El barri de la Verneda i la Pau podria haver estat aquests dies l’escenari de dos desnonaments de famílies vulnerables amb menors. Totes dues fa almenys sis anys que resideixen en pisos propietat de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) i tenien el llançament previst per al dilluns 26 d’octubre i el dimecres 4 de novembre. Cap d’elles tenia una alternativa residencial al seu abast i, per tant, haurien acabat al carrer, excloses del mercat d’habitatge. Tanmateix, els dos processos es van suspendre in extremis, només unes hores abans de la data fixada per al desallotjament en el primer cas i uns diens abans en el segon. Ara s’obre la porta a la possible negociació de lloguers socials per als veïns afectats, que reben l’assessorament i el suport del Sindicat d’Habitatge de la Verneda – El Besòs. Aquests no eren els únics desnonaments de famílies vulnerables impulsats per la Generalitat aquesta mateixa setmana: n’hi havia almenys dos més programats fora de Barcelona, a Vic i Manlleu (Osona).
Es dona la circumstància que els dos casos suspesos a la capital catalana són de famílies de l’entorn de la Via Trajana, una zona al límit entre la capital catalana i Sant Adrià de Besòs on històricament es van reallotjar molts barraquistes i que encara manté un percentatge elevat de pisos públics en règim de lloguer vitalici. Aquest àmbit és un dels més afectats pels processos de desnonament que està impulsant recentment la Generalitat. Una situació que sorprèn si tenim en compte que al barri hi ha múltiples habitatges propietat de l’AHC que estan buits des de fa temps. Segons denuncien les entitats pro habitatge, aquesta paradoxa és força habitual i explica per què molts cops és el mateix veïnat el que acostuma a moure’s per aconseguir que qui entri a viure al domicili sigui una família del barri abans que algú el pugui ocupar per destinar-lo a activitats fraudulentes.
Forçats a marxar del barri
El primer dels processos aturats va ser el de la Patrícia. Aquesta dona fa quinze anys que viu amb la seva parella i les seves dues filles, de 16 i 22 anys, en un domicili de la Generalitat al passeig de la Verneda. L’estabilitat familiar es va truncar ara fa cinc anys. El seu marit va haver de deixar de treballar per una malaltia i ella també va acabar per fer el mateix amb l’objectiu de dedicar-se a les cures que ell necessitava. Durant aquest impàs, les dificultats econòmiques van fer que no poguessin pagar el lloguer i acumulessin un deute. Poc després, una de les filles també va patir problemes greus de salut mental i pensaments autolítics, cosa que va agreujar la situació de vulnerabilitat de la família. Des del primer moment que es va iniciar tot el procés, la Patrícia va manifestar la seva voluntat d’assumir el deute i pagar-lo d’acord amb les seves possibilitats econòmiques actuals.
El segon cas és el d’en Carles Aparicio. Aquest home de 53 anys en fa sis que va tornar a la casa on va créixer i que la seva mare manté amb un lloguer vitalici al carrer de Ca N’Oliva. Quan ella va haver d’ingressar a una residència, ell es va quedar al domicili amb la seva filla d’onze anys. Aparicio va ser drogoaddicte, però fa més de set anys que va deixar les drogues. La mare de la petita no va voler saber-ne res d’ella, així que l’home l’ha criat tots aquests anys sol. Té uns ingressos d’uns 1.100 euros mensuals. El procediment judicial deriva d’un impagament del lloguer que es va produir quan l’habitatge encara era a càrrec de la seva mare. En aquest temps, l’home no ha pogut personar-se en el procés ni tampoc se li ha permès assumir el deute acumulat, tal com ha demanat en diverses ocasions. “Diuen que no em volen desnonar, però tampoc em deixen quedar ni posar el pis al meu nom”, assenyalava Aparicio en un reportatge publicat al TOT Barcelona a mitjans de maig, tot remarcant que tant ell com la seva filla tenen la vida muntada al barri.
Durant aquest temps de disputa judicial, l’afectat ha provat de trobar alternatives a la zona a través del mercat lliure i també via els serveis socials. No hi ha hagut manera. “Amb 1.100 euros i una criatura, on volen que vagi? Que m’ho expliquin“, reblava aleshores. El seu desnonament estava fixat com comentàvem per al pròxim dimecres 4 de novembre, però finalment també ha pogut ser suspès temporalment.
Una revisió amb forats i exclusió de la mesa d’emergència
L’Agència de l’Habitatge de Catalunya es va comprometre el passat mes de maig a revisar els casos amb data de desnonament fixada i suspendre cautelarment els llançaments previstos aleshores. Això sí, sempre que les famílies afectades complissin els requisits, es trobessin en situació de vulnerabilitat i acreditessin que no tenien propietats. Ho va fer després que diverses entitats pro habitatge protagonitzessin una acció conjunta a les portes de la seu amb el suport de la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC). Com que ni la Patrícia ni en Carles tenien llavors la data fixada, tot i que el segon sí que va participar de la mobilització, van quedar fora d’aquest primer acord amb la Generalitat.
Tanmateix, des dels sindicats ja alertaven aleshores que aquest pas no era garantia de l’obertura d’un procés de resolució alternatiu als desnonaments, com podria ser la regularització de la situació de les famílies amb atorgament de lloguers socials. De fet, la mateixa administració confirma que des del 2022 s’ha tancat aquesta via, fet que explicaria l’augment significatiu dels llançaments impulsats per Institut Català del Sòl (INCASÒL) detectat en els darrers anys. És important remarcar que el reglament permet legalitzar els residents de pisos públics si fa almenys dos anys que viuen al domicili. El moviment pro habitatge també denuncia que casos com el d’Aparicio queden exclosos de la mesa d’emergència perquè, com que -sota parer de l’administració- estaria ocupant un pis de propietat pública a Barcelona, no té dret a optar a un altre, un extrem que no s’aplica en altres municipis veïns com, per exemple, Sant Adrià de Besòs.
