOO, Joan Coscubiela, i l’exdirector general de presons i primer director d’afers religiosos, Ignasi Garcia Clavel, amb governs de CiU. Coscubiela era el partidari del govern de Jordi Hereu, mentre que Xavier Trias donava suport a Clavel. Finalment, la pugna es va desencallar amb el nomenament de Vilà.
Un exgerent de Trias, com a candidat
Vilà va ser reelegida el 2016. En aquella convocatòria ja s’hi va presentar Bondia. En total eren cinc aspirants, i el perfil més marcat políticament era el de l’Àngel Miret. Havia estat gerent de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports en el govern de Trias a l’Ajuntament (2011-2015), i, anteriorment, secretari general d’Immigració, amb Jordi Pujol de president de la Generalitat a principis dels anys 2000.
El 2016, el govern d’Ada Colau va introduir per primer cop el procés participatiu, amb vots de la ciutadania no vinculants que el Reglament de la Sindicatura no recull. Només diu que la proposta de noms es podrà fer també a través “d’una iniciativa ciutadana amb els requisits que estableix la Carta Municipal”. Amb anterioritat, tant el 2005 com el 2010, les entitats havien proposat els candidats i candidats i el plenari havia decidit. Des de fa una dècada, es fa aquest procés participatiu. El 2016, van votar més de 7.000 persones, i el 2021, poc més de 3.000.
Collboni no volia fer el procés participatiu
Inicialment, aquest 2026, Collboni no tenia previst fer les votacions i va publicar el decret d’alcaldia sense esmentar el procés participatiu. Barcelona en Comú va presentar una proposició en comissió municipal per recuperar les votacions. La iniciativa es va aprovar, però la tinenta d’alcaldia Maria Eugènia Gay va dir que no s’acataria. Les propostes de l’oposició no són d’obligat compliment per al govern. Finalment, Collboni va fer marxar enrere i va acceptar fer el procés participatiu. Aquest es farà entre l’1 i el 30 de juny a través de la plataforma decidim.barcelona. Podran donar suport a alguna de les candidatures les persones de més de setze anys empadronades a la ciutat. També s’habilitarà en cadascun dels deu districtes un punt d’acompanyament presencial a la ciutadania i entitats. Els suports de les candidatures no es faran públics fins que s’acabin les votacions, previst per al 30 de juny. La Comissió Permanent del Consell de Ciutat serà qui farà el seguiment del procés.
L’elecció del nou síndic està previst que es faci en el plenari de juliol, i el nomenament al setembre. En qualsevol cas, el procés ha de quedar vist per sentència abans de finals d’any. El nomenament del síndic no pot coincidir amb unes eleccions municipals, i aquestes s’han de celebrar l’any vinent. El defensor o defensora elegit ocuparà el càrrec fins al 2031. El sou del síndic és de 87.913 euros bruts anuals.
