L’equip de govern d’Ada Colau té un pla. Des que va començar la crisi del coronavirus van tenir clar que el romanent de tresoreria acumulat per anys de superàvit a l’Ajuntament, de 160 milions, s’havia de destinar a pal·liar els efectes socials i econòmics de la pandèmia de la Covid-19 a Barcelona. Des que va començar la crisi van dir que creien que l’Estat autoritzaria l’operació –la llei d’estabilitat pressupostària no ho permet– i unes setmanes després van assegurar que, fos com fos, farien servir aquests diners. La setmana passada, però, es va saber que el govern espanyol estava ultimant una proposta decebedora per presentar a les associacions municipalistes de tot l’estat, ja que tots els ajuntaments, de tots els colors, demanen el mateix. Es tracta d’una mena de joc de mans que acabaria permetent als municipis gastar-se aquests diners amb comptagotes al llarg de deu anys.
La idea no satisfà el govern municipal. La part del PSC, vinculada al partit de Pedro Sánchez no n’ha dit res i espera que arribi una solució. Però la part dels comuns sí que s’ha pronunciat. Ahir mateix, l’alcaldessa va reivindicar el dret i la necessitat dels ajuntaments de disposar d’aquests “recursos propis” en l’acte de presentació del Pacte per Barcelona, signat amb tots els grups municipals i desenes d’entitats. I si no ho hagués dit ella uns minuts després, en el seu torn de paraula, Elsa Artadi l’hauria fet quedar molt malament. La presidenta del grup municipal de Junts per Catalunya va advertir que la decisió del govern espanyol de racionar la utilització del romanent era “molt mala notícia”.
Avui, però, el regidor de Pressupostos i mà dreta de Colau, Jordi Martí, s’ha despenjat amb la solució: fer dèficit per la quantitat exacte del romanent aquest any. I que el ministeri d’Hisenda els digui com vol que hi facin front l’any que ve. “Tenim un pressupost aprovat al gener de 3.000 milions. Divendres aprovarem la modificació per adaptar-nos a la nova situació. I amb la caiguda d’ingressos el que passarà és que farem un dèficit de 160 milions, que és el que equival al romanent. Aleshores ens haurem de reunir amb el ministeri d’Hisenda i que ens digui com volen que ho afrontem. La nostra proposta continuarà sent gastar el romanent, i si no haurà de ser amb deute”, ha deixat anar, amb el seu to tranquil habitual malgrat el desafiament que plantejava.
L’autorització que es reclama a l’Estat és per gastar explícitament el romanent en les necessitats generades per la pandèmia. I si no hi és, “la majoria d’ajuntaments faran dèficit, això és el que es trobaran”, ha dit.
Sobre la proposta –encara no definitiva– del govern de Pedro Sánchez, Martí ha dit que és “enrevessada”, ja que es basa a fer una mena de préstec dels ajuntaments a l’Estat que l’Estat tornaria en diversos anys fins a cobrir la quantitat del romanent. “Ja sé que és per no infringir la llei d’estabilitat pressupostària, però seria molt més senzill reformar aquesta llei que fer tot aquest procediment”, ha argumentat.
I ha recordat que aquesta norma, que es va aprovar el 2012 amb el PP al govern espanyol i el vot en contra del PSOE, estava pensada per fer front als efectes de l’anterior crisi –la crisi financera del 2008–, i “aquesta vegada el plantejament de totes les administracions és completament diferent”. En aquest sentit, ha mostrat esperances que el pacte europeu que farà arribar fons comunitaris a l’Estat i la “pinça de tot el municipalisme” encara faran canviar de posició l’executiu de Sánchez. I si no, a l’Ajuntament de Barcelona hi haurà dèficit després de molts anys.
