L’elecció del nou síndic o síndica de Barcelona entra en la seva segona fase. Des de l’1 i fins al 30 de juny, la ciutadania pot participar en el procés participatiu que l’Ajuntament de Barcelona ha obert per donar suport a una de les dues candidatures que s’han presentat per ser el nou defensor/a del veïnat i els visitants de la ciutat davant l’Ajuntament. Es tracta de David Bondia, actual síndic, i de l’advocada Gemma Calvet.
A aquesta segona fase, que com la primera no és vinculant, s’ha arribat després que les dues persones candidates hagin rebut el suport de les entitats de la ciutat. L’actual síndic, professor de Dret Internacional, compta amb una cinquantena d’entitats, entre els quals hi ha PIMEC, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (Favb), LaFede.Cat, diverses associacions veïnals (Barceloneta, Sagrada Família, Clot-Camp de l’Arpa, entre altres), el Consell de la Joventut de Barcelona, el Centre d’Entitats d’Horta i del Poble-sec, la Fundació Jaume Bofill, el Centre d’Acollida Assís, la Fundació Privada Món 3, l’Institut de Drets Humans de Catalunya, l’Observatori DESCA i l’Observatori contra l’Homofòbia.
En canvi, Calvet, que va ser diputada independent a les files d’ERC al Parlament, ha tingut l’aval de quatre entitats: l’Ateneu Barcelonès, la Fundació Privada Mambré, la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora i el Projecte dels Noms-Hispanosida.
Les votacions a Bondia o Calvet es poden fer a través de la plataforma decidim.barcelona. En el mateix web, s’informa que hi ha una desena de punt d’acompanyament per participar en el procés, un per districte. Poden votar tots els empadronats a Barcelona que tinguin més de 16 anys.
Collboni no volia fer les votacions
Aquestes votacions no estan exemptes de polèmica perquè inicialment l’alcalde Jaume Collboni va decidir no incloure-les. De fet, aquestes votacions no figuren en el Reglament de la Sindicatura, però el govern d’Ada Colau va decidir introduir-les el 2016 i repetir-ho el 2021. El 2016, van votar més de 7.000 persones, i el 2021, poc més de 3.000.
El canvi de posicionament del govern del PSC va estar motivat perquè Barcelona en Comú va presentar a la comissió de Presidència una proposició perquè s’inclogués el procés participatiu. La iniciativa va rebre el suport del grup municipal que presideix Gemma Tarafa, Junts i ERC. La tinenta d’alcaldia Maria Eugènia Gay va dir que no s’acataria l’aprovació, perquè les propostes de l’oposició no són d’obligat compliment per al govern, però finalment l’alcalde va decidir acceptar el canvi.
Fonts de l’Ajuntament han explicat que al llarg d’aquest mes de juny hi haurà tres actes per donar a conèixer les candidatures. El 9 de juny, es farà una sessió extraordinària del plenari del Consell de Ciutat; el 16 de juny, tindrà lloc un debat amb la ciutadania, i el 17 de juny, es presentaran les candidatures a la comissió de Presidència.
Posteriorment, un cop acabat el procés participatiu, tècnics municipals elaboraran un informe que es compartirà amb els grups municipals. Correspondrà a l’alcalde proposar un nom després de parlar amb la resta de grups municipals. El candidat o candidata que sigui elegit síndic o síndica haurà de rebre el suport de dues terceres parts del plenari municipal, és a dir 27 dels 41 regidors. Per tant, ni els suports de les entitats ni les votacions de la ciutadania són vinculants (tot i que es tenen en compte), i correspon als polítics de l’Ajuntament decidir qui serà el nou defensor o defensora de la ciutadania a la ciutat. Al llarg de les dues dècades de la història de la institució, aquesta ha estat marcada per un rerefons polític, amb candidats que havien ostentat càrrecs públics i la primera síndica, Pilar Malla, que havia estat diputada del PSC al Parlament.
Si no es produeix cap endarreriment, com va passar el 2021, quan els partits no es posaven d’acord, l’elecció del nou síndic o síndica de Barcelona hauria de quedar vist per sentència en el plenari de setembre, i la persona elegida prendrà possessió cap al novembre. L’elecció és per cinc anys i el sou és de més de 87.000 euros bruts anuals. El procés ha de quedar enllestit abans del 2027, ja que no pot coincidir amb uns comicis a l’alcaldia.
Què és la Sindicatura?
La Sindicatura de Greuges de Barcelona funciona des del 2005, tot i que el procés per crear la institució va començar el 2003. Abans de Bondia, que és síndic des del 2021, la ciutat va tenir dues defensores: Pilar Malla (2005-2010) i Maria Assumpció Vilà (2010-2021, dos mandats). La Sindicatura de Greuges de Barcelona defensa els drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania i dels visitants, i supervisa l’actuació de l’Ajuntament.
