L’Ajuntament de Barcelona ha tancat aquest divendres, amb el plenari de juliol, el curs polític. Ha estat, segurament, l’últim debat amb certa normalitat institucional, tot i que els grups municipals han carregat amb més intensitat contra el govern de Jaume Collboni, especialment per la proposta “de cara a la galeria” (segons ERC) de regular els lloguers comercials a només deu mesos de les eleccions municipals. Al setembre, la tornada de l’activitat política, es preveu intensa i calenta. El darrer baròmetre municipal, presentat aquest juliol, mostra un pols entre Jaume Collboni (PSC) i Elisenda Alamany (ERC) en la lluita per l’alcaldia, amb els republicans a l’alça i situant-se a menys de dos punts del PSC en intenció de vot, 13% per als socialistes i 11,1% per als republicans. El baròmetre dona dades d’intenció de vot, però no fa una estimació dels regidors que es traurien. L’enquesta municipal també posa sobre la taula que el 45,1% dels enquestats no sap què votarà o no contesta.
Amb aquesta situació, els republicans, soci principal del govern municipal durant el mandat -ha estat l’únic partit que ha votat a favor dels tres pressupostos a canvi de millores en diferents àmbits, com ara l’habitatge-, molt probablement deixaran sol el PSC en la tramitació dels comptes per al 2027, i Collboni es veurà abocat per segon cop a aprovar-los a través d’una qüestió de confiança, un instrument que la llei electoral permet utilitzar als governs en minoria dos cops per mandat. L’aprovació dels pressupostos per a l’any vinent és l’assignatura més important que haurà d’abordar l’alcalde abans de les eleccions, juntament amb les ordenances fiscals. El govern ha aprovat fins ara, amb el suport d’ERC i Barcelona en Comú, dues de les tres propostes d’impostos i taxes anuals, posant el focus en la fiscalitat turística. De cara als mesos vinents, una de les qüestions a tractar en aquesta matèria serà si l’increment del recàrrec municipal de la taxa turística als creueristes, fins als 24 euros, s’aplica progressivament o d’una sola vegada, com exigeix Barcelona en Comú.
Altres temes que poden marcar els mesos que falten per a les municipals són els delictes i els accidents en l’obra pública, que en qüestionen la seguretat. Les dades de Mossos i Guàrdia Urbana indiquen una davallada de l’11,2% de les infraccions penals, però en set mesos a la ciutat s’han matat una persona que en tot l’any passat, 11, algunes de les quals han estat amb tirotejos al carrer. Pel que a les obres públiques, la crisi s’ha obert aquest juliol, amb dos esvorancs, un en la construcció del túnel de l’L9 a Sant Gervasi i un altre a Montcada i Vallbona, durant el soterrament de les vies de Rodalies. A aquests dos sinistres, cal afegir-hi la fuita i explosió de gas en unes obres al metro a la plaça de Sants que va deixar vuit ferits, dos dels quals estan greus.
Collboni, pendent de ser nomenat alcaldable
El curs polític es reprendrà amb pràcticament tots els alcaldables decidits. Collboni encara no ha estat oficialitzat com a candidat, però no tindrà rival en cas que el PSC decideixi fer primàries. ERC ja té cap de llista des del febrer, quan va nomenar la secretària general del partit i presidenta del grup municipal, Elisenda Alamany. Junts va elegir al juny Jordi Martí Galbis com a alcaldable després d’unes primàries molt tenses en les quals el president del grup municipal es va imposar a Pilar Calvo, la candidata més pròxima al president a l’exili, Carles Puigdemont. Després de guanyar les eleccions del 2023, amb Xavier Trias com a alcaldable, Junts té deu mesos per revertir unes enquestes negatives per a ells. El baròmetre els dona només un 2,6% en intenció de vot.
Qui va també a la baixa és Barcelona en Comú, amb Gerardo Pisarello com a alcaldable amb la regidora Carol Recio com a número dos. L’enquesta municipal dona als Comuns un 4,7% en intenció de vot. El que va ser primer tinent d’alcaldia durant el primer govern d’Ada Colau (2015-2019) es troba davant del repte de substituir Colau al capdavant de la llista després de tres eleccions amb ella com a candidata. Colau va aconseguir onze regidors el 2015; deu, el 2023, i nou, fa tres anys.
Recentment, el PP va nomenar Daniel Sirera alcaldable de la formació, però després de doblar resultats en els comicis del 2023 -va passar de dos a quatre-, no hi havia cap dubte que seria el candidat. Després d’investir Collboni alcalde el juny de fa tres anys, caldrà veure si aquest fet passa factura als populars o, com sol succeir, el PP treu un resultat més bo del que preveu el baròmetre. Ara, la intenció de vot és del 3,1%.
L’únic grup amb representació al plenari del qual no se sap qui serà el cap de llista és Vox. Amb un 2,7% en intenció de vot, segons el baròmetre, el dubte és saber si la formació mantindrà Gonzalo de Oro com a candidat o apostarà per una cara nova en l’àmbit municipal. Un dels noms que hi ha sobre la taula és el del diputat al Parlament Joan Garriga.
Aliança Catalana es presenta per primer cop
Aliança Catalana (AC) es presentarà per primer cop a les municipals de Barcelona. Després de mesos buscant un candidat mediàtic, el partit de Sílvia Orriols va decidir apostar per algú de la casa, Jordi Aragonès, l’ideòleg d’AC. Ara mateix, Aliança és el partit que més puja en l’àmbit català i, possiblement, després de les eleccions catalanes del 2028 augmentarà notablement la seva representació al Parlament. Barcelona serà per a AC un termòmetre, però totes les enquestes publicades fins ara donen per fet que Aragonès pot entrar a l’Ajuntament amb un mínim de quatre regidors. El Baròmetre li dona un 3,1%.
El darrer partit amb possibilitats d’entrar a l’Ajuntament que encara ha d’elegir el cap de llista és la CUP. Des del mandat 2015-2019, els anticapitalistes no han aconseguit representació al consistori. Segons van explicar des del partit fa uns dies al TOT Barcelona, la prioritat és fer una candidatura que sigui una oposició forta i útil a Collboni i a l’amenaça de l’extrema dreta. La intenció és disposar del candidat/a a la tardor.
