Els desnonaments s’han reduït a la meitat en una dècada a Barcelona. Dels 3.098 del 2015 va passar l’any passat a 1.373. La nota negativa és que els darrers dos exercicis, 2024 i 2025, han tornat a pujat, amb 1.331 i 1.373 llançaments, respectivament. Entre el 2024 i el 2025, l’augment és del 3,16%, segons dades facilitades per Barcelona en Comú al TOT Barcelona, a partir del balanç del Consell del Poder Judicial.
Els anys que Ada Colau va ser alcaldessa, els desnonaments van anar clarament a la baixa, fins a un mínim de 1.028 l’any de la pandèmia, en gran part per la paralització de l’activitat judicial. El 2016, en van ser 2.691; el 2017, 2.519; el 2018, 2.381, i el 2019, 2.125. Després de la davallada del 2020, els llançaments van tornar a pujar el 2021 pels expedients acumulats durant la Covid, amb 1.755, per tornar a descendir a 1.531 el 2022.
Els dos darrers anys han pujat
El 2023, quan es va produir un canvi en l’alcaldia de Barcelona entre Colau i Jaume Collboni, el nombre de desnonaments va continuar reduint-se fins als 1.255. Els dos darrers anys, 2024 i 2025, la xifra ha tornat a pujar, amb 1.331 i 1.373 casos, respectivament.
Del 2026, les dades de què es disposen fins ara són de Catalunya, amb 921 llançaments judicials el primer trimestre de l’any, enfront dels 2.069 durant el mateix període del 2025. Això suposa una caiguda interanual d’aproximadament un 55,5%. Catalunya va concentrar el 23% dels 4.005 llançaments practicats a Espanya, apunten fonts de Barcelona en Comú.
Desnonada a Gràcia una veïna amb una discapacitat per salut mental
Tot i la davallada del nombre dels desnonaments, a Barcelona es continuen donant llançaments en situacions de vulnerabilitat extrema, com el cas el de la veïna que Gràcia, amb una discapacitat del 36% per problemes de salut mental, que va perdre la casa la setmana passada. Durant el desnonament, per part dels Mossos i la comitiva judicial, Colau va recuperar el seu paper d’activista i van formar part del grup de persones que van intentar aturar-lo.
Aquest dilluns, unes 20.000 persones van tallar la Diagonal en protesta per la crisi residencial davant un acte de Pedro Sánchez al Palau de Congressos, segons les dades del Sindicat de Llogateres i Llogaters. Els moviments prohabitatge reclamen que el decret d’habitatge que el govern espanyol vol tirar endavant inclogui una renovació automàtica de tots els contractes, perquè passin a ser indefinits; mesures estructurals per frenar els desnonaments, congelació de les actualitzacions de l’IPC dels preus del lloguer, reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) i pròrrogues efectives dels contractes vigents.
Menys pisos a la Mesa d’emergències socials
A través del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, la Mesa d’emergències socials va atorgar entre 2015 i 2025 uns 2.300 habitatges per atendre situacions d’urgència, dels quals l’Ajuntament en va aportar 1.593 i la Generalitat menys de la meitat, 705. El 2025 va ser l’any en el qual es van entregar menys pisos, 121 en total entre les dues administracions. La Mesa viu des de fa anys una situació de col·lapse, amb 764 persones o famílies pendents d’un pis amb l’expedient favorable el juliol passat.
