Està convençuda que té “el millor despatx” de la ciutat i amb les vistes que s’hi veuen és difícil discutir-l’hi. Per aquesta raó i segurament per moltes més, a Mercè Conesa (Terrassa, 1968) se la veu entusiasmada amb el seu càrrec actual, presidenta del Port de Barcelona, després d’anys dedicats a la política, durant els quals va ser alcaldessa de Sant Cugat i presidenta de la Diputació. Mentrestant, va derrotar Santi Vila en les eleccions a la presidència del Consell Nacional del PDECat, un càrrec que ara li pesa i que ja ha manifestat al partit que vol deixar quan es decideixin a renovar-lo, ens confessa. Malgrat els elogis que li ha dedicat recentment Artur Mas, que ha revelat que se la va plantejar com a possible successora per a la presidència de la Generalitat, no veu gens clar tornar a la política ara mateix. I, davant de la celebració del 8M, assegura que encara fa fa falta i admet que encara ha de suportar sovint que la tractin amb “paternalisme” malgrat el poder evident que té.
Diversos sectors econòmics s’estan ressentint de la cancel·lació d’esdeveniments i de la baixada de l’activitat a la Xina pel coronavirus. Al Port quins efectes noten?
Les escales de vaixells de mercaderies al febrer d’aquest any són inferiors a les escales de vaixells del febrer del 2019. Però parlem d’una diferència de nou vaixells, quan tenim uns 9.000 vaixells l’any. De moment, és poca diferència, però és un indici i hem de veure si encara és la cua de l’Any Nou xinès o si és imputable al coronavirus. Hem de veure com va el març.
El pànic, l’efecte psicològic que ja va fer caure el MWC, pot afectar més els creuers, que es fan per plaer, és més fàcil renunciar-hi.
Les companyies de creuers són molt curoses i prenen precaucions, i Sanitat Exterior, del govern espanyol, vigila que es compleixin els protocols. De cancel·lacions de moment no en tenim, i ens han d’avisar amb un mes d’antelació. Però gener i febrer és temporada baixa, la temporada alta comença al maig. Ara, si les companyies d’avions ja estan fins i tot suspenent connexions, és evident que és una hipòtesi que tenim sobre la taula que puguin cancel·lar-se creuers.
“Jo vaig viure amb molt de sentiment de culpa la sensació que per la meva carrera professional no podia dedicar prou temps als meus fills”
Quan van fer el balanç anual del 2019, va quedar clar que el 2017 i el 2018 hi havia hagut un creixement extraordinari i que el 2019 la corba s’havia mantingut plana, cosa que valoraven positivament tenint en compte el refredament general. La corba ha de tornar a pujar aquest any?
Aquest any hi ha una gran incertesa perquè continua el refredament global del comerç internacional, amb l’aparició del proteccionisme i a més a més hi ha el factor inesperat del coronavirus. És molt difícil de predir si podrem generar creixement el 2020. Les nostres previsions eren que seria un any bastant pla com el 2019, però pot ser que sigui pitjor.
En tot cas, a banda de factors conjunturals que hi pugui haver aquest any, l’objectiu del Port és tornar a créixer, mentre que l’Ajuntament demana, tant al Port com a l’aeroport, que es plantegin que algun dia hauran de frenar per raons mediambientals.
Nosaltres apostem per un creixement sostenible, amb una sèrie d’implementacions que ens permetin treballar amb la reducció de les emissions de CO2, generant també energia renovable des del mateix port i comprometent tota la cadena en relació amb els objectius de desenvolupament sostenible. I això ho fem treballant amb la comunitat portuària. Però el que no farem és reduir l’activitat, perquè no és la solució. Significaria atur, menys creixement econòmic, menys progrés, menys qualitat de vida. No podem compartir aquesta visió reduccionista.
“He seguit com a presidenta del Consell Nacional del PDECat per compromís amb el president del partit, David Bonvehí, però entenc que la nova etapa del partit també ha de contemplar perfils diferents”
Per què és tan difícil la relació amb l’Ajuntament? Recentment el Port fins i tot ha hagut de fer un comunicat per desmentir la xifra que havien donat sobre les emissions que genera.
L’Ajuntament està present al consell d’administració del Port, forma part de la governança del Port. Hi ha un espai per exposar els punts de vista i es fa. Després és veritat que cada institució opta per una manera de comunicar i és on podem discrepar. Les discrepàncies es poden posar sobre una taula, però hem de trobar els punts en comú i hem de fer que siguin més rellevants que les discrepàncies. Per tant, jo no diria que sigui una relació difícil, sinó la gestió de les dues institucions és complexa, però el Port almenys sempre tindrà aquesta actitud de prioritzar els punts en comú.
Una de les coses que reclamen és tenir més poder dintre del consell d’administració. Vostè que ha sigut alcaldessa entén la reclamació?
L’entenc, però no vol dir que la comparteixi. El model de governança dels ports a l’estat espanyol és un model molt concret que depèn del govern central i en el qual els presidents de les autoritats portuàries són proposats per les comunitats autònomes. I és un model de governança molt interessant perquè al consell d’administració hi ha les administracions locals, la Generalitat, el govern estatal, i a més a més hi ha representants de la Cambra de Comerç, les empreses, la part social, sindicats… És un model molt participatiu. El consell d’administració no està format només per dirigents del Port de Barcelona, és prou ric per poder-hi debatre en profunditat les decisions. Una altra cosa és que en l’àmbit europeu hi ha models de governança on la ciutat té més pes, però perquè tradicionalment, ja des de l’origen, ha sigut així. I aquest no seria el cas de Barcelona. Però jo aquí no dono la meva opinió ni la vull donar. Entenc que l’Ajuntament tingui aquesta visió, però també que les altres administracions en tinguin una altra visió. L’Ajuntament el que no pot dir és que no participa, perquè està present al consell d’administració. Té dret a vot en totes les decisions.
Però només té un representant, mentre que el govern espanyol en té tres i la Generalitat quatre. Són més vots.
Normalment no s’arriba ni a votar, intentem arribar a acords.
“A la política sempre hi ha moments per tornar-hi, però a mi m’interessa molt la gestió”
L’altre gran cavall de batalla amb l’Ajuntament és l’Hermitage i els informes en contra que ha presentat públicament. Creuen que és irreversible aquesta posició?
Nosaltres mantenim contactes regulars amb l’Ajuntament. En l’àmbit tècnic i en l’àmbit institucional. Després de la presentació dels informes vam tenir una reunió amb tots els grups municipals i els vam explicar tots els tràmits que hem fet en relació amb Hermitage. I tenim el compromís de la tinent d’alcaldia [Janet Sanz] que amb un termini de dos mesos doncs tindríem una resposta oficial. Nosaltres no ho donem per tancat per diversos motius, i el primer motiu és perquè hem iniciat un procés administratiu que és reglat i que sorgeix d’un pla especial que va aprovar l’Ajuntament i d’una modificació d’aquest pla especial per a la nova bocana, que permetia equipaments culturals. I aquest pla especial ens vincula, a l’Ajuntament i al Port. I l’Ajuntament encara ha d’emetre una resposta administrativa, a partir de la qual el Port podrà actuar.
Foto: Jordi Play
Per a l’electrificació dels molls, pas fonamental per a la descarbonització, estan pendents dels tràmits amb Red Eléctrica de España, que ha de fer arribar al Port prou potència. Fins a quin punt pot alterar els terminis amb què treballen?
Tenim plena confiança que amb la nova programació energètica de l’Estat espanyol i de Red Eléctrica els ports serem presents de manera important en aquesta previsió. Ja hem presentat tota la documentació i hem mantingut reunions diverses, també la Direcció General d’Indústria i Energia de la Generalitat ens està donant moltíssim suport. Ara que ja hi ha constituït el nou govern espanyol, no crec que això es retardi.
“No donem per tancat el projecte de l’Hermitage perquè hi ha un tràmit administratiu reglat i un pla especial que ens vincula a l’Ajuntament i al Port”
Els nous accessos ferroviaris són la gran assignatura pendent de l’Estat respecte del Port. Com és que l’Estat fa el ronso amb una infraestructura com al Port, que al capdavall és seva?
És una gran pregunta i espero que puguem desencallar aquest tema tan aviat com sigui possible. Efectivament, amb el tema dels accessos qualsevol retard perjudica la competitivitat de les empreses del Port. Per tant, nosaltres el que hem fet al llarg d’aquest any és treballar per reformular el protocol d’accessos, perquè hi havia alguns temes que calia reformular, per mirar de consensuar la solució tècnica entre les diferents enginyeries. Crec que això s’ha assolit i en aquest moment estem pendents de fixar una data per tal que el ministeri de Transports i la conselleria de Territori puguin signar aquest nou protocol que hauria de ser el definitiu.
O sigui que en l’àmbit tècnic ja està pactat?
I en l’àmbit institucional o polític també, però hem de trobar aquesta data. Amb els diferents calendaris electorals, se’ns ha endarrerit una mica.
“No pot ser que vagis amb por quan hi ha un altre col·lectiu que mai s’haurà plantejat tenir por perquè no té assumit que li pugui passar mai res”
Vostè ve de la política. I Artur Mas recorda al llibre que acaba de publicar que hauria sigut possible candidata a rellevar-lo com a president si hagués entrat al seu executiu quan li va oferir, quan el va remodelar en trencar amb Unió. Tornarà a la política quan plegui del Port?
En aquest moment és difícil de dir. Aprecio la consideració que em té el president Mas. És una persona amb la qual he pogut col·laborar i compartir punts de vista. És un molt bon coneixedor tant de la macroeconomia com de la microeconomia. I jo crec en aquests perfils que entenen com funciona el món i alhora saben quines són les prioritats locals. A la política sempre hi ha moments per tornar-hi, però a mi m’interessa molt la gestió. He fet política local i m’ha agradat moltíssim. Però també he vist que la globalitat afecta les comunitats locals. I, al Port, tinc l’oportunitat de conèixer molt més a fons aquesta visió global. No tinc presa cap decisió, però m’agrada molt la gestió i m’agradaria continuar-hi molts anys. Si veiés que puc aportar més a la política, potser canviaria el xip, però ara mateix em veig en la gestió.
Però continua sent presidenta del Consell Nacional del PDECat.
Sí. Però espero que per poc temps. La renovació ha de venir aviat i no tinc intenció de tornar-me a presentar per al càrrec. He seguit per compromís amb el president del partit, David Bonvehí, però entenc que la nova etapa del partit també ha de contemplar perfils diferents.
De fet, des que és presidenta del Port no ha tornar a parlar públicament com a càrrec del partit, manté un perfil molt baix.
Efectivament. Jo els dic que treguin el càrrec a renovació ja. Vaig haver d’esperar-me perquè hi havia les eleccions municipals i després van venir una altra vegada les eleccions espanyoles. Ja els he dit que tanco aquesta etapa, espero que sigui aviat.
Mercè Conesa, presidenta del Port de Barcelona, al seu despatx del World Trade Center / Jordi Play
Aquest diumenge és el Dia Internacional de les Dones, que ha renascut amb molta força en els últims anys. Això indica que encara fa falta?
I tant, no en tinc cap mena de dubte. Encara vivim en una societat que ha avançat poc. Si nosaltres mirem xifres respecte de quina era la situació de les nostres àvies o de les nostres besàvies i en països occidentals, encara. Però ha avançat poc, i especialment en països on la dona encara té molt pocs drets. Hem de mirar les dades, perquè les dones que treballem o que estem en llocs de responsabilitat podem pensar que ja hem arribat a les cotes desitjables, però no és cert. Som molt poques les que hem tingut l’oportunitat d’arribar a un nivell de presa de decisions i hem de continuar reivindicant. El 8M ens serveix per recordar totes aquelles que ens van obrir el camí i per recordar que encara tenim molt camí per recórrer.
Està sorpresa per l’esclat de la nova onada de feminisme, era d’esperar?
Estic gratament sorpresa perquè deixar de tenir influència la cultura heteropatriarcal, una influència cultural que es transmet de manera voluntària i de manera involuntària, de generació en generació, i no és fàcil de canviar. Celebro que hi hagi tantes noies a les quals aquesta cultura patriarcal ja els pesa clarament molt menys i són capaces de sortir al carrer i explicar-ho, perquè el masclisme segueix estant molt present en la nostra societat.
Vostè, que ha tingut diversos càrrecs públics destacats, té consciència de ser una excepció?
Absolutament. Soc una excepció absoluta i en soc molt conscient. En la meva generació encara som molt poques, hem de perseverar.
Però creu té els dies comptats que el fet que arribin dones a càrrecs rellevants sigui notícia?
No vull ser pessimista, però crec que encara en tenim per temps. Encara ens hi hem d’esforçar. Jo estic contenta que a Sant Cugat després de mi hi hagi hagut una alcaldessa i després una altra alcaldessa. Estic orgullosa de la meva ciutat perquè hem de trencar la dinàmica que els llocs de responsabilitat sempre han estat ocupats per homes.
Qui s’ha d’esforçar?
Homes i dones. La societat conjuntament. Abans es discutia si les quotes eren necessàries i queda clar que sí que ho són, per poder començar a projectar-nos. Si no, hauria estat molt difícil començar a trencar el que s’havia fet sempre.
Per què a les dones els costa més postular-se o fer un pas endavant per ocupar un càrrec?
Per molts motius. La nostra educació no ha estat igualitària. A tu et deien: ‘Vigila, vigila!’. I a l’altre li deien: ‘Endavant, endavant!’. No pot ser que vagis amb por quan hi ha un altre col·lectiu que mai s’haurà plantejat tenir por perquè no té assumit que li pugui passar mai res. Per tant, cal un sistema de coeducació des de la base i a partir d’aquí empoderar i donar confiança a les nenes i les joves.
La gestió del poder exercida per dones és diferent de com ho fan els homes o això és un tòpic?
Depèn. Pots trobar-te lideratges masculins molt col·laboratius o molt competitius, i també lideratges femenins molt competitius o molt col·laboratius. Depèn molt de com la persona s’aproxima al poder. De fet, una mateixa persona pot comportar-se de manera diferent en situacions diferents. El que sí que és cert és que en àmbits on sempre s’han trobat homes, ells han desenvolupat un llenguatge molt específic i pot no ser còmode per a les dones.
Vostè ha trobat dificultats en la seva carrera que atribueixi al fet de ser dona?
En algunes ocasions, sí. M’he trobat molt paternalisme. M’han dit coses com “nena, això sempre ho hem fet d’aquesta manera” i coses d’aquest estil.
Fa anys o no tants anys?
Fa anys i no tants anys. També m’he trobat en situacions en què com que ets dona s’atreveixen a qüestionar temes que un home en el meu càrrec potser no s’han atrevit a qüestionar-li, però a mi això no em preocupa tant. A mi m’agrada escoltar, tenir feedback. Una altra cosa és que el feedback te’l traslladin d’una manera paternalista.
I què fa quan es troba amb aquesta situació? Com ho afronta?
He provat diverses maneres de reaccionar, i haig de dir que encara no he trobat la ideal. Si t’enfades, malament. Si ho ignores, després et sap greu a tu. No tinc la solució, però al final el que m’ajuda és tenir coneixement de la situació, tenir dades, poder compartir la informació, respectar el feedback que et donen. I mai desautoritzar ningú ni perdre les formes, però deixar clar que jo decideixo.
“Com a dona que ha arribat a càrrec de responsabilitat, soc una excepció absoluta i en soc molt conscient. En la meva generació encara som molt poques, hem de perseverar”
I en la vida personal quin preu es paga per tenir un càrrec, en contraposició amb els homes?
Jo vaig viure amb molt de sentiment de culpa la sensació que per la meva carrera professional no podia dedicar prou temps als meus fills. Ara ja no el tinc perquè ja són grans, però aleshores ho vaig viure molt malament. No sé si un home desenvolupa aquest sentiment de culpa. Es considerava que si el pare de família passava moltes hores fora de casa era normal. Cap retret a fer-li. Quan això ho fa la mare, se li pot qüestionar i a més ella té aquest sentiment de culpa. Però ho hem d’afrontar.
Ara celebra haver-ho fet?
Sí. I ara els meus fills em diuen que estan molt contents que jo hagi treballat i hagi desenvolupat la meva carrera. És una gran compensació, perquè quan eren petits sí que em preguntaven: ‘No tornes a casa? Quan vindràs?’. La meva filla petita em va preguntar quan deixaria de ser alcaldessa, ho estava esperant. I em quedaven tres anys!
La conciliació existeix o només en parlem?
Te l’has de fer a la mida d’un mateix. Jo quan vaig accedir a l’alcaldia vaig explicar que una tarda a la setmana me la reservaria per estar amb els meus fills.
I ho va poder complir?
Ho vaig complir. Ara, eren tardes de nervis. Jo l’esperava com la tarda perfecta amb els meus fills i a l’hora de la veritat els anava a buscar, un plorava, l’altra estava marejada… de perfecta no en tenia res. Perquè els nens, un dia estan bé i un altre estan refredats o s’han barallat amb algú, i si només hi ets una tarda et toca el que toca. Però s’ha de fer i s’ha de fer més. La conciliació ha de ser una obligació de la nostra societat, perquè si desatenem la família estem desestructurant la societat. No parlo de la família clàssica, tots els models són vàlids i cadascú se l’ha de fer com vulgui, però s’ha de cuidar. Necessitem un espai per a nosaltres mateixos i per a les persones que necessiten la nostra cura, perquè si no després ens en penedirem com a persones i com a societat.
