Les pistoles elèctriques Taser estan un cop més en el focus de l’actualitat. L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat inicialment el reglament que en regularà l’ús per part de la Guàrdia Urbana a partir del 2027, quan s’espera que el cos policial tingui les primeres armes. El debat no està exempt de polèmica. Sindicats policials afirmen que és una eina necessària per als agents, sobretot en enfrontaments amb delinqüents amb armes blanques i per evitar utilitzar l’arma de foc. Però altres veus, com les entitats pro drets humans i partits com Barcelona en Comú i ERC, avisen de la perillositat d’aquesta mena de pistola, una arma potencialment letal.
Dimecres de la setmana passada, PSC, Junts per Barcelona i PP van donar inicialment llum verda a la normativa sobre les Taser. Fa anys que els sindicats de la Guàrdia Urbana -CSIF, UGT, CCOO, SIP Fepol- reclamen aquesta arma. El març del 2025, la comissió de Presidència ja havia aprovat el reglament d’ús, però tres mesos després, Junts va rebutjar la proposta del govern de Jaume Collboni perquè l’executiu socialista no n’havia parlat amb els representants sindicals. A finals d’agost, l’alcalde havia abandonat la idea de reprendre la compra aquest mandat, però l’increment d’agressions amb arma blanca als carrers de Barcelona va fer canviar d’opinió els socialistes. El 18 de juny, un home amb un trastorn mental es va passejar pel carrer de Mandri amb un ganivet i va haver de ser desarmat amb una descàrrega elèctrica d’una Taser d’un mosso d’esquadra, un cos policial que ja utilitza aquesta arma.
En opinió del tinent de Seguretat i Prevenció de l’Ajuntament, Albert Batlle, les Taser tenen una “utilitat contrastada”, a mig camí entre la defensa [porra] extensible i l’arma de foc, i són unes pistoles que ja utilitzen unes vuitanta policies locals i els Mossos d’Esquadra. Per al regidor, el reglament aprovat per l’Ajuntament és el més garantista de tot l’estat. Per fer-ne ús, els agents hauran de passar prèviament una formació. Batlle també ha assegurat que les normes i els límits d’ús seran molt estrictes, i el control, exhaustiu, ja que qualsevol intervenció quedarà enregistrada. El reglament aprovat és el mateix que es va proposar fa un any.
Vuit morts a l’estat espanyol
L’opinió de Batlle contrasta amb allò que pensen Barcelona en Comú i ERC. El regidor de Barcelona en Comú Marc Serra ha denunciat que l’ús de les pistoles Taser ha causat vuit morts a l’estat espanyol, dos dels quals a mans dels Mossos, que utilitzen les Taser des del 2018. Un dels casos va tenir lloc a finals de novembre del 2021 a Badalona, quan un home que amenaçava la seva mare amb ganivets va morir després de rebre almenys una descàrrega elèctrica amb una Taser. El govern de Collboni va rebutjar totes les al·legacions presentades per Barcelona en Comú l’any passat. Segons Serra, fer ús de les Taser és desproporcionat. I, des d’ERC, una de les línies vermelles és que es puguin utilitzar contra adolescents a partir dels 14 anys. “L’alcalde accepta el marc conceptual de la dreta”, va dir l’edil Jordi Coronas en el plenari de juny, quan el PP va tornar a plantejar que s’aprovés el reglament d’ús aquest juliol i s’accelerés la compra de les pistoles.
L’excomissionat de Seguretat durant el primer mandat d’Ada Colau, Amadeu Recasens, recorda, en conversa amb el Tot Barcelona, que ell va participar en la comissió parlamentària que va tractar l’ús de les pistoles Taser i de les pilotes de foam, i subratlla que l’arma està al mercat i és legal utilitzar-la. Una altra cosa és si és recomanable. Recorda que el govern de Colau no va comprar Taser. I posa sobre la taula dues qüestions, qui la farà servir i per a què es vol usar. “S’ha de controlar qui la fa servir. No es pot donar a tots els policies”. D’altra banda, Recasens admet que les Taser són una alternativa millor que l’arma de foc, però li “preocupa” que s’usi com una alternativa de la defensa extensible. “És un pas més cap a la violència. Em preocupa com, quan i qui utilitza les Taser”.
🔴‼️ Pistoles Taser a BCN: La proposta de reglament del Govern de la ciutat encara arrossega les principals preocupacions en #dretshumans que Amnistia Internacional ja va denunciar durant la tramitació anterior. https://t.co/AYnYRcMS2M
— Amnistia Internacional Catalunya (@AmnistiaCAT) July 14, 2026
Tot i que Amnistia Internacional (AI) reconeix que el reglament és “més garantista en la protecció dels drets” que altres, la normativa “arrossega” preocupacions com el fet que podrà fer ús de l’arma qualsevol agent que hagi superat la formació i compleixi amb la resta de requisits. “Com més dispositius, més riscos d’ús abusiu” hi haurà, valora AI. També hi ha inquietud perquè temen que l’ús no es limitarà “a situacions d’últim recurs que representin una amenaça contra la vida o la integritat física dels agents o de terceres persones”, i perquè el reglament permet que es pugui utilitzar contra adolescents a partir de 14 anys, persones en crisi de salut mental o sota els efectes de l’alcohol o les drogues, unes “circumstàncies que n’augmenten la potencialitat letal”. Amnistia Internacional critica també que es podran fer descàrregues en entorns de manifestacions i concentracions i considera que, abans de comprar les pistoles caldria “una avaluació exhaustiva sobre les necessitats operatives que en justifiquen l’adquisició”.
“No és letal”, afirma UGT
En contraposició amb el que diu Amnistia Internacional, el secretari de Seguretat de la UGT i agent de la Guàrdia Urbana, José Casas, assegura que en determinades intervencions policials les pistoles Taser són “l’eina més segura que es pot utilitzar”, sobretot en els enfrontaments cos a cos, ja que dona “una distància de seguretat”. Casas defensa que les Taser “no són letals”. “Això ha de quedar claríssim per a tothom”, alerta. L’agent detalla com funciona: “Evita riscos associats a les mateixes descàrregues. No és una descàrrega contínua. És una descàrrega per pulsacions”. El que fa és aturar el sistema motor de la persona i, quan cau a terra, se la pot reduir i emmanillar. Casas afegeix que els policies que hauran de fer ús de les Taser rebran una formació concreta i hauran de fer una formació continuada en l’ús de desfibril·ladors i en tècniques de reanimació.
En un any, els Mossos fan entre 20 i 25 usos de les Taser. “Les intervencions no són tantes i els resultats de mort no es donen en un alt percentatge”. Segons Casas, hi haurà protocols d’intervenció. “Totes les actuacions quedaran enregistrades. És imprescindible. S’ha d’enregistrar tota l’actuació per la seguretat de la persona i dels agents”. Subratlla que el protocol que hi ha és molt garantista. No s’ha d’utilitzar en manifestacions, amb persones que ja estiguin reduïdes, ni en el cas de menors, dones embarassades i malalts mentals. “A vegades, en aquests darrers, no són tan evidents, però sempre que hi hagi una evidència no s’ha d’usar”, remarca.
Des del sindicat CSIF, el secretari general a l’Ajuntament i agent de la Guàrdia Urbana, Eugenio Zambrano, subratlla que les Taser són “imprescindibles” per al cos i per garantir la seguretat de la ciutadania. “L’Ajuntament ha obert, en aquest cas, un diàleg social, que valorem molt positivament”. Entre altres, els representants sindicals han pogut fer aportacions a les condicions sociolaborals i econòmiques per a aquelles persones que han de dur aquesta arma, coneguda oficialment com a Dispositiu Electrònic de Control (DEC). “Han de tenir la seva formació, acreditació i un complement per la responsabilitat de portar les Taser”. CSIF, molt crític durant anys amb la gestió municipal de la Guàrdia Urbana, destaca que amb Jaume Collboni s’ha recuperat “el suport institucional” que s’havia perdut en temps de l’alcaldessa Ada Colau.
Restringir l’ús a les amenaces reals
El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, –que, paradoxalment, el mateix Colloboni acaba d’impulsar cap a la reelecció– va emetre el 2025 un dictamen sobre el reglament d’ús de les Taser. Bondia alertava dels perills per a la salut i la possibilitat d’un ús abusiu del que, en la terminologia tècnica, s’anomena “dispositiu conductor d’energia”, DCE. També parlava de l’afectació que pot tenir en col·lectius vulnerabilitzats, ja que el text de la norma no alerta prou sobre els perills i permet un ampli ús d’aquestes pistoles: “El reglament hauria de seguir els estàndards del Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa i restringir l’ús dels DCE a situacions en què hi hagi una amenaça real i imminent per a la vida o un risc de lesions greus”.
També plantejava que l’ús es limiti als comandaments policials i que la Guàrdia Urbana rebi formació en drets humans, detecció de col·lectius vulnerabilitzats i tècniques dirigides a evitar l’ús de la força. “Així mateix, caldria prohibir expressament disparar en zones de risc del cos, i establir un límit màxim de descàrregues”, valorava el defensor de la ciutadania. D’altra banda, Bondia pensa que hi ha una “protecció insuficient” de col·lectius vulnerabilitzats, ja que el text no prohibeix totalment l’ús en col·lectius com ara dones embarassades, menors d’edat, persones d’edat avançada o dèbils de salut. “Caldria fer una prohibició expressa i ampliar els col·lectius contra els quals no es pot intervenir amb els DCE”.
