Elisenda Alamany és l’alcaldable d’ERC per a les municipals de Barcelona de l’any vinent. Nascuda a la capital catalana el 1983, és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Després de formar part de Catalunya en Comú Podem i ser diputada al Parlament, va deixar aquesta formació i es va incorporar a Esquerra Republicana el 2019. Va ser la número dos de la llista amb la qual Ernest Maragall va guanyar les municipals de maig del 2019, tot i que un pacte d’estat, amb Manuel Valls, Ada Colau i Jaume Collboni com a protagonistes, va impedir que la capital de Catalunya tingués un alcalde independentista. D’ençà de la marxa de Maragall, el desembre del 2023, es va quedar com a presidenta del grup municipal. Des de finals del 2024, també és la secretària general d’ERC, després que la candidatura Militància Decidim, liderada per Oriol Junqueras, s’imposés en les eleccions internes republicanes.
Ha estat vostè nomenada alcaldable d’ERC per a les municipals de Barcelona de l’any vinent. Ja té clar qui serà la persona que anirà de número de dos i amb quin calendari es mouen per presentar la candidatura?
Elegirem el bo i millor del partit i també persones que tinguin una vinculació amb la ciutat. A la candidatura hi haurà una barreja d’aquests dos elements, persones que han estat picant pedra tots aquests anys i que han contribuït al fet que Esquerra Republicana sigui central en la política barcelonina i persones independents vinculades a la ciutat.
Pot garantir que els cinc regidors del grup municipal repetiran en les eleccions o hi ha alguna persona que es queda en el camí?
Hi haurà persones que no voldran continuar.
No dirà qui són?
(…)
Recentment, s’ha presentat el balanç de seguretat dels primers sis mesos de l’any a Barcelona. Hi ha una reducció de l’11,2% de delictes, però, per contra, s’han produït més morts violentes en set mesos que en tot l’any passat. Què proposa ERC?
Cap persona que vulgui liderar la ciutat pot estar contenta quan baixen els furts però hi ha tirotejos al carrer, al carrer de Balmes i també a la Marina. Sovint ens oblidem quan les coses no passen al centre. Nosaltres sempre que hem tingut oportunitat i hem pogut negociar amb el govern hem plantejat la necessitat que hi hagi més efectius de la Guàrdia Urbana, com vam fer en el darrer acord de pressupostos, amb 100 efectius més de la Guàrdia Urbana per al torn de nit a la franja del Besòs. També hem demanat la necessària modernització del control de drogues al Port, com altres ciutats portuàries han fet, com és el cas de Rotterdam. El que sí que demanem a l’alcalde és que exigeixi al seu govern, a la Generalitat i també a l’Estat, mesures efectives per aturar la delinqüència de màfies que vivim a la ciutat. Collboni ha de fer més d’alcalde de Barcelona en matèria de seguretat que no pas d’alcalde del PSC. Sovint l’hem vist amagat o tímid a l’hora d’exigir més efectius i més contundència en la seguretat de la nostra ciutat.
Cal més policia als carrers de Barcelona, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana?
Sí.
ERC ha estat l’únic grup que ha donat suport als pressupostos de l’alcalde PSC durant aquest mandat. Negociaran els pròxims pressupostos, els darrers abans de les eleccions, o serà un ‘no’ ja d’entrada?
Ara mateix no està sobre la taula. Ni les ordenances fiscals ni el pressupost. Per tant, ja veurem.
ERC és partidària d’aplicar l’increment del recàrrec de la taxa turística als creueristes fins als 24 euros de cop o progressivament?
Som partidaris de l’acord que vam signar al Parlament entre els tres partits [PSC, Comuns i ERC van pactar que fos progressiu]. M’agrada recordar que avui estem parlant de la taxa turística barcelonina perquè Esquerra Republicana la va impulsar quan ens van dir que era impossible. En aquest tema, estem contents d’haver imposat un sentit comú que ni el PSC ni els comuns, quan han governat la ciutat, han fet possible, que és que Barcelona ha de governar el turisme. Això vol dir no gestionar-lo, no conviure amb el turisme, sinó governar-lo. La taxa turística és molt necessària, com també ho és el retorn. Aquí també hem posat molt la banya en la necessària compensació als barcelonins i barcelonines pel que fa als recursos extra que ara rebrem gràcies a la taxa turística. Amb el tema dels creuers, el port més important d’Europa és Barcelona. També és el segon del món. Hem arribat a un límit. Els creuers de trànsit haurien de ser eliminats de la ciutat de Barcelona. Aquest és l’horitzó que Esquerra Republicana es planteja i que crec que coincideix amb la visió de la gran majoria dels barcelonins i barcelonines.
Barcelona ha perdut la seva identitat?
La pèrdua d’identitat és una qüestió que només Esquerra Republicana ha posat sobre la taula els darrers anys. Barcelona deixa de ser Barcelona quan perdem el nostre comerç de proximitat, els comerços emblemàtics o singulars, la possibilitat de viure plenament en català, però també la possibilitat de viure als nostres barris. És evident que estem en una situació en què els barcelonins i barcelonines tenen la certesa que Barcelona se’ns escapa de les mans, que s’està perdent la personalitat i el caràcter de la ciutat. Però això no és irreversible, ni inevitable. Estic contenta que en els darrers temps hàgim fet possible la suspensió definitiva de les noves llicències de supermercats 24 hores, que estiguem parlant de protegir els comerços emblemàtics i singulars, qüestions que fins que no va arribar Esquerra i va pressionar en aquesta direcció no havien estat a l’agenda política. Hem perdut molt de temps amb els governs del PSC i Comuns, que no s’han pres seriosament la pèrdua de la identitat i el caràcter i la personalitat de la ciutat, i ara n’estem pagant les conseqüències. El que no vull fer són lectures apocalíptiques. Hi ha recorregut perquè això sigui reversible. Ho podem evitar i cada vegada hi ha més barcelonins i barcelonines que creuen que només Esquerra Republicana és la garantia per recuperar la nostra Barcelona.
Hi ha una doble política per part del govern, amb una persecució a comerços i restaurants emblemàtics, mentre la ciutat és plena de botigues de souvenirs i súpers 24, i tanquen molts establiments de tota la vida?
Clarament, mentre es fan retirar rètols de la bodega Fermín o la cocteleria Balius, s’ha permès que cada dos dies s’obri un supermercat 24 hores. Si això no és deixadesa, no sé què ho deu ser.
En el darrer plenari, el PSC va portar una proposició per regular els lloguers comercials a través del Congrés dels Diputats, amb una revisió de la llei d’arrendaments urbans, la LAU. Què li sembla que la proposta hagi arribat quan falta menys d’un any per a les eleccions?
És una cosa que fa tres anys que ja podria haver fet. Aquest és, de nou, un exemple on ERC marca la direcció de les coses que hauríem de fer a la ciutat i, finalment, el PSC, a un any de les eleccions municipals, decideix que s’ha de fer. Aquesta és una iniciativa que fa aproximadament tres anys Esquerra Republicana ja va posar sobre la taula. És un altre dels exemples de la pèrdua d’identitat dels nostres barris. Si perdem el comerç de proximitat, si perdem aquests negocis que durant molt de temps han estat part del paisatge urbà i que ara no poden afrontar el preu del lloguer dels locals, evidentment perdem Barcelona. Com sempre, el PSC fa tard, però hi hem votat a favor perquè sentim que és una proposició que és nostra.
Diria que és electoralista presentar-ho a un any de les eleccions?
Sí. És un símptoma com la qüestió de la personalitat, del caràcter, de la identitat, la possibilitat que Barcelona continuï sent Barcelona és una assignatura pendent a la nostra ciutat. Perquè el PSC no se la pren seriosament. Se la pren com una mesura electoralista, quan calen mesures estructurals. Nosaltres hem proposat un pla d’establiments singulars que sempre se’ns ha dit que no era possible o que s’estudiaria. Si ara el tinguéssim, moltes de les qüestions de retirada de rètols o de problemes amb la protecció del patrimoni dels establiments singulars i emblemàtics de la ciutat no haurien passat. Més que anar apagant focs, el PSC ha de fer propostes sòlides, robustes, perquè Barcelona continuï protegint la seva identitat.
Barcelona ha patit un juliol negre, amb quatre accidents en obres públiques. No són segures les obres públiques?
És preocupant que tot això passi justament en obres públiques, on millor s’haurien de fer les coses. Transmet sensació de desgavell i augmenta la sensació que al país li rebenten les costures. No són fets puntuals ni aïllats. Catalunya necessita governs ambiciosos nacionalment, no governs a Barcelona o Catalunya que es conformen amb un anar fent que clarament no funciona.
Espanya acaba de guanyar el Mundial, amb molts jugadors catalans. Un dels pactes d’investidura amb el govern de Salvador Illa a la Generalitat era impulsar les seleccions catalanes. En aquests dos anys s’ha fet prou en aquesta línia?
No. El projecte de l’oficina de les seleccions catalanes està en marxa. El pressupost també està adjudicat, però s’ha de posar en funcionament. Per tant, tota la pressió d’Esquerra Republicana al Govern de la Generalitat perquè acabin complint amb aquesta projecció internacional de la selecció catalana i acompanyar a aquelles federacions que vulguin competir internacionalment.
Entenc que l’objectiu final és que hi hagi seleccions catalanes que puguin competir internacionalment en tots els campionats?
Sí, els resultats del Mundial d’Espanya avalen el talent dels jugadors catalans, de la mateixa manera que el Mundial femení del 2023, amb gran part de les jugadores del Barça, també avala el bon estat de l’esport català.
Realment, creu que es podrà arribar a aconseguir, que Catalunya pugui competir internacionalment?
Els independentistes estem acostumats a somiar impossibles que després acaben passant. El meu somni, la meva major alegria, és poder cridar a la selecció catalana i celebrar els seus èxits a Canaletes.
Han aprovat els pressupostos de la Generalitat, però no s’ha pogut aconseguir la recaptació de l’IRPF que reclamaven. Aquest és un tema que Esquerra hi renuncia o continuaran treballant per intentar aconseguir-lo?
Nosaltres estem satisfets del nostre rol en aquesta legislatura. Som aquells que hem plantejat qüestions que són necessàries per al nostre país, amb la màxima ambició nacional. Per exemple, el nou model de finançament, la cancel·lació de part del deute que tenim amb l’Estat, el traspàs de Rodalies… Són qüestions en les quals hauríem tingut més força si haguéssim anat acompanyats d’altres partits d’arrel catalanista que es resignen o que abaixen els braços. Tanmateix, nosaltres, amb la força que tenim, continuarem pressionant el govern de Salvador Illa perquè defensi Catalunya més que el PSOE. Aquest és el nostre rol, posar l’ambició nacional que aquest govern no té. I si estem acompanyats, més ràpidament arribarem a qüestions com, per exemple, la recaptació de l’IRPF.
Quina sensació va tenir la setmana passada quan van sortir les inversions de l’Estat a Catalunya i va veure que Catalunya rep, amb més població, la meitat d’inversions que Madrid?
La sensació que el govern de Salvador Illa ha fracassat i que el govern del PSOE humilia el govern del PSC a Catalunya, castigant-lo, castigant-nos amb menys recursos, perquè al final és el fracàs de Salvador Illa, però és un càstig per als catalans i les catalanes, que avui patim l’estat dels serveis públics: la sanitat, l’educació, el col·lapse d’infraestructures, l’asfixia amb la que viu Catalunya per no poder repartir prosperitat amb uns recursos que ja té.
Gabriel Rufián serà el candidat d’esquerra a les pròximes eleccions espanyoles?
Gabriel Rufián és el millor efectiu que tenim, per tant, si vol, i tant.
El front d’esquerres que va plantejar ha quedat una mica diluït?
Comparteixo amb Gabriel Rufián aquesta ambició que no ens podem presentar per presentar-nos, sinó que ens hem de presentar sempre per guanyar. El que ha fet Gabriel Rufián també em sembla valent, ha volgut sacsejar la política i dir que el repte que tenim davant d’un govern d’extrema dreta és ingent i que la situació és delicada. I la conclusió a la qual arribem és que el millor que podem fer davant d’aquesta amenaça és presentar-nos amb les sigles d’Esquerra Republicana. Els projectes amb un fort arrelament territorial són els que avui més creixen i són els que millor defensaran Catalunya i els nostres drets davant d’un govern d’extrema dreta.
La situació de la llengua és bastant preocupant, a tot el país i a Barcelona particularment. Estem en uns mínims històrics d’ús social. Realment, aquesta situació es pot revertir?
Sempre treballo amb l’optimisme i l’exigència. I a part del dramatisme, ens hem de posar a treballar. I un exemple ha estat Barcelona. Fins que Esquerra Republicana no va posar l’emergència social del català sobre l’agenda, no hi havia una aliança amb el Gremi de Restauració per catalanitzar les cartes dels restaurants i millorar la retolació. No hi havia un pressupost ambiciós en matèria del català. No hi havia una comissionada del català que realment reflectís la necessitat d’atendre els reptes que tenim, perquè a Barcelona cap districte utilitza com a llengua prioritària el català, i no hi hauria un projecte tan ambiciós, que és de la capital de país, però del país en general, com és la Casa de Creació dels Continguts Digitals en Català. És una eina que Esquerra Republicana ha dissenyat, en un acord de pressupostos amb el partit socialista, i que té la intenció de millorar l’ús del català, sobretot en les xarxes socials. Creiem que aquesta és l’actitud i l’exigència i la responsabilitat que els polítics hem de tenir davant de l’emergència social del català. El dramatisme i els discursos apocalíptics no aportaran res.
Quin balanç fa de la política que s’ha fet des de l’Ajuntament per combatre la catalanofòbia?
En general, el partit socialista no fa si no se l’obliga a fer. És veritat que des que Esquerra Republicana va acordar la figura de la comissionada del català, aquests casos de discriminació lingüística s’han atès de manera més urgent, també amb col·laboració i diàleg amb actors tan importants com Plataforma per la Llengua. I crec que aquest és el camí.
Li consten que s’hagin posat sancions per catalanofòbia a Barcelona?
Segurament hi ha una voluntat més militant en les entitats que avui formen part de la ciutat que no pas en els governs socialistes. I ho dic perquè existeix una actitud relaxada, no només envers els casos de catalanofòbia, sinó en els requisits del català en persones que han de liderar institucions importants, com per exemple són els museus a la nostra ciutat. En el darrer plenari, hem demanat a l’alcalde que el nivell de C1 sigui un requisit imprescindible per dirigir qualsevol museu, qualsevol fundació o consorci on hi hagi diners públics, perquè aquesta és una manera de prestigiar la llengua, però també de normalitzar-la com la llengua pròpia que és del nostre país.
Si és alcaldessa de Barcelona, quines seran les primeres mesures que prendrà?
Una de les coses que crec que ha fet que perdem orgull de ciutat és la poca consciència que Barcelona és la capital d’un país. El país sense la seva capital no pot tirar endavant, però Barcelona sense un país al darrere tampoc no és res. Una de les primeres iniciatives que faré serà seure amb les ciutats mitjanes i grans al Saló de Cent per veure com Barcelona les pot ajudar, com pot contribuir a la dinamització de les economies de les ciutats mitjanes i grans del país. Aquesta serà una de les primeres iniciatives. La segona, ja la vaig comentar quan vaig ser proclamada candidata, que és la suspensió de les noves llicències de tots els establiments que estan orientats al monocultiu turístic. La resta, ja aniran desenvolupant-se en el programa.
Li preocupa el fet que Aliança Catalana pugui entrar a l’Ajuntament?
Em preocupa que les forces polítiques que volen que l’independentisme sigui minoritari o que tinguin un projecte excloent creixin. Però també és veritat que m’enorgulleix que una força com Esquerra Republicana que creu en un independentisme que no demana d’on vens, sinó quin futur volem estrenar plegats, creixi. I això m’omple d’esperança. I aquesta és la feina que tenim assumida. Creiem que és veritat que el país està en un moment identitari important, que la identitat és important per a la gent, però aquesta identitat el catalanisme sempre l’ha entès de manera oberta, inclusiva, on hi ha elements que són rellevants i que cal que siguin defensats. Crec que la derrota del catalanisme és el nacionalisme reaccionari, però també el cosmopolitisme naïf. Creiem en un independentisme progressista, en una Catalunya que no et pregunta d’on vens, sinó quin futur podem escriure plegats. Aquesta és la clau de l’èxit perquè l’independentisme cada vegada pugui afegir més i més gent que arriba al nostre país.
Esquerra estaria disposada a governar amb el PSC a Barcelona?
Ara mateix la meva missió és guanyar les eleccions, som la força que més creix. Estic convençuda que de la mateixa manera que fa tres anys érem la quarta força i avui som la segona, som l’alternativa al PSC. I això coincideix amb una visió que els barcelonins i barcelonines darrerament comparteixen. Ara, cada setmana planto unes cadires i una taula en un barri i escolto els veïns i veïnes, i cada setmana també vaig a berenar a un barri diferent amb un veí o una veïna i escolto els problemes, les preocupacions, però també les aspiracions de ciutat. Crec que la ciutat necessita un relleu, un relleu generacional, també. Una persona que entengui que Barcelona és la capital del país, que volem una Barcelona per als veïns i veïnes, que no perdi la seva personalitat i el seu caràcter. I entenc que aquesta visió dels barcelonins i barcelonines coincideix amb la nostra i això fa que siguem clarament l’alternativa, i així ho dibuixen les enquestes, al partit socialista. Estic convençuda que arribarem molt forts a les eleccions del 2027. Lluny de plantejar-me amb qui governaré, els altres partits també han de pensar si s’atreviran a governar amb Esquerra Republicana.
