Tres promeses d’Estat i una subhasta

"Als barcelonins ja no ens alimenten protocols de col·laboració, volem els convenis sencers"

La setmana que avui acaba ha estat prolífica en gestos de l’Estat espanyol cap a Barcelona. Visita reial a banda, que té una lectura molt més de país, el govern de Pedro Sánchez ha orquestrat una successió d’actes oficials per mostrar als barcelonins que aposta de veritat per la ciutat. L’escollit per interpretar un paper tan difícil ha estat el ministre de Foment, José Luís Ábalos, que dimecres i dijous va firmar fins a tres acords consecutius: la rehabilitació de l’edifici de Correus, els urgents accessos al Port de Barcelona i una inversió milionària en habitatge social a la capital.

El truc de màgia és sublim, perquè era a la vista de tothom: allò que es firmava amb tanta expectació eren protocols d’intencions i no pas convenis vinculants. Al centre empresarial promès a Correus li falta tota la lletra petita –titularitat final de l’immoble, calendari…–. El Port va haver de demanar per enèsima vegada que l’oficina tècnica del projecte estigui a Barcelona i no a Madrid. I la pluja de milions per fer pisos està condicionada a l’aprovació dels pressupostos generals d’aquí a 2024. En definitiva i parafrasejant en clau pessimista a Miquel Martí i Pol, “tot està per fer i tot és possible” perquè res és ferm.

Quan es tracta de l’Estat, als barcelonins ja no ens alimenten protocols de col·laboració, volem els convenis sencers. Potser en altres paratges d’Europa els tres documents que s’han rubricat serien suficient per donar credibilitat a les promeses. Però l’Estat té una llarga llista d’incompliments i endarreriments a la ciutat: l’estació de la Sagrera, l’ampliació de Sants, la biblioteca provincial, l’edifici fantasmagòric dels sindicats a Via Laietana… De tots aquests projectes Ábalos no va dir ni piu, perquè a més els actes no admetien preguntes de la premsa.

Ara bé, mentre ens entretenim amb fotogèniques promeses l’Hisenda espanyola mou fitxa amb total fermesa i concreció. D’aquí vuit dies subhasta 26 actius immobiliaris del front marítim que el govern d’Ada Colau aspirava a rebre gratuïtament. A canvi diu que cedirà a l’Ajuntament un munt d’hectàrees sense rendibilitat –vials, voreres, un poliesportiu que ja és d’ús municipal…– i cinc petits xiringuitos. També ha accedit magnànimament a renovar el lloguer –a preu de mercat i per a les arques de l’Estat– de cinc locals a peu de platja, en comptes de vendre-se’ls ja. El més gran teòricament es destinarà a usos científics –del CSIC, que és un centre de recerca… estatal– d’aquí dos anys, tot i que encara no està firmat enlloc. Com els barcelonins, de moment el govern d’Ada Colau i Jaume Collboni s’haurà d’acontentar amb promeses de molles de pa.

Nou comentari