Més de la meitat dels desnonaments que es van produir a la capital catalana entre el 2020 i el 2022 van ser instigats pels grans tenidors, considerats com aquells propietaris que posseeixen més de deu pisos.
Es tracta de la principal conclusió extreta de l’estudi ‘Qui desnona a Barcelona? Anàlisi del paper dels grans propietaris privats en les expulsions de la ciutat’, publicat per l’Observatori DESC. Concretament, els grans tenidors en van promoure un 51% en els darrers tres anys mentre que durant el 2018 i el 2019 n’havien instigat un 41%. La dada curiosa és que aquests grans propietaris suposen solament l’1,7% del total dels arrendadors i, en canvi, concentren el 23,2% dels habitatges, un 71% dels quals són d’empreses.
Atenent dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) incloses a l’informe, Barcelona va ser testimoni de 22.130 desnonaments entre el 2013 i el 2021, que haurien afectat 55.325 persones i en el 80% dels casos el motiu va ser la finalització del contracte de lloguer o bé l’impagament. D’aquests 22.130, 1.755 es van produir el 2021 per la qual cosa la ciutat va concentrar gairebé una cinquena part -un 18,7%- de tots els desnonaments del conjunt del país i el 4,2% de tot l’Estat.
Els fons d’inversió, per davant dels bancs
Els grans tenidors són, bàsicament, persones jurídiques -entitats financeres i fons d’inversió o ‘fons voltor’- i, en aquest sentit, el 51% anteriorment esmentat es desglossa de la següent manera: el 25,5% dels desnonaments van ser ordenats per fons d’inversió, un 14,2% pels bancs i un 11,3% per la Sareb, també conegut com ‘el banc dolent’. Els particulars en van instigar un 35,8%, les empreses immobiliàries un 10,3% i les entitats públiques un residual 2,9%. La tendència s’ha invertit atès que en el període comprès entre 2018 i 2019, els fons voltor representaven un 10,7% dels desnonaments a la ciutat enfront del 25,3% dels bancs.
Segons DESC, Blackstone encapçala el rànquing dels fons d’inversió amb més desnonaments a Barcelona entre 2020 i 2022 amb 24 -un 11,7% del total-, seguit per Cerberus amb un 7,3%. El major nombre de processos d’expulsió s’han dut a terme al centre de la ciutat.
Dades ocultes
L’Observatori DESC considera que identificar els promotors dels desnonaments és una informació “d’interès públic i necessària per intervenir en aquesta greu problemàtica”.
En aquest sentit, l’informe acusa l’estadística del poder judicial -i les altres existents- d’amagar voluntàriament aquestes dades. Com a conseqüència, reivindiquen la utilitat de les fonts alternatives malgrat les dificultats tècniques i posa damunt la taula una proposta regulatòria dels “fons oportunistes”.
