A diferència del 2021, quan es van presentar vuit persones per ser el síndic o síndica de greuges de Barcelona, aquest any només seran dos els aspirants a ocupar el càrrec. Es tracta de l’actual síndic, David Bondia, que es presenta a la reelecció, i l’advocada i exdiputada al Parlament com a independent en les files d’ERC, Gemma Calvet, tal com avançar el TOT Barcelona. El 18 de maig, s’ha tancat la primera fase de l’elecció, amb la presentació dels candidats i candidates per part de les entitats inscrites en el registre municipal d’entitats de Barcelona. Bondia ha rebut el suport de 50 entitats i federacions d’entitats, mentre Calvet s’ha quedat en tres.
Entre les entitats i federacions d’entitats que aposten per Bondia hi ha PIMEC, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (Favb), LaFede.Cat, diverses associacions veïnals (Barceloneta, Sagrada Família, Clot-Camp de l’Arpa, entre altres), el Consell de la Joventut de Barcelona, el Centre d’Entitats d’Horta i del Poble-sec, la Fundació Jaume Bofill, el Centre d’Acollida Assís, la Fundació Privada Món 3, l’Institut de Drets Humans de Catalunya, l’Observatori DESCA i l’Observatori contra l’Homofòbia. En el cas de Calvet, ha tingut l’aval de l’Ateneu Barcelonès, la Fundació Privada Mambré i el Projecte dels Noms-Hispanosida. Les propostes de les entitats no són vinculants.
Collboni no volia incloure el procés participatiu
Entre l’1 i el 30 de juny, l’Ajuntament obrirà el procés participatiu no vinculant en el qual la ciutadania podrà donar suport a alguna de les dues candidatures. Aquestes votacions no estan exemptes de polèmica perquè inicialment l’alcalde Jaume Collboni va decidir no incloure-les. De fet, aquestes votacions no figuren en el Reglament de la Sindicatura, però el govern d’Ada Colau va decidir introduir-les el 2016 i repetir-ho el 2021. El 2016, van votar més de 7.000 persones, i el 2021, poc més de 3.000.
El canvi de posicionament del govern del PSC va estar motivat perquè Barcelona en Comú va presentar a la comissió de Presidència una proposició perquè s’inclogués el procés participatiu. La iniciativa va rebre el suport del grup municipal que presideix Gemma Tarafa, Junts i ERC. La tinenta d’alcaldia Maria Eugènia Gay va dir que no s’acataria l’aprovació, perquè les propostes de l’oposició no són d’obligat compliment per al govern, però finalment l’alcalde va decidir acceptar el canvi.
El procés participatiu es farà a través de la plataforma decidim.barcelona i podran donar suport a alguna de les candidatures les persones de més de setze anys empadronades a la ciutat. També s’habilitarà en cadascun dels deu districtes un punt d’acompanyament presencial a la ciutadania i entitats. Els suports de les candidatures no es faran públics fins que s’acabin les votacions, previst per al 30 de juny. La Comissió Permanent del Consell de Ciutat serà qui farà el seguiment del procés.
La decisió la pren el plenari
Posteriorment, un cop acabat el procés participatiu, tècnics municipals elaboraran un informe que es compartirà amb els grups municipals. Correspondrà a l’alcalde proposar un nom després de parlar amb la resta de grups municipals. El candidat o candidata que sigui elegit síndic o síndica haurà de rebre el suport de dues terceres parts del plenari municipal, és a dir 27 dels 41 regidors. Per tant, ni els suports de les entitats ni les votacions de la ciutadania són vinculants (tot i que es tenen en compte), i correspon als polítics de l’Ajuntament decidir qui serà el nou defensor o defensora de la ciutadania a la ciutat. Al llarg de les dues dècades de la història de la institució, aquesta ha estat marcada per un rerefons polític, amb candidats que havien ostentat càrrecs públics i la primera síndica, Pilar Malla, que havia estat diputada del PSC al Parlament.
Si no es produeix cap endarreriment, com va passar el 2021, quan els partits no es posaven d’acord, l’elecció del nou síndic o síndica de Barcelona hauria de quedar vist per sentència en el plenari de setembre, i la persona elegida prendrà possessió cap al novembre. L’elecció és per cinc anys i el sou és de més de 87.000 euros bruts anuals. El procés ha de quedar enllestit abans del 2027, ja que no pot coincidir amb uns comicis a l’alcaldia.
Què és la Sindicatura?
La Sindicatura de Greuges de Barcelona funciona des del 2005, tot i que el procés per crear la institució va començar el 2003. Abans de Bondia, que és síndic des del 2021, la ciutat va tenir dues defensores: Pilar Malla (2005-2010) i Maria Assumpció Vilà (2010-2021, dos mandats). La Sindicatura de Greuges de Barcelona defensa els drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania i dels visitants, i supervisa l’actuació de l’Ajuntament.
