L’Ajuntament de Barcelona es manté en la seva posició inicial i dedicarà el romanent de tresoreria generat per anys de superàvit obligat –marcat per la llei espanyola d’estabilitat pressupostària– a fer front a despeses socials de la Covid-19. La seva primera aspiració era aconseguir que el govern espanyol, format pel PSOE i Unides Podem –els referents espanyols dels partits de l’executiu municipal–, reformés la llei si calia per permetre oficialment aquesta utilització dels estalvis. Però les coses no han sortit com esperava l’alcaldessa, Ada Colau. El govern espanyol ha pactat amb la Federació de Municipis i Províncies (FEMP) estatal un mecanisme enrevessat que consisteix a demanar a les administracions locals que prestin els seus romanents a l’Estat per rebre a canvi, en diverses entregues en deu anys, recursos addicionals com a pagament del préstec. Aquesta fórmula, a part de ser complicada, no permetria a Barcelona dedicar tot el seu romanent, 160 milions d’euros –que arriben als 230 sumant els ingressos de les entitats municipals–, a despeses de la crisi d’aquest 2020. I el regidor de Pressupostos de Colau, Jordi Martí, ja va avisar que si no es desbloquejava aquesta situació tirarien pel dret i farien dèficit, que tampoc està permès per la llei.
Avui, Colau ha confirmat que aquesta serà la decisió que aplicaran. En declaracions a El matí de Catalunya Ràdio, l’alcaldessa ha defensat que de fet el consistori no cometrà cap il·legalitat, perquè el dèficit serà sobrevingut i no deliberat i perquè el pacte del govern espanyol amb la FEMP inclou la suspensió temporal de l’anomenada regla de despesa, de manera que aquest any no s’obligarà els ajuntaments a fer superàvit. I, pel que fa a l’entrega del romanent al govern espanyol, és una opció que les administracions poden triar voluntàriament, però no hi estan obligats. “No deixarem d’atendre necessitats socials”, ha avisat Colau. En la mateixa línia, ha avançat que els estalvis del consistori es faran servir per eixugar el dèficit municipal que deixarà la pandèmia i no per finançar l’Estat.
L’arquitecte d’aquests arguments és la seva mà dreta en el govern de coalició amb el PSC, l’exsocialista Jordi Martí, com a regidor de Pressupostos. La qüestió és fins a quin punt la decisió s’ha pactat plàcidament amb el primet tinent d’alcaldia i responsable de l’àrea econòmica del consistori, el socialista Jaume Collboni, o fins a quin punt ha sigut un mesurament de forces que el del PSC ha hagut d’acceptar. En la mateixa entrevista a Catalunya Ràdio, ha recordat que tots els partits l’Ajuntament van votar a favor de fer servir els estalvis municipals al ple del juny.
Colau fa dies que intenta rendibilitzar la retòrica antimonàrquica per punxar Pedro Sánchez per la seva complicitat amb la fugida de Joan Carles de Borbó mentre se suposa que la fiscalia investiga els seus moviments econòmics. Però els socis de Colau d’Unides Podem, que fan el mateix, no han insinuat en cap moment que pensin deixar el govern de Sánchez. De la mateixa manera que el PSC no vol deixar el govern de Colau. Tot i així, Colau no ha estalviat crítiques contra la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, dels socialistes. “No entenc l’actitud de la ministra”, ha criticat, per afegir que el pacte amb la FEMP és un “despropòsit”.
Fins ara, les diferències entre els dos socis del govern municipal s’han fet públiques només en qüestions simbòliques poc rellevants. Les importants, si hi són, no transcendeixen, perquè ni uns ni altres volen partir peres com van fer el 2017 arran de l’1-O. Aquesta vegada, però, el fet que un govern local important com és el de Barcelona, en el qual el PSC té un pes molt destacat es rebel·li contra Pedro Sánchez en la qüestió del romanent eleva el nivell dels desafiaments als quals pot fer front aquest matrimoni de conveniència.
Amb tot, l’alcaldessa de Barcelona ha confiat que, amb el pas de pacte pel Congrés, s’hi introdueixin canvis perquè creu que Hisenda s’ha “equivocat”.
2 
