David Bondia, actual síndic de greuges de Barcelona, es perfila per repetir en el càrrec després d’haver guanyat el procés participatiu obert a la ciutadania i les entitats de la capital catalana. Bondia ha aconseguit 2.064 vots (un 76%), mentre que l’altra candidata, l’advocada Gemma Calvet, n’ha aconseguit 643 (un 24%). En total, han participat 2.707 persones a títol individual i 83 entitats, de les quals 25 s’han posicionat a favor de Bondia i sis per Calvet.
Amb anterioritat a aquest procés participatiu, en la primera fase de l’elecció de nou síndic o síndica de greuges, Bondia ja havia estat la persona a la qual més entitats van presentar com a candidat, 50. En el cas de Calvet, en van ser quatre. Així, entre les dues fases del procés, Bondia té el suport de 75 entitats, i Calvet, d’una desena.
La decisió depèn del plenari
No obstant això, l’elecció del síndic o síndica de Barcelona depèn únicament dels polítics. Ni el suport de les entitats ni les votacions dels residents a Barcelona són vinculants. El nomenament del defensor/a de la ciutadania ha de passar pel Consell Plenari, en el qual el candidat que surti elegit haurà de rebre el vot a favor de dues terceres parts dels regidors, 27 dels 41 regidors. Lògicament, tant els suports de les entitats com de la ciutadania es tenen en compte.
L’elecció, aquest juliol
Amb uns resultats tan clars, seria estrany que Bondia no fos elegit per cinc anys més com a síndic de Barcelona, entre el 2026 i el 2031. La intenció de l’Ajuntament és elaborar en dies vinents un informe sobre el procés participatiu que es farà arribar als grups municipals. Amb posterioritat, proposarà en el plenari del juliol, previst per al dia 24, un nom perquè sigui votat. Inicialment, la idea del govern de Collboni era deixar aquesta decisió pel setembre.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona és una institució que defensa les llibertats públiques i drets fonamentals de la ciutadania i supervisa l’actuació del consistori barceloní. Amb anterioritat a Bondia, la ciutat va tenir dues síndiques, Pilar Malla (2005-2010) i Maria Assumpció Vilà (2010-2021). Com a màxim, un defensor pot fer dos mandats de cinc anys. L’elecció no pot coincidir amb un any electoral.
