L’Ali Maassou té por de tornar al que havia estat el seu barri. Aquest home de 46 anys va anar a parar a la zona de Sants-Badal el 2008. Va aconseguir llogar un pis al número 44 del carrer de Ventura Plaja i durant un temps va residir-hi sense problemes. El seu malson particular va arrencar quan es va instal·lar un narcopís en un dels domicilis del seu edifici. La convivència es va fer complicada i, amb el naixement de la seva filla, insostenible. En aquest context, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) va comprar l’immoble sencer el 2017 i l’home va aprofitar per traslladar-li al nou responsable les seves queixes per la situació que es vivia a la finca.
“Pensava que això ens salvaria, però els problemes van continuar”, lamenta en Maassou en una conversa amb el TOT Barcelona. Durant tot aquest temps, les amenaces per part dels narcotraficants van ser una constant. Des de missatges escrits a la porta del domicili a coaccions verbals mentre un dels individus brandia un matxet de grans dimensions. “Si aquell dia no hi hagués hagut veïns a l’escala, ves a saber…”, explica l’afectat mentre un calfred recorre el seu cos.
Els criminals van ser eventualment desnonats de l’edifici. Lluny d’acabar-se aquí el conflicte, Maassou i la seva família van continuar rebent amenaces pràcticament cada cop que sortien al carrer, ja que els narcotraficants continuaven residint al barri i els culpaven de la seva expulsió de la finca. Així ho van denunciar als Mossos d’Esquadra en diverses ocasions. La situació va arribar a tal punt que la seva dona inclús va decidir tornar una temporada al Marroc amb la filla de la parella per seguretat. Uns amics de l’home es van instal·lar amb ell temporalment per donar-li suport. Enmig d’aquest clima de tensió, va arrencar una reforma estructural de l’immoble.
Els veïns van ser reallotjats progressivament i el 2024 li va arribar el torn al nostre protagonista. Va ser reubicat en un bloc de pisos de la travessera de les Corts també propietat de la Generalitat. “Ens van dir que serien uns cinc o sis mesos i ja portem gairebé dos anys. Estem empadronats, hem canviat d’escola a la petita […] La vida és una mica més fàcil aquí”, afirma. Tot i la distància que ara el separa del seu anterior domicili, cada cop que torna al barri per fer gestions o que el travessa per anar a una altra banda, les coaccions continuen.
Davant d’aquest escenari, els afectats van demanar a l’AHC que els permetés quedar-se al pis de la travessera de les Corts. Ho van fer aportant les diferents denúncies policials i diverses proves que corroboren les amenaces. També van afegir les signatures dels veïns del nou bloc, que els donen suport en aquesta reclamació, sobretot tenint en compte que hi ha habitatges buits des de fa temps a la finca. La resposta de l’administració va ser negativa.
Des de la Generalitat es van limitar a dir que la família és coneixedora que viu reallotjada de manera “provisional i temporal mentre s’executen les obres de rehabilitació de l’edifici” i que, en el moment que toqui tornar a l’immoble, “aquestes amenaces podrien haver desaparegut“. El comunicat de l’agència catalana va caure com una gerra freda sobre Maassou. “No és que m’agradi més una zona o altra o que em negui a tornar, la qüestió és que hi ha un risc real“, defensa l’home, que ha hagut de rebre tractament mèdic per l’ansietat que li provoca aquesta situació. No és l’únic. També la seva filla de quatre anys arrossega problemes comunicatius que els especialistes consultats atribueixen a una por sobrevinguda amb tota probabilitat relacionada amb aquest context familiar.
🔥L’Agència Catalana d’Habitatge ignora amenaces de mort🔥
— Sindicat d’Habitatge de les Corts (@sh_lescorts) April 6, 2026
Avui fem públic el cas de l’Ali, un veí del barri a qui l’Agència Catalana d’Habitatge el vol obligar a tornar a un pis on ha rebut durant anys amenaces de mort. pic.twitter.com/pxkCvrxC7l
Sense alternatives sobre la taula tot i les coaccions denunciades
El seu cas el va denunciar públicament el Sindicat d’Habitatge de les Corts a principis del passat abril. Un mes i mig després, Maassou no ha aconseguit que ningú el rebi en persona per estudiar la seva situació. Amb l’objectiu de reclamar aquesta audiència amb l’AHC, l’home va ser una de les persones que van participar el passat divendres en una acció de protesta a les portes de la seu de l’agència catalana, al número 92 del carrer de la Diputació. Per ara, tot han estat negatives per part de la Generalitat, que ha denegat en diverses ocasions la seva petició de quedar-se al nou domicili, però que tampoc li ofereix una alternativa, més enllà del retorn al seu antic edifici, tot i ser coneixedora de les amenaces. “Tornar al barri és perillós, però, si no ho faig, em voldran desnonar“, lamenta el pare de família.
En paral·lel, Maassou ha provat de trobar alternatives al mercat lliure de lloguer, però l’escalada de preus a la capital catalana complica que pugui accedir a un nou habitatge. Tanmateix, l’home no s’ha quedat de braços plegats davant d’aquesta situació. Va decidir ara fa un temps deixar la seva feina i agafar l’atur que tenia acumulat per preparar l’examen per convertir-se en conductor d’autobús. Ha suspès la primera convocatòria de la prova de circulació, però està practicant de valent per poder aprovar la segona data. “Vaig contra rellotge a la recerca d’un altre pis de lloguer. Per això també m’estic traient el carnet de bus, per veure si així puc guanyar una mica més i no hem de tornar al pis. Aquest és el meu objectiu“, assegura amb convicció.
Tant Maassou com la seva família han demanat explícitament no aparèixer fotografiats en aquest reportatge per por a possibles represàlies.
