Prop de mig centenar de persones s’han concentrat aquest divendres al matí a les portes de la seu de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), al número 92 del carrer de la Diputació. Ho han fet en protesta pel desnonament de famílies vulnerables que està impulsant la Generalitat en diversos punts de la capital catalana. Només en els pròxims dos mesos, hi ha previstos dos llançaments d’inquilins que fa més de quatre anys que viuen en pisos propietat de l’administració. En ambdós casos, hi ha menors residint als domicilis i les famílies no tenen una alternativa d’habitatge al seu abast. També es dona la circumstància que es veuen excloses de la mesa emergència perquè, com està ocupant un pis de propietat pública a Barcelona, no té dret a optar a un altre, un extrem que no s’aplica en altres municipis veïns com per exemple Sant Adrià de Besòs.
La convocatòria de l’acció l’han fet el Sindicat d’Habitatge de la Verneda – El Besòs, el Grup d’Habitatge de Sants, el Sindicat de Barri del Poble-sec, el Sindicat d’Habitatge de les Corts i la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC). Entre les diferents entitats, tenen una desena de casos de famílies vulnerables que resideixen en habitatges propietat de la Generalitat a la ciutat i que estan amenaçades de desnonament. La meitat d’aquests es concentren a la Via Trajana, una zona al límit entre la capital catalana i Sant Adrià on històricament es van reallotjar molts barraquistes i que encara manté molts pisos públics en règim de lloguer vitalici. Tots els intents de regularitzar la situació d’aquests inquilins han resultat infructuosos. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha decidit continuar endavant amb els processos d’expulsió sense voler avenir-se a negociar lloguers socials, tot i tenir un alt percentatge de pisos buits i en desús i malgrat que la Llei permet legalitzar els residents si fa almenys dos anys que viuen al domicili.
Bloqueig a la regularització i col·lapse de la mesa d’emergència
Des del moviment prohabitatge denuncien que casos com aquests no són aïllats, sinó que responen a un canvi de tendència que han detectat en els darrers anys per la qual s’ha endurit el posicionament de l’administració. “Hi ha un bloqueig de les vies de regularització de casos per signar lloguers socials, s’expulsen famílies sense oferir cap alternativa i hi ha una manca de voluntat per seure a negociar vies de resolució dels conflictes”, afirmen. Aquesta percepció sobre el terreny se sustenta amb les dades. Segons una informació avançada per La Directa, només durant el 2025 es van executar 203 llançaments en pisos propietat de la Generalitat, un 24% més que l’any anterior. A banda, es dona la circumstància que la mesa d’emergència de Barcelona va batre el passat mes de setembre el seu rècord particular amb un total de 785 sol·licitants. Per tot això, demanen l’obertura d’una taula de negociació per tractar cadascun dels casos i que s’aturin tant els dos processos de desnonament amb data fixada com aquells que estan pendents de calendari.
