L’Estat, la Generalitat i el Port formalitzen l’acord sobre accessos viaris i ferroviaris

Calvet reclama reprendre "l'agenda consensuada" per a la llista d'infraestructures pendents d'executar

El govern espanyol, la Generalitat i el Port de Barcelona han signat el nou protocol que ha de servir per desencallar els accessos viaris i ferroviaris al port. L’acord, que recupera l’estudi informatiu aprovat el 2007 i substitueix el del setembre del 2013, estableix que el l’executiu estatal elaborarà diversos estudis i el projecte bàsic dels nous accessos sud i que serviran de base per formalitzar els convenis sobre la titularitat, el finançament, l’execució o la gestió, entre d’altres. El conseller de Territori, Damià Calvet, ha demanat “reprendre l’agenda consensuada” de la llista d’infraestructures pendents d’executar i la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, espera que els accessos es puguin finançar amb els fons europeus.

Els estudis previs dels nous accessos al port es començaran a elaborar ara i contindran l’abast i contingut del projecte bàsic i els terminis per a la seva redacció. Està previst que aquests estudis estiguin aprovats en uns nou mesos. La presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, ha explicat, però, que es desconeix la quantitat de l’obra ja que no es disposa del projecte executiu ni com es finançarà.

Per Conesa, “s’obre una oportunitat interessant” amb els fons europeus i ha reivindicat que des del port s’aposta per una “logística verda i sostenible”. “Hi ha molt de recorregut però no s’ha concretat”, ha afegit Conesa en declaracions als mitjans de comunicació després de l’acte.

Abans, durant la seva intervenció, la presidenta del port de Barcelona, Mercè Conesa, ha insistit en la instal·lació d’una oficina tècnica amb seu a Barcelona amb l’objectiu de coordinar tot el projecte. “Demanem participar en la coordinació de l’obra per la seva gran complexitat i perquè ningú coneix el nostre territori portuari millor que els nostres equips”, ha dit.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha reclamat davant el ministre de Transports, José Luis Ábalos, que aquest sigui un acord “definitiu” i reprendre “l’agenda consensuada” la llista d’infraestructures depenent de l’Estat que “cal tirar endavant”. “És un moment complicat per la pandèmia però en un escenari on Europa té coses a dir”, ha assenyalat el conseller en referència als fons europeus. En aquest sentit, el conseller ha demanat poder “participar en les decisions” sobre aquests fons.

En la seva intervenció, Calvet també ha lamentat el retard en l’execució del corredor mediterrani, del qual els accessos al port han dit que en són un element més. “Es fa un pas més i ens n’alegrem, però no caurem en el cofoisme. Cal fer més passos i més ràpids”, ha subratllat.

Per la seva banda, el ministre Ábalos ha celebrat el “pas endavant” amb la signatura d’aquest protocol, del qual ha dit que és “tan complex com necessari per les possibilitats de desenvolupament del port” i perquè es tracta d'”una de les nostres portes d’Europa”. “Desbloquegem una actuació que reprèn convertir Barcelona en el node logístic i multimodal més avançat del sud d’Europa”, ha subratllat.

Les actuacions previstes en els accessos sud són la construcció d’un nou corredor exclusiu per a mercaderies de via doble d’ample mixt entre la bifurcació al sud del nus de Bellvitge i la platja de vies de Nou Llobregat (construcció que anirà a càrrec del port); un ramal de connexió també en ample mixt del nou accés ferroviari amb la terminal de Can Tunis –amb dues grans terminals a l’antiga llera del riu- i un nou accés viari des de la Ronda Litoral, a uns 800 metres de l’enllaç de Cornellà fins al nus nord de l’entrada al port. En aquest punt, també s’avaluarà la possibilitat d’ubicar un enllaç complet a la zona intermitja de l’antic tram final del riu Llobregat per a vehicles pesats amb origen o destí al complex logístic del port.

D’altra banda, el document també planteja l’elaboració dels estudis per a la planificació i gestió de les terminals del nus logístic ferroviari de l’àrea de Barcelona i que aquest estigui format per les terminals intermodals i logístiques del Vallès –al terme municipal de la Llagosta- i del Prat, concretament a Can Tunis i la ZAL-Prat. Sobre la primera, es preveu una nova terminal a les instal·lacions actuals d’Adif i el trasllat de la terminal de Granollers, amb un model de gestió participat de la Generalitat i el port de Barcelona. Per a Can Tunis i el ZAL, planteja que la terminal del Morrot es traslladi a la de Can Tunis o a l’antiga llera del riu (amb gestió d’Adif o cogestió amb el Port de Barcelona) i l’adequació de la terminal de Can Tunis a l’ample estàndard.

Per últim, la terminal dedicada a serveis d’autopista ferroviària –un servei de transport combinat de tren i carretera en què els camions viatgen sobre la via sense conductor- seria de titularitat del port de Barcelona amb model de cogestió entre Adif, la Generalitat i el mateix port. En aquest punt, Cimalsa té un acord de col·laboració amb VIIA per a la construcció d’una terminal per valor de 36 milions d’euros.

En l’acte de signatura del protocol, hi han participat el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos; i el seu secretari d’Estat, Pedro Saura; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet; i la presidenta del Port, Mercè Conesa, acompanyats de la presidenta d’Adif, Isabel Pardo de Vera, i el president de FGC, Ricard Font.

El ministre Ábalos i el conseller Calvet es tornaran a trobar aquest dijous en la jornada ‘Construint ponts amb les infraestructures’ organitzada per Foment del Treball, en que també hi participaran la patronal Pimec, la Cambra de Barcelona, el Cercle d’Economia i els sindicats UGT i CCOO, a més de l’Ajuntament de Barcelona.

Més informació

Nou comentari