Ha començat el compte enrere per a les eleccions municipals, que se celebraran el 23 de maig del 2027. Arriba setembre i arrenca oficialment el darrer curs polític abans que la ciutadania passi per les urnes per elegir el nou alcalde o alcaldessa. A Barcelona, com l’any passat, quan Jaume Collboni va viatjar a Gaza i altres municipis palestins, la tornada de vacances per als regidors de l’Ajuntament –pels que n’han fet– té lloc amb l’alcalde fora de la ciutat. Collboni és tota la setmana de viatge a l’Europa de l’Est, amb parades a Sarajevo, Varsòvia i Kíiv.
La major part dels partits amb possibilitats d’aconseguir representació en el plenari ja han nomenat els alcaldables. Collboni i Elisenda Alamany (ERC) són els més ben situats de moment en la pugna per l’alcaldia, segons les enquestes. Els mesos vinents estaran marcats per l’intent del govern en minoria del PSC d’aprovar els pressupostos municipals per al 2027. Fins ara, Collboni no ha aconseguit tirar endavant cap pressupost per la via ordinària. En aquests tres anys, l’alcalde només ha rebut el suport d’ERC i s’ha vist abocat a aprovar els comptes una vegada a través d’una moció de confiança –un instrument que la llei electoral permet utilitzar als governs en minoria dos cops per mandat– i a prorrogar-los els altres dos anys. Molt probablement, amb els partits pensant en les eleccions, en els pressupostos del 2027, que es tramitaran durant la tardor, l’executiu socialista no tindrà ni tan sols l’aval dels republicans i Collboni haurà de recórrer de nou a la qüestió de confiança per aprovar-los.
Els candidats que estan decidits
El PSC encara no ha oficialitzat la candidatura de Collboni com a alcaldable. Però al partit de Salvador Illa ningú farà ombra l’alcalde en unes hipotètiques primàries internes. En canvi, la major part dels caps de llista als quals s’enfrontarà Collboni sí que han estat nomenats. Si no hi ha sorpreses de darrera hora, el president de Junts a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbis, liderarà la llista independentista, després d’imposar-se en unes primàries en les quals tenia la direcció del partit en contra. Gerardo Pisarello, exprimer tinent d’alcaldia amb Ada Colau, encapçalarà la llista de Barcelona en Comú. La secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, no va tenir oposició interna i va ser designada candidata amb un suport de la militància molt ampli. El PP va oficialitzar a mitjan juliol que l’alcaldable serà de nou Daniel Sirera. I Aliança Catalana, en el primer cop que es presenta a les municipals de la capital de Catalunya, aposta per Jordi Aragonès, l’ideòleg de la formació. Entre els partits amb opcions d’aconseguir representació en el plenari només queden la CUP i Vox per decidir l’alcaldable. La CUP té previst fer-ho aquesta tardor.
Dos regidors més
Si Barcelona es manté per sobre dels 1,7 milions d’habitants a finals d’any, el plenari creixerà i hi haurà dos regidors més després en les municipals del maig, de manera que passarà de tenir-ne 41 a 43. De moment, els sondejos publicats indiquen que el PSC podria ser la força més votada, seguida d’ERC. El Baròmetre municipal (una enquesta sobre l’estat de la ciutat que es fa cada sis mesos) definia al juliol un pols molt clar entre socialistes i republicans per l’alcaldia, amb els republicans a l’alça i situats a menys de dos punts del PSC en intenció de vot: 13% per als socialistes i 11,1% per als republicans. Per darrere del PSC i ERC, es posicionava Barcelona en Comú, amb un 4,7% en intenció de vot (que era un 6,9% el desembre passat), Aliança Catalana (3,3%), PP (3,1%), Vox (2,7%), Junts (2,6%, 1,2 punts menys que a finals del 2025) i la CUP (2,1%). El Baròmetre dona dades d’intenció directa de vot, però no fa una estimació dels regidors que es traurien. L’enquesta municipal situava en el 45,1% el percentatge d’indecisos.
El PSC no guanya unes eleccions municipals des del 2007
Collboni podria guanyar les eleccions i repetir com a alcalde, amb l’únic dubte de si ERC li pot prendre la victòria a les urnes. Cal recordar que Collboni no es va imposar en els comicis de maig de 2023. Ho va fer clarament Xavier Trias, amb prop de 150.000 vots i onze regidors, però l’exalcalde no va poder governar perquè el candidat del PSC va ser investit per Barcelona en Comú i el PP per evitar que la ciutat tingués un alcalde independentista. Els socialistes no guanyen unes eleccions municipals a Barcelona des de fa vint anys, quan ho va fer Jordi Hereu el 2007.
“Esclafar l’extrema dreta”
Collboni centra part del seu discurs a intentar garantir un gran pacte postelectoral per “esclafar l’extrema dreta”. En cas de complir-se el que diuen els sondejos, Aliança Catalana entrarà en el plenari municipal i Vox podria incrementar la seva representació -ara té dos regidors-, però cap dels dos partits tindrà cap opció de governar. En una entrevista amb l’agència ACN a finals de juliol, l’alcalde va defensar mantenir la tònica d’entesa de l’actual mandat –amb partits com ERC, Barcelona en Comú i Junts– després de les eleccions del 2027, “independentment del resultat i de l’aritmètica que en quedi”. Si els números surten, entre les possibilitats de govern que hi ha sobre la taula hi ha el d’un bipartit entre socialistes i republicans o el d’un tripartit d’esquerres.
Mentre arrenca aquest curs, al llarg d’aquesta setmana, Collboni visita Sarajevo, Varsòvia i Kíiv. L’alcalde mantindrà trobades bilaterals amb els seus homòlegs Samir Avdic (Sarajevo), Rafał Trzaskowski (Varsòvia), Vitaliy Klitschko (Kíiv) i Ihor Terekhov (Khàrkiv). L’agenda inclou també projectes socials, de protecció civil, l’atenció a col·lectius vulnerables i la defensa dels drets LGTBI. Barcelona lliurarà material d’emergència i vehicles de bombers a la capital d’Ucraïna.
