Pila Calvo (Barcelona, 1963) és la cara més reconeixible dels candidats que es presenten a les primàries per encapçalar la llista de Junts per Barcelona a les municipals del 2027. Durant més de vint-i-cinc anys, es va dedicar al periodisme esportiu. Membre de l’equip fundador de Catalunya Ràdio amb dinou anys, va formar part de les retransmissions de Futbol a Catalunya Ràdio i va ser la primera presentadora del Gol a Gol a TV3. La seva entrada en política va ser en les eleccions al Parlament de Catalunya del 2017 per Junts, quan va ocupar el número 64 de la candidatura. En les municipals del 2019, va ser la número vuit de la llista encapçalada per Quim Forn a l’Ajuntament, però no va sortir elegida regidora. Primera presidenta de la Federació de Barcelona de Junts, des de març del 2021 és diputada de Junts al Congrés dels Diputats.
Per què es presenta a aquestes primàries?
Perquè m’estimo molt la meva ciutat i no soc una persona que es resigni a veure coses que no li agraden. No em quedo a casa quan hi ha un problema. Surto al carrer a mirar de buscar una solució. Em mobilitzo. Em presento perquè estimo la meva ciutat i vull ser qui porti el canvi a Barcelona. Ha arribat el moment de dir adeu a Collboni i dir hola a Barcelona, i retrobar-nos amb la nostra ciutat. Hem de tornar a fer brillar Barcelona, com li correspon a la capital de Catalunya. Hem de recuperar l’autoestima de la ciutat i dels barcelonins. Després de tota la meva trajectòria professional, en el món de la comunicació, la consultoria internacional i la política, he acumulat prou experiència per poder aportar el millor de mi al projecte de Barcelona.
Semblava que en un primer moment les primàries havien de ser entre el Jordi Martí Galbis i el Josep Rius. Vostè es va presentar quan en Martí Galbis havia anunciat la seva candidatura i en Rius hi havia renunciat. Per què no ho va fer abans?
En aquell moment, perquè ens entenguem, hi havia aquestes primàries que tothom pensava que eren les que s’havien de fer entre el Jordi Martí Galbis, que era una mica la continuïtat del projecte Trias, i el Josep Rius, que era el que volia ser una cara més nova. Vaig entendre que potser després jo podria participar de les llistes. Era una qüestió que no em vaig plantejar en aquell moment, però quan el Josep Rius va renunciar, vaig entendre, primer, que el meu perfil, que és el d’una persona que estat molts anys en el món de la comunicació, podia ser molt útil. Hi ha poc temps, d’aquí a les eleccions municipals, només ens queda un any. I, per tant, aquest fet de ser una cara més coneguda podia ajudar al fet que la gent connectés amb el projecte de Junts de manera més fàcil: aprofitar aquesta certa notorietat, que no considero que sigui un mèrit, però sí un avantatge respecte a altres candidats que potser no són tan coneguts. Però sobretot em presento perquè vaig sentir que era el moment de fer alguna cosa… No em podia quedar a casa veient el que estava passant i la situació que s’estava generant a la meva ciutat. S’estan perdent moltes coses de Barcelona. També ho vaig voler parlar amb la Míriam Nogueras, la cap del grup parlamentari a Madrid. Ho va entendre perquè sabia que en el passat ja havia anat a les llistes municipals, amb en Quim Forn i l’Elsa Artadi, vaig tancar la candidatura d’en Xavier Trias, i vaig ser la presidenta de la Federació de Barcelona de Junts.
Quins anys va ser la presidenta de la Federació de Barcelona?
Vaig ser coordinadora i presidenta de la Federació de Barcelona de Junts per Catalunya entre la seva fundació, la tardor del 2020 (setembre) i el maig del 2021. Vaig ser la primera presidenta de la Federació i no vaig poder allargar molt el meu mandat. Anava amb la intenció de presentar-me al Parlament de Catalunya, en les eleccions del 2021, però el partit em va demanar fer el salt a Madrid. Com la Laura Borràs i el Jaume Alonso-Cuevillas anaven al Parlament de Catalunya, a Madrid vam entrar el Josep Pagès i jo. Aquest fet va suposar que hagués de renunciar a la presidència de la Federació de Barcelona. Estant tres dies a Madrid, no era viable atendre les obligacions de la Federació. Hi havia molta feina a posar en marxa el partit a la ciutat. Vaig estar poc temps, però va ser molt intens. Em vaig quedar com a diputada a Madrid, i des de fa dos anys soc la presidenta del Consell Nacional de Junts. He acumulat una bona experiència per poder ajudar ara a la meva ciutat.
Si surt elegida alcaldable, que farà deixarà el càrrec i se centrarà a preparar la candidatura o compaginarà les dues coses?
Ja ho hem parlat amb els companys de Madrid. Soc diputada per la circumscripció de Barcelona. Ens trobem en una situació en què les lleis que estan tramitant-se al Congrés de Diputats estan molt aturades. És molt difícil arribar a consensos. No hi ha la mateixa activitat legislativa d’altres anys, per entendre’ns. Els companys s’han compromès a agafar i a ajudar-me en la major part de les meves ocupacions a Madrid. Continuaré defensant tot allò que tingui a veure amb Barcelona des de Madrid.
Compaginarà les dues coses?
No, la meva intenció és poder trobar la manera, a partir del setembre o octubre, que pugui dedicar-me a treballar 100% pel projecte de Barcelona. Si vull fer bé una cosa, em centro en allò que vull fer bé. Crec que aquesta ciutat es mereix tota l’atenció i tot l’esforç.
Expliqui-li al lector qui és Pilar Calvo.
Soc una nena nascuda al barri de Gràcia, al carrer de les Tres Senyores, al costat de la plaça Rovira. Soc filla d’un taxista que va explicar als seus fills com era la ciutat fora dels marges del barri. Quan érem petits, agafàvem la guia de carrers del meu pare i l’obríem a l’atzar i posàvem a prova al meu pare preguntant-li on era aquell carrer. Va ser una manera de començar a entendre que estava en una ciutat amb molts barris. Hi ha moltes Barcelones dins de Barcelona.
I la seva etapa professional, on comença?
Amb dinou anys, vaig ser fundadora de Catalunya Ràdio. M’enorgulleix recordar aquell projecte. Va ser el més maco, en l’àmbit professional de la comunicació, que podia viure. Imagina’t, fer néixer un nou mitjà en català al país. Vaig estar treballant a Catalunya Ràdio en les transmissions del Barça, amb el Joaquim Maria Puyal i l’Antoni Bassas. Després vaig anar a TV3, per continuar amb el periodisme esportiu. Crec que vaig fer una feina important en el sentit d’obrir camí a altres dones que han volgut dedicar-se al periodisme esportiu. Vaig ser la primera presentadora del Gol a Gol. Era un fenomen en aquell moment perquè no hi havia a cap país una dona presentant els resums de la jornada de futbol tot el programa. Sí que hi havia dones que informaven en petits espais, resultats i altres. Era una cosa nova i crec que ens va anar molt bé. Vam fer un rècord d’audiència que encara es manté. Després va arribar un moment en què necessitava reinventar-me, fer coses noves. Vaig deixar TV3 i em vaig posar a treballar en consultoria internacional. Vàrem portar amb una exsòcia meva d’una empresa xinesa les relacions empresarials del pavelló de Barcelona a l’Expo de Shanghai. Ens vam presentar al concurs amb Focus i Lavinia, Vam estar tota l’Expo portant el pavelló de Barcelona. Des de la consultoria, també vaig fer possible la creació de la primera escola de futbol del Barça a la Xina.
El salt a la política, quan es produeix?
El salt a la política no me l’havia plantejat mai, però em vaig posicionar públicament arran de l’1 d’octubre. L’1 d’octubre, com milers de ciutadans, vaig anar a defensar escoles, en el meu cas l’Escola Industrial, i, evidentment, vaig publicar fotos. L’1-O es va saber que la Pilar Calvo, la del Barça, era independentista. Una vegada vaig anar un sopar d’esport solidari, el del Josep Maldonado, i em va tocar donar un premi pòstum a una persona que havia mort d’ELA, el Jano Galan. Era el 4 de novembre. El dia abans havien tancat a la presó a mig govern. Estava molt tocada, trencada. La situació era molt dura i vaig dir unes paraules mentre donava el premi. Estava davant l’Albert Batet. Va trucar al president Puigdemont i li va dir: ‘La Pilar és dels nostres’, en el sentit que era independentista i defensava la causa. Va ser així com em van demanar formar part de les llistes del 21 de desembre del 2017. Vaig anar de 64 per Barcelona. Em vaig anar vinculant cada cop més amb els companys que van ser elegits. Vaig començar a entrar a les llistes en posicions més avançades. Vaig anar a les municipals amb l’Elsa Artadi (el maig del 2019), i a Madrid, el 10 de novembre del 2019, a les llistes del Congrés. Això va permetre que el 2021, a mitja legislatura, entrés al Congrés dels Diputats.
Algunes fonts de Junts la situen com la candidata del president Puigdemont a les primàries
El meu respecte pel president Puigdemont és total, però vull ser la candidata de tothom. El que no seré ni vull ser és una candidata contra ningú. A Junts el que li ha de preocupar en aquests moments és que els militants puguin rebre tota la informació necessària per poder triar des de la seva llibertat. Els militants de Barcelona decideixen per Barcelona. Des de la seva llibertat, han de triar quina és la millor opció que els representa per anar a les eleccions del 20277, en aquest cas contra Jaume Collboni.
Quants avals ha rebut?
No ho sé. Estan topats. Es necessita l’aval del 20% de la militància. Quan un candidat arriba al 20%, ja està. He anat rebent missatges de persones que em volien avalar. Tindran una segona oportunitat. Que em votin.
Té ja al cap una possible llista? En Josep Rius serà el número dos de la seva candidatura si surt elegida?
No tinc feta la llista de cap de les maneres. Quan es faci una llista ha de ser una llista d’unitat, una llista en la qual la militància de Junts se senti plenament representada.
Fa tres anys que Collboni és l’alcalde de Barcelona. Com valora la seva gestió?
Nosaltres sabem molt bé el que és estar a l’oposició davant dels socialistes. Malauradament, ho estem a Madrid, al Parlament i Barcelona. Tots tenen en comú l’incompliment constant. Pactes amb ells coses i després no es compleixen. Collboni va dir que faria una Barcelona més neta, segura i líder, i al final veiem que hi ha hagut pocs canvis. Si hem de mesurar el tema de la seguretat és segur que Barcelona serà més segura gràcies a la llei sobre la multireincidència. Aquesta llei s’ha aprovat al Congrés de Diputats gràcies a Junts. És una llei de Junts. És sorprenent que Collboni durant dos anys no s’hagi plantat a Madrid per exigir que s’aprovés aquesta llei. El PSOE l’ha tingut dos anys al calaix. Els ajuntaments poden personar-se en els processos contra delinqüents multireincidents i no ho ha fet. És una prova que està governant d’esquena als interessos dels barcelonins.
L’habitatge és la principal preocupació de la ciutadania.
Collboni forma part de governs que han estat sobreregulant els lloguers. Nosaltres no diem que no s’hagi de regular. El que diem és que quan hi ha sobreregulació o quan es genera inseguretat jurídica, el problema que tenim és que al final els propietaris, sobretot els petits propietaris, acaben retirant els seus pisos del parc de lloguer. Això ha passat i nosaltres ho vam advertir la legislatura anterior a Madrid. Nosaltres vam votar en contra de la llei d’habitatge espanyola perquè dèiem que tot això que es vol impulsar, de la manera que es volia fer, i després s’ha fet a Catalunya, farà que desapareguin molts pisos del parc d’habitatge i generarà més dificultats d’accés a l’habitatge. A Barcelona, el problema de l’habitatge és el gran repte que té aquesta ciutat. En els últims cinc anys hi ha hagut l’entrada de 70.000 nous habitants al padró. Estem en 1,7 milions d’empadronats. El 2025 s’han construït 1.200 pisos. Hi ha un problema d’oferta i demanda que va a més. S’ha de ser resolutiu, eliminar burocràcia. S’han de buscar solucions residencials per a aquesta entrada de nous habitants que tenim. Però sobretot, el que s’ha de fer és, entre totes les administracions, és ajudar de la millor manera possible que la ciutat no continuï expulsant els seus joves. És un dels problemes més grans que té la ciutat. Estem perdent la nostra identitat. La pèrdua de joves que volen començar la seva vida a la ciutat i que es troben expulsats a l’àrea metropolitana o més enllà fa que es trenquin els vincles familiars i la comunitat. Tot això desdibuixa la nostra Barcelona. S’ha de revertir. Hem de buscar maneres d’ajudar els joves perquè no hagin de marxar, perquè puguin ser a prop dels seus pares, perquè aquests pares, quan són avis, puguin ajudar els seus fills. Això és el que fa barri.
La pèrdua d’identitat és fa palès en el petit comerç.
Tothom diu que hem d’ajudar al petit comerç. Nosaltres ja l’hem ajudat. Hem aconseguit la rebaixa de les cotes d’autònoms a Madrid, pensant en el petit comerç de Barcelona i d’altres llocs, lògicament. També hem fet que aquesta ciutat sigui més humana, ajudant, per exemple, a la pràctica de l’esport. Amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya vam treballar una proposta que al final el govern ens va comprar i que és la bonificació del 90% de les quotes de la Seguretat Social dels monitors d’esport base en clubs no professionals. Als clubs petits de Barcelona, els hi suposa una estalvi de dos milions d’euros a l’any.
Diria que al govern municipal actual li preocupen només els grans esdeveniments esportius i que l’esport de base està més aviat abandonat?
El que veig és que estan arribant tard. Han tingut patint a l’Europa i a la Unió Esportiva Sant Andreu molt de temps pendents si l’Ajuntament ajudaria o no amb el camp de gespa que els obliga a jugar a primera RFEF. Això pot suposar un problema, per exemple, per l’Europa, perquè si posa gespa natural, què passarà amb el futbol base de l’Europa. Són situacions que no s’han cuidat com s’haurien d’haver cuidat des del principi. No pots tenir dos clubs històrics de la teva ciutat patint d’aquesta manera. Estaré molt a sobre d’aquestes solucions, que el tema de la gespa natural es faci quan toca. Tenir els clubs desarrelats, havent de jugar fora, lluny dels seus camps trenca els vincles amb el camp, amb el barri. L’afició de Gràcia vol anar a Gràcia a veure el seu equip. I l’afició de Sant Andreu, el mateix. Això s’ha de cuidar. Barcelona ha de tenir grans esdeveniments esportius, tota la vida els ha tingut, i no els podem perdre. Però si volem que els nens tinguin una vida saludable, hem d’ajudar que tots els infants d’aquesta ciutat puguin fer esport. Hem de cuidar per damunt de tot l’esport base.
Barcelona és una ciutat insegura? Diumenge passat, sense anar més lluny, van matar a trets una persona a la Zona Franca
Vaig pel carrer i no vaig patint, però com més es parla dels tirotejos i de tot el que està passant, la percepció de la ciutadania, cada cop serà de més inseguretat. Nosaltres vivim en gran part del turisme i el turisme no li agrada que això passi, però tampoc és bo perquè és un símptoma que ens pot passar el que li ha passat a altres ciutats d’Europa, que s’han tornat ciutats perilloses en determinades àrees. Ha d’haver-hi una coordinació entre les diferents forces i cossos de seguretat, Mossos d’Esquadra, les administracions… Aquí tothom ha de posar el major dels seus esforços per tenir més controlades totes aquestes màfies, que normalment són de narcotràfic marihuana o altres drogues. Aquí s’ha de posar més esforç, perquè Barcelona sempre ha estat una ciutat d’acollida i se la veia com una ciutat segura, i entre els delinqüents multireincidents, amb la llei de Junts de la multireincidència, la situació crec que mutarà. Hi haurà un abans i un després. Amb més reforç policial per lluitar contraaquestes màfies, Barcelona recuperarà els nivells de percepció d’una ciutat segura, cosa que ara no tenim.
Les enquestes no són molt favorables a Junts en l’àmbit municipal. Sembla que la irrupció d’Aliança Catalana els pot restar vots. Es pot capgirar aquesta situació?
I tant que es pot capgirar. Ho tinc claríssim. El que hem de fer és dir-li a la gent que nosaltres som el partit de les solucions reals. No són paraules, són fets. Nosaltres hem portat solucions reals. El que deia, els autònoms, el petit comerç, els clubs esportius, amb el tema de la multireincidència, amb el tema de la llei ELA. El dia que deixi la política, m’emportaré la llei ELA com una de les vivències més extraordinàries. Vam impulsar aquesta llei al Congrés i això té una translació als centenars de persones, milers de persones a Catalunya. En aquests moments, comença a haver-hi persones amb un grau tres plus de dependència extrema que estan rebent les prestacions, tinguin una ELA, Parkinson o Alzheimer. Dignifica la vida de les persones. Nosaltres, a diferència d’altres formacions polítiques, ja hem demostrat que som els de les solucions reals, que ens preocupem per la gent. També hem plantejat tenir la gestió integral de les competències en immigració. Pensem que s’ha de fer d’una manera endreçada. S’està tensionant l’estat del benestar. Una de cada quatre persones immigrants que arriben a l’Estat espanyol acaben a Catalunya. Moltes persones estan com de pas, però moltes altres es queden aquí i necessiten els serveis socials d’aquí. Si ho podem gestionar des de Catalunya, és molt més fàcil poder-ho fer d’una manera endreçada i com pertoca
Com valora alguns dels acords que el grup municipal de Junts ha arribat amb Collboni, cas de la revisió de l’Ordenança de civisme o el nou pla d’usos de Ciutat Vella?
Això ho ha fet el nostre grup municipal a l’Ajuntament de Barcelona. L’equip que tenim, el grup municipal, és un gran equip, i em sembla molt bé les coses que han tirat endavant. És una cosa que li dic a la gent i és bo que se sàpiga: tenim un dels millors equips, el millor equip de l’Ajuntament de Barcelona… És el millor. Si mires el nivell i el talent dels regidors, el talent dels consellers municipals… D’aquest equip, ha de sortir un projecte espectacular. Espero ser jo qui ho lideri, per dir-li adeu a Collboni i hola a Barcelona.
Què va sentir vostè fa tres anys quan va veure que l’alcalde Trias no podia ser investit perquè Barcelona en Comú i PP van donar suport Collboni?
Ho vaig viure de prop perquè tancava la llista de Xavier Trias i era a l’Ajuntament. Vaig sentir, per un costat, impotència, i per l’altre, ràbia. Tornava a veure que els que manen molt a la política espanyola de tota la vida decidien per la capital de Catalunya, i en contra de la voluntat majoritària dels barcelonins. Va ser un acord impresentable que crec que els va fer posar vermell. Però és veritat que en política la gent després veu l’alcalde i no se’n recorda com va arribar. És una situació que els hauria de fer sentir encara vergonya.
En la seva candidatura, estaria disposada a incloure persones com Jordi Martí Galbis, Jaume Alonso-Cuevillas o Glòria Freixa, els seus rivals a les primàries o creu que s’ha de fer una renovació?
Això és com els equips de futbol. Ha d’haver-hi una barreja entre experiència i cares noves. A les llistes i als equips de feina en general a la vida -ho dic per experiència, perquè he treballat sempre en equip, a la ràdio, a la tele, a la consultoria i a la política-, el més important és que hi hagi mentalitat d’equip. Tots hem d’anar a l’una. Totes aquestes persones i moltes altres segur que volen ser part d’un projecte que vulgui posar, en primer lloc, Barcelona. Farem una llista extraordinària.
Anem acabant. Com a barcelonista, què li han semblat les dues temporades de Hansi Flick?
Em trec al barret. Hi ha hagut molts bons entrenadors al Barça. Vaig viure tota l’època del Dream Team. Viatjava amb ells a tots els partits. Va ser molt intens tot plegat amb el Johan, el Charlie i els companys periodistes. Després vaig viure, l’època Guardiola. Amb el Xavi, també hi tinc molt bona relació, una relació d’amistat. Però crec que el gran mèrit de Hansi Flick és que ha sabut gestionar molt bé la joventut del Barça. No és fàcil, i menys amb un Lamine Yamal a l’equip. És una estrella mundial. Flick ho està fent de Champions.
Li falta alguna cosa al Barça per poder guanyar la Champions?
Sí, potser només una mica d’experiència, però ja vindrà. Serà un any extraordinari per Barcelona i per Barça.
El millor jugador de la història?
Leo Messi.
