El mercat de l’habitatge és una selva. Trobar un pis a un preu assequible a Barcelona s’ha convertit ben bé en una missió impossible. La majoria dels ciutadans tenen dificultats per accedir a les condicions que imposen propietaris i immobiliàries. Ara bé, hi ha famílies senceres que directament queden excloses del parc de lloguer. És el cas de la Saray Langarita, una jove de 28 anys que havia viscut tota la seva vida a la zona del Polvorí, una barriada als peus de la cara oest de Montjuïc. La dona va haver d’abandonar el seu barri perquè no trobava res que pogués pagar amb la seva parella i va acabar instal·lant-se en un pis a Sant Roc, al municipi de Badalona. “Pagàvem 700 euros, un dineral per a nosaltres. Vaig aguantar un any, però entre lloguer i subministraments no podia més. Estava embarassada de cinc mesos i pensava en què li podria donar al meu nadó si ni tan sols en tenia jo per menjar“, explica en una conversa amb el TOT Barcelona. Va ser aleshores quan va rebre l’avís d’un familiar: un pis de protecció oficial del Polvorí havia quedat buit després de la mort del darrer inquilí, que tenia un lloguer vitalici. Langarita no s’ho va pensar dues vegades.
Així va ser com la dona va acabar entrant a viure ara fa quatre anys en un dels domicilis del número 23 del carrer del Segura. Es va empadronar i des del primer moment va contactar amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), propietària de tot l’immoble. L’administració s’ha negat en tot moment a fer-li un lloguer social. De fet, el seu cas ni tan sols ha estat valorat pels serveis de mediació municipals, de manera que no compta amb el corresponent informe de vulnerabilitat, tot i complir els requisits per optar-ne. En aquest temps residint al pis, la jove ha sigut mare d’un altre nadó i l’any 2023 va haver de fer front a un primer intent de desnonament que es va poder ajornar in extremis als despatxos. La següent data de llançament està fixada per al pròxim 29 de maig. “Aquell vam poder aturar-lo, però aquest segon… Només em diuen que em volen fora, no volen negociar. Ara estic a l’atur i no tinc cap alternativa”, lamenta. Langarita -que està assessorada pel Grup d’Habitatge de Sants– tampoc pot acollir-se a la mesa d’emergència perquè, com està ocupant un pis de propietat pública a Barcelona, no té dret a optar a un altre, un extrem que no s’aplica en altres municipis veïns com per exemple Sant Adrià de Besòs.
Heretar un pis de lloguer perquè no acabi buit
El seu és un dels casos de desnonament de famílies vulnerables que està impulsant la Generalitat i que el moviment prohabitatge va denunciar el passat divendres en una acció conjunta a les portes de la seu de l’AHC. Només a la capital catalana, hi ha detectades almenys una desena de situacions com la que viu la dona del Polvorí. La meitat d’aquestes es concentren a la Via Trajana, una zona al límit entre la capital catalana i Sant Adrià on històricament es van reallotjar molts barraquistes i que encara manté molts pisos públics en règim de lloguer vitalici. És el cas de la Nerea, una altra jove de 28 anys que des de fa quatre anys viu en el pis on els seus avis havien viscut tota la vida, ara també propietat de l’AHC. Ells tenien un d’aquests lloguers i, quan van morir, les netes es van quedar a l’habitatge a l’espera de poder accedir a una alternativa. L’administració ja va encetar aleshores un primer procés de desnonament contra la germana de la jove, que finalment va aconseguir que se li oferís un lloguer assequible. Tanmateix, la seva situació econòmica va millorar i la neta gran se’n va anar a viure a un altre domicili. La Nerea es va quedar amb els seus fills de vuit, sis i tres anys al pis perquè no tenia altra opció, però la Generalitat es va negar en tot moment a negociar una solució amb ella.
“Els veïns de l’escala em coneixen de tota la vida i volen que ens quedem aquí. Inclús em van pagar entre tots un advocat”, assegurava la dona en un reportatge publicat fa dos mesos en aquest mitjà. A finals de setembre es va poder aturar un primer llançament i ja hi ha nova data fixada per a principis de juny. La Nerea està apuntada a la mesa d’emergència de Sant Adrià, tot i que de moment no té notícies del consistori adrianenc. També ha provat d’accedir al mercat lliure, però la seva situació econòmica li fa impossible trobar res que pugui pagar, ja que els seus únics ingressos actualment són una ajuda d’uns 1.200 euros. Mentrestant, a la seva finca hi ha un habitatge públic que fa més d’un any que està buit i tancat. Un sense sentit que -segons denuncien les entitats prohabitatge- és força habitual i explica per què molts cops és el mateix veïnat el que acostuma a moure’s per aconseguir que qui entri a viure al domicili sigui una família del barri abans que algú el pugui ocupar per destinar-lo a activitats fraudulentes.
No gaire lluny del pis de la Nerea viu en Carles Aparicio. Aquest home de 53 anys en fa sis que va tornar a la casa on va créixer i que la seva mare manté amb un lloguer vitalici. Quan ella va haver d’ingressar a una residència, ell es va quedar al domicili amb la seva filla d’onze anys. Aparicio va ser drogoaddicte, però fa més de set anys que està net. La mare de la petita no va voler saber-ne res d’ella, així que l’home l’ha criat tots aquests anys sol. Té uns ingressos d’uns 1.100 euros mensuals. “Diuen que no em volen desnonar, però tampoc em deixen quedar ni posar el pis al meu nom”, assenyala, tot remarcant que tant ell com la seva filla tenen la vida muntada al barri. L’afectat ha provat de trobar alternatives a la zona a través del mercat lliure i també via els serveis socials. No hi ha hagut manera. “Amb 1.100 euros i una criatura, on volen que vagi? Que m’ho expliquin”, rebla l’inquilí, que encara no té fixada una data de desnonament. Tant el seu cas com el de Nerea els porta el Sindicat d’Habitatge de la Verneda – El Besòs, que els dona suport i assessora en tot el procés.
Una via de regularització tancada
L’acció de protesta impulsada divendres passat per diferents entitats prohibtatge barcelonines amb el suport de la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC) ja ha donat els primers fruits. Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya s’ha compromès a revisar els casos amb data de desnonament fixada i suspendre cautelarment els llançaments si les famílies compleixen els requisits, es troben en situació de vulnerabilitat i no tenen propietats. Tanmateix, des dels sindicats alerten que aquest pas no és garantia de l’obertura d’un procés de resolució alternatiu als desnonaments, com podria ser la regularització de la situació de les famílies amb atorgament de lloguers socials. De fet, la mateixa administració els ha confirmat que des del 2022 s’ha tancat aquesta via, fet que explicaria l’augment significatiu dels llançaments impulsats per Institut Català del Sòl (INCASÒL) detectat en els darrers anys. Cal recordar que el reglament permet legalitzar els residents de pisos públics si fa almenys dos anys que viuen al domicili.
