El govern de Jaume Collboni aporta menys pisos que el d’Ada Colau, quan estava al capdavant de l’Ajuntament, a la mesa d’emergència social de Barcelona. Segons es desprèn de les dades del gràfic inferior, des del 2023, el consistori cedeix menys habitatges que l’Agència Catalana de l’Habitatge (Generalitat) a la mesa, que gestiona el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, un organisme constituït per la Generalitat (60%) i Ajuntament (40%). Collboni és alcalde des de juny del 2023. Ja en aquell any i els posteriors, 2024 i 2025, l’executiu socialista ha proporcionat cada any menys pisos a la mesa d’emergència que els vuit anys de govern de Colau, amb Barcelona en Comú gestionant l’àrea d’habitatge. En general, les famílies que estan apuntades a la mesa d’emergència són davant d’una situació de vulnerabilitat o la possibilitat de perdre de manera imminent el lloc on viuen.
El juny, 763 famílies esperaven un habitatge amb l’expedient aprovat. “És el màxim històric de persones en emergencia habitacional. Mai abans hi ha hagut tanta gent esperant un pis d’urgència”, denuncia la presidenta de Barcelona en Comú, Gemma Tarafa. Fonts del servei de premsa municipal asseguren que, en els últims exercicis, l’Ajuntament ha adjudicat desenes de pisos del Fons de Lloguer Social a famílies en risc amb necessitat d’una alternativa residencial per vies complementàries a la mesa d’emergències socials.
Des del 2023, la Generalitat aporta més habitatges
Segons les dades facilitades per Barcelona en Comú al TOT Barcelona, el 2023 (amb mig any de Colau i Collboni cadascun com a alcalde), l’Ajuntament va posar a la mesa d’emergència social 57 pisos, mentre que l’Agència Catalana de l’Habitatge en va cedir 78. El 2024 i 2025, la tònica es va mantenir. El 2024, el consistori en va aportar 78, i la Generalitat, 96. I l’any passat, si l’Ajuntament va contribuir amb 59 habitatges, el Govern català ho va fer amb 62.
Mentre que els darrers tres anys, la Generalitat ha aportat més habitatges a la mesa d’emergència social que l’Ajuntament, en el conjunt de la dècada entre 2015 i 2025, dels 2.300 pisos adjudicats, el 69,3% són municipals (1.593 en total). De fet, entre 2015 i 2022, sempre va ser el consistori qui col·laborava amb més pisos. Les diferències sempre havien estat molt altes a favor de l’Ajuntament, especialment el 2015 i el 2016, amb 257 i 300 pisos municipals, i 61 i 62 de la Generalitat, indica el gràfic. Entre el 2015 i el 2025, la Generalitat ha cedit 705 habitatges.
Col·lapse de la mesa d’emergència.
De totes maneres, les aportacions d’habitatges que fan l’Ajuntament i Generalitat a la mesa d’emergència social són totalment insuficients per reduir el col·lapse que hi ha des de fa anys. A finals del 2025, 741 persones o famílies amb un expedient favorable esperaven que se’ls adjudiqués un habitatge. Si s’analitza les xifres del darrer any, es pot comprovar que en lloc de rebaixar-se, el nombre de persones que esperen un habitatge ha anat a més, especialment a partir del febrer d’aquest any. El juliol del 2025 n’eren 749; el setembre, 747; l’octubre, 751, i el novembre, 743. El gener del 2026, estaven pendents que se’ls entregués un pis 738 ciutadans; el febrer, 747; el març, 753; l’abril, 754; el maig, 757, i el juny, 763. Amb aquesta situació de sobresaturació, l’any passat només es van adjudicar 121 habitatges entre Ajuntament i Generalitat. De fet, el nombre de pisos entregats per la mesa d’emergència de Barcelona ha anat clarament a la baixa entre el 2015 i 2025. En una dècada, se n’han adjudicat prop de 200 menys. De 319 el 2015 s’ha passat a 121 l’any passat, la xifra més baixa.
Des del govern municipal, s’insisteix en el fet que més enllà dels pisos de la mesa d’emergència, s’aporten habitatges per a famílies en situació de vulnerabilitat. “El consistori continua dedicant els pisos a persones en risc o en situació d’emergència, tot i que no sempre els adjudiqui via mesa d’emergències”. A més, la variació en el nombre d’aportacions anuals de pisos a la mesa d’emergències està condicionada també per la reducció de la rotació dels inquilins (que cada vegada és menor) i, per tant, no alliberen nous pisos, subratllen les fonts consultades.
Altres actuacions en l’àmbit de l’habitatge per a persones en situació d’emergència són la rehabilitació de finques comprades per al reallotjament de residents, cas de les promocions dels carrers de Lancaster i Hospital; 26 habitatges per a reallotjaments temporals en el barri del Besòs i el Maresme; i reallotjaments interns de l’IMHAB (Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona) per afrontar incidències tècniques que requerien una rehabilitació important i el desallotjament d’una finca. A més, el 2024 es van destinar 10 pisos a habitatges d’inclusió gestionats per entitats del tercer sector, i el 2026 s’ofereixen altres 32 habitatges a habitatges d’inclusió, també a entitats del tercer sector (encara no formalitzats).
L’accés a l’habitatge, la principal preocupació
El Baròmetre municipal, presentat aquest juliol, confirma que l’accés a l’habitatge és la principal preocupació dels barcelonins. És així per al 31% dels enquestats. Fonts de Barcelona en Comú asseguren que, tot i aquesta dada preocupant, el govern de Collboni retalla en algunes polítiques d’habitatge. Citen que entre el 2024 i el 2025 es va reduir el pressupost per fer pisos protegits, passant de 83 milions fa dos anys a 35 l’any passat. En canvi, el govern de Collboni va dir en la presentació dels pressupostos municipals per al 2026 que es destinarien prop de 240 milions a polítiques d’habitatge, un 33% més que el 2025, convertint-se en la tercera inversió més important del consistori.
Desnonaments
El partit que té com a alcaldable a Gerardo Pisarello apunta que més de 100.000 persones esperen un habitatge de protecció oficial a la capital catalana, un 63% més que fa cinc anys, i denuncia que en els darrers dos anys els desnonaments han repuntat a Barcelona. En qualsevol cas, les xifres van clarament a la baixa des del 2013, quan n’hi va haver 3.289, amb fluctuacions diverses i repunts alguns anys al llarg de l’última dècada. El 2023, n’hi va haver 1.255, mentre que un any abans se n’havien produït 1.531. El 2024, es van desnonar 1.331 pisos, i el 2025, 1.373.
“Ens sorprèn com, en un moment en què els desnonaments pugen a la ciutat després d’anys a la baixa, siguin més de 700 les persones que esperen un habitatge de la mesa d’emergència. És el màxim històric de persones en emergència residencial. No hi ha hagut mai tanta gent esperant un pis d’urgència. Conseqüència de tot això és que gairebé 2.000 persones dormen al ras a la ciutat, un 40% més que fa dos anys. El govern de Collboni ha d’entomar la greu crisi residencial. De res ens serveix projectar una Barcelona de grans esdeveniments si després la ciutadania no pot accedir a un dret tan bàsic com és l’habitatge. Per a Collboni aquest és el dret a quedar-se a Barcelona?”, es pregunta la presidenta del grup municipal de Barcelona en Comú.
