Jordi Aragonès és l’alcaldable d’Aliança Catalana (AC) per a les municipals de Barcelona. Nascut a Pineda de Mar el 1993, és historiador per la Universitat de Barcelona i professor d’educació secundària. Considerat l’ideòleg del partit que presideix Sílvia Orriols, va començar la seva relació amb Barcelona el 2010. Ha estat professor d’història i català en instituts i escoles del Poble-sec i el Poblenou, en centres amb “una realitat d’immigració molt elevada”. Des de l’any passat, Aragonès viu a la capital catalana. En aquesta entrevista, explica que la prioritat del seu partit és recuperar “la capitalitat i la catalanitat de Barcelona”, i vincula els delictes amb la immigració. “Tot i que els immigrants són un 17% o un 18% de la població total del Principat, són la meitat dels reclusos a les presons”.
Com arriba a ser el candidat d’Aliança Catalana a les municipals de Barcelona?
Va ser una proposta de la presidenta del partit, Sílvia Orriols. Em fa acceptar, sobretot, un sentit de responsabilitat amb la ciutat i amb Catalunya. Són dues realitats que no es poden separar l’una de l’altra. Barcelona és la capital del país. És la ciutat que té més relació amb la resta dels municipis de Catalunya. Un terç de les feines de tot el país són a Barcelona. El 60% de les feines de tot el país són a l’àrea metropolitana. El centre cultural, esportiu, artístic i polític és a Barcelona. El centre de totes les decisions a Catalunya és a Barcelona. Tinc una gran estima pel que és Catalunya i Barcelona. És una responsabilitat i un honor poder representar o servir Barcelona.
Barcelona com a capital del país serà un dels eixos del programa d’Aliança Catalana?
Efectivament. El primer eix del programa electoral és recuperar la capitalitat i la catalanitat de Barcelona com a ciutat, capital de Catalunya i capital de la Mediterrània.
Diria que en els darrers tres mandats, dos d’Ada Colau i un de Jaume Collboni, Barcelona no ha exercit de capital de Catalunya?
En absolut, no ha exercit la capitalitat. S’han despreocupat de la relació amb la resta del país i del seu sentit de capitalitat. Han fet servir la ciutat com un element més del seu poder a l’estat per arribar primer a la Moncloa i després a la Generalitat. Han menystingut tot el potencial de Barcelona com a ciutat. Ni s’han preocupat de la connexió de les infraestructures fèrries amb la resta del territori, ni de la connexió entre les empreses de la ciutat i les de la resta del territori. Tampoc s’han preocupat per facilitar aquesta connexió entre totes les ciutats de Catalunya i Barcelona, i totes les empreses de Catalunya i Barcelona.
Què faria Aliança per potenciar l’ús del català a Barcelona des de l’àmbit municipal?
Barcelona és una peça clau per explicar Catalunya, la catalanitat i el català al món. Quan Barcelona fa un gran acte com la visita del Papa, com una exposició universal, com el Congrés Internacional d’Arquitectes o qualsevol altre esdeveniment, el món posa el focus en Barcelona i tothom mira Barcelona. És un moment clau perquè Barcelona faci brillar la catalanitat i el català. I perquè l’Ajuntament actuï de forma proactiva en la presentació, amb la presència del català en aquests esdeveniments. Creiem que aquest paper no s’ha de limitar a l’Ajuntament, sinó que cal que totes les grans empreses que participen d’aquests esdeveniments puguin ser puntes de llança de la catalanitat.
Més enllà de la catalanitat i la llengua, quins altres eixos del programa seran prioritaris?
Els mateixos eixos que preocupen la ciutadania de Barcelona. El primer, l’habitatge, i el segon, gairebé en igualtat d’importància, la seguretat. Són dos eixos que tenen punts en comú i que tenen fonts comunes en l’origen del problema. Per una banda, l’augment brutal de la immigració en els últims anys. Barcelona cada any rep 50.000 persones de fora. Hi ha unes 400.000 persones compartint habitació a l’àrea metropolitana. El Principat, com a país, rep cada any 300.000 persones, de les quals 150.000 marxen i 150.000 es queden, però en tot cas venen 300.000 persones de fora cada any. Això fa que, per l’estructura econòmica del país, amb la major part de les feines a Barcelona; per les polítiques en els topalls del lloguer; per l’obligatorietat de construir un 30% d’habitatge de protecció oficial en les noves promocions i pel fet que les polítiques han deixat abandonat el propietari en la defensa de la propietat privada, ni es construeix, ni es lloga. Hi ha una por molt gran entre els propietaris de posar el seu pis per a llogar. No es troba habitatge. Cada vegada ve més gent de fora i tampoc troba habitatge, la qual cosa tensiona encara més el mercat de l’habitatge. Això està vinculat al fet que hi ha una dependència de la mà d’obra barata i el país està immers en un sistema productiu que no paga salaris alts. Es potencien sectors com l’hoteler o la càrnia, que no paguen salaris alts. Creiem que s’ha d’apostar per sectors productius que paguin salaris alts. Cal aprofundir en la industrialització, la digitalització, les feines de valor afegit. Fins que els catalans no cobrin més i tinguin un sistema productiu que pagui salaris dignes i equiparables a la mitjana europea, no podran competir amb els ciutadans del centre i el nord d’Europa que venen a Barcelona i compren els pisos més atractius. Tampoc podrem competir amb els milers d’immigrants que estan compartint pis a la ciutat, amb 14 persones per pagar-lo.
La seguretat continua sent una de les principals preocupacions de la ciutadania. Portem uns mesos amb moltes agressions amb armes blanques i tirotejos. Com afrontaria Aliança Catalana aquesta situació?
El primer que cal dir és que el govern menteix quan diu que baixen els delictes.
La Generalitat o l’Ajuntament?
Els dos. Però en el cas de Barcelona, menteixen quan diuen que han baixat els delictes. Han baixat els furts. Però, en canvi, han augmentat un 30% els tirotejos i un 35% els homicidis o les temptatives d’homicidi. Primer de tot, s’ha de dir la veritat.
Cal més policia?
Sí, necessiten més unitats de policia. Però cal una policia que estigui ben formada, que estigui ben acompanyada i preparada i que tingui un coneixement i una estima pel país i per Barcelona. El país ha passat de sis a vuit milions d’habitants i la ciutat ha crescut molt. Les unitats de policia han de créixer i adaptar-se a la realitat de la població. Però no només és una qüestió de tenir més policia, sinó que aquesta policia estigui ben formada, preparada i ha de ser coneixedora de Catalunya, Barcelona i les últimes innovacions tècniques i de treball de la policia. L’Ajuntament i la Generalitat no s’han de convertir en elements que persegueixin la policia o la posin en dubte. L’administració ha d’ajudar la policia que se senti segura, que pugui treballar correctament i que sàpiga que si hi ha un dia de problemes, l’ajudarà en tot allò que calgui. Pressuposem que l’actuació de la policia serà correcta i d’acord amb les normatives vigents. També creiem que la policia necessita tots els instruments disponibles que hi hagi en el mercat per treballar amb garanties.
Parla de les pistoles Taser.
A la llarga, cada agent de policia hauria de tenir una Taser. A més, creiem que la policia hauria de disposar dels últims softwares en detecció, per exemple, de crims en temps real, d’ús de dades que puguin filtrar els delictes o puguin fer una predicció d’on es cometran els delictes i avançar-se al fet delictiu. Això és una realitat que passa als Estats Units, també, perquè hi ha unes regulacions que permeten a la policia i als softwares de la policia accedir a moltes més dades que no pas aquí. Aliança Catalana aposta per uns canvis normatius i legals iguals aquí. És fonamental per avançar-se no només a aquests delictes, sinó a les màfies cada vegada més organitzades i més potents que patim a la nostra ciutat.
Precisament, aquest juliol s’ha aprovat dotar la Guàrdia Urbana de pistoles Taser. Si tinguessin representació ara, hi haurien votat a favor?
Per descomptat. L’objectiu final ha de ser que cada policia en pugui tenir una, no que n’hi hagi només una per cada unitat, sinó una per cada policia.
Està parlant de comprar més de 3.000 pistoles Taser per a la Guàrdia Urbana.
L’única cosa que ens pot allunyar d’aquest objectiu és el tema pressupostari. Creiem que a la llarga s’ha d’anar avançant, primer, per grup d’unitats i després, finalment, una per a cada policia.
Per què Aliança Catalana vincula immigració amb delinqüència?
No és Aliança. Són dades públiques. Tot i que els immigrants són un 17% o un 18% de la població total del Principat, són la meitat dels reclusos a les presons. Per tant, hi ha una relació evident entre població immigrant i delicte. La persona que van matar al carrer de Balmes era de Montenegro. Podem parlar de les maras, de les màfies. Hi ha una relació evident de relació entre màfies i crim i població immigrant.
Són partidaris de fer una moratòria en l’àmbit de la immigració?
Ho portem al nostre programa electoral. Com a partit independentista, considerem que Catalunya hauria d’aplicar una moratòria en immigració. Però, en tot cas, fins que Catalunya sigui un estat independent, també s’hauria de defensar aquesta moratòria igualment. L’hauria d’aplicar Europa. Fa un mes, el govern de Macron ja va posar sobre la taula la idea de la moratòria. Pensem que hauria de ser en l’àmbit europeu. La UE hauria de dir que no accepta més immigració econòmica fins que, en el cas de Catalunya, per exemple, els salaris dels catalans no s’equiparin a la mitjana europea. I també, amb relació a Catalunya, fins que el català no sigui la llengua majoritària al país.
Quins són els eixos fonamentals que volen treballar en l’àmbit de Catalunya?
Som un partit nacionalista català. El nostre primer punt és la restitució de l’estat català. Apostem perquè aquesta Catalunya tingui un control estricte de les seves fronteres, bàsicament perquè totes les polítiques que se’n deriven -habitatge, seguretat, llengua, model productiu- van vinculades amb el control de la immigració. No només cal controlar estrictament els fluxos migratoris sinó que s’ha d’apostar obertament per una moratòria en immigració. I defensem l’economia productiva i la reindustrialització de Catalunya. És un partit que aposta per ajudar les empreses catalanes a tirar endavant, a produir més, a tenir llocs de feina ben remunerats i que Catalunya sigui una potència industrial.
Com defineix la figura de Sílvia Orriols?
És una figura transcendental per a la història del nacionalisme català. Si no hagués aparegut Sílvia Orriols, no estaríem parlant d’Aliança Catalana. Sense Orriols, no hi hauria cap actor polític que generés il·lusió entre la població després d’aquests anys de derrota i pessimisme arran del procés. Qui ens pot fer superar el trauma del Procés és Sílvia Orriols.
Aliança Catalana s’ha marcat alguna fita pel que fa a aconseguir un nombre determinat de regidors?
Amb els regidors que pugui treure Aliança, farem el màxim servei a la ciutat, als catalans i al teixit productiu català. No ens hem fixat cap xifra i tampoc m’agradaria fer-ho.
Investirien Jaume Collboni?
No, en cap cas. Si algun alcalde no investiríem, seria un alcalde socialista d’un partit espanyol com el PSC.
Com valora la gestió de Collboni al capdavant de la ciutat?
Nefasta. És una continuació de les polítiques de Colau. Pels resultats el podem conèixer. No hi ha hagut una situació mai tan dramàtica com l’actual. Els catalans no troben habitatge i, encara que puguin tenir els diners per pagar un lloguer, no hi ha pisos al mercat de lloguer. Hi ha 60.000 pisos tancats per por que els llogaters no paguin o se’t converteixin en llogaters ocupes. D’altra banda, els tirotejos dels últims dies al carrer, l’augment d’aquest nou pistolerisme, parlen per si sols. Barcelona és insegura, Barcelona té un problema d’habitatge gravíssim i Barcelona té també un problema que no està fent valdre prou la seva catalanitat com a capital de Catalunya i com a capital de la Mediterrània.
Farà una llista de partit o té previst incorporar alguna persona de la societat civil?
Segurament una llista de partit. Tenim gent molt vàlida, molt preparada, amb molta estima pel país i per la ciutat. Farem una llista del planter.
Ja té clar qui serà la número dos?
No li puc dir encara. Ho estem valorant.
Han aparegut alguns noms per ser alcaldables, cas del Sandro Rosell o Jaume Giró. A aquestes persones, Aliança els va fer una oferta?
No. No hi ha hagut cap oferta de la direcció d’Aliança a cap de les persones que han sortit, excepte la que es va dir en el seu dia, que va renunciar per raons de salut. No es va dir el nom per discreció. A la resta, la direcció d’Aliança no li ha fet cap oferta seriosa o formal.
A Lluís Carrasco, tampoc? Fa un any es va parlar amb ell per fer la campanya.
Prefereixo no dir el nom de la persona a la qual se li va oferir per discreció i respecte.
Està a favor de la connexió del tramvia per la Diagonal?
Sí, em sembla que tot el que sigui millorar la connectivitat de la ciutat és positiu.
Com valora la superilla de Colau?
Tot i que va ser una proposta molt criticada inicialment, creiem que el resultat ha estat positiu. A la ciutadania li agrada la superilla, li agrada caminar per aquests carrers que han modificat. Malgrat el que es pugui dir de nosaltres, no som el partit del no a tot. Això sí, considerem que la proposta hauria d’haver inclòs l’opinió de molts més actors. També caldria haver previst una millora del transport públic dins la ciutat i del que la connecta amb l’àrea metropolitana. Perquè les superilles funcionin bé, necessitaríem un sistema de transport públic tan eficient com el dels Països Baixos, i vies per garantir correctament la circulació del vehicle privat. Conscients tant de l’oposició inicial de molts partits com la bona acollida entre molts barcelonins, creiem que cal mantenir aquest eix per a vianants, sense oblidar les millores en transport que hem esmentat.
Per a vostè, quina és la prioritat en l’àmbit de la mobilitat que ha d’afrontar la ciutat?
La connexió amb la resta del territori. Ampliar, modificar, fer que funcionin bé i acabar les obres de totes les línies de metro, FGC, Rodalies i altres infraestructures amb la resta de municipis més propers a Barcelona. Parlo de Maresme, les comarques del Vallès, el Baix Llobregat.
Diuen que vostè és l’ideòleg d’Aliança Catalana.
És un terme que mai he fet servir. Crec que es deu al fet que la meva tasca dintre del partit és la del secretari de formació, estudis i programes. Em dedico a fer el programa electoral del partit i, per tant, suposo que el terme surt d’aquí. Faig el programa de Barcelona, Catalunya i la coordinació dels diversos programes municipals.
A quants municipis es presentaran a les municipals?
No està decidit. Aliança farà poques llistes i ben fetes. Aliança el que ha de fer és no voler créixer molt ràpidament. És un partit que ha nascut tot just fa pocs anys i ningú li exigeix que faci moltes llistes. Barcelona és un cas molt important, però no correrem per fer més llistes de les que hem de fer.
A l’àrea metropolitana, pot concretar una mica més?
Ara com ara, no hi ha cap llista concretada a l’àrea metropolitana.
Presentar-se a Barcelona és un termòmetre per a Aliança de cara a les eleccions catalanes del 2028?
Sens dubte, malgrat que sempre el vot municipal i el vot català pot divergir, el nombre d’electors que té la ciutat és molt determinant pel nombre d’electors que té la província de Barcelona de cara a les eleccions catalanes. Sí que hi ha una relació. Un bon resultat a les municipals pot ajudar molt a fer un bon resultat a les catalanes.
