Marta Labata: “El que diu una cap jove en una reunió és com si no estigués del tot validat”

La directora general de B:SM encapçala serveis municipals tan coneguts com el Bicing, el Zoo o el Tibidabo i aviat gestionarà també el dentista municipal i el Port Olímpic

Barcelona Serveis Municipals (B:SM) és una empresa pública tan gran com desconeguda per a la majoria de barcelonins. No obstant, opera multitud de serveis de l’Ajuntament de Barcelona, que sí que són marques molt conegudes i reconegudes: el Bicing, el Zoo, el Tibidabo, el Palau Sant Jordi, els parquímetres del carrer i a partir d’aquest mandat gestionarà també el Port Olímpic i el dentista municipal. Té al capdavant una dona jove, Marta Labata (Tarragona, 1975), acostumada a dirigir transatlàntics empresarials.

Després de 13 anys a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), on va ser directora d’autobusos, el tinent d’alcaldia Jaume Collboni la va fitxar el 2017 per liderar aquesta empresa decisiva per fer arribar a bon port els anuncis polítics de la Casa Gran. Parlem amb ella dels reptes de present i futur dels principals serveis que opera B:SM i dels revolts i sots que s’ha trobat al llarg de la carrera professional. Va voler ser mare aviat sense renunciar a ascendir i se n’ha sortit, però reconeix que la conciliació li ha costat moltíssim. La decoració del seu despatx parla una mica d’això, de com s’entrellacen la vida personal i laboral: el drac del Park Güell i l’avió vermell del Tibidabo comparteixen prestatge amb una al·legoria escultòrica de la família.

 

Aparcaments és una de les responsabilitats històriques de B:SM. I un dels grans reptes de futur és convèncer als motoristes perquè alliberin les voreres i paguin per estacionar.

Els convencerem igual que a la resta ciutadans: per guanyar qualitat de vida hem de recuperar l’espai públic per al vianant. Conforme anem recuperant voreres per fer-hi coses, socialment perdrà valor la cultura d’anar de porta a porta. Tot i així són polítiques que requereixen seducció però també dissuasió: hem d’explicar molt bé el per què i després fer complir la norma. Cada aparcament té el seu preu per minut, perquè competim amb el mercat privat, però estem fent campanyes d’abonament per atraure les motos. Aquest any les tarifes pujaran a l’entorn de l’IPC. També incorporem punts de càrrega elèctrica als aparcaments. De fet B:SM gestionem els punts de càrrega de tota la ciutat i ja fem preus especials a les motos.

El carsharing avança més a poc a poc a Barcelona que altres modalitats de vehicle compartit, com els patinets o les bicicletes. Fins fa un any l’empresa Avancar usava els aparcaments municipals per oferir aquest servei. S’ha pogut suplir bé la seva retirada?

Ara tenim dos operadors, Ubeeqo i Getaround (Drivy). I tenim clar que els aparcaments del futur seran centres de prestació de serveis de mobilitat. Cada vegada la mobilitat serà més pública i la privada serà més elèctrica, combinada, connectada i compartida. Per tant passa totalment per la nostra estratègia facilitar que hi hagi operadors de sharing dins dels nostres aparcaments! Els hi cedim espais i ara en tenim 2 però si un dia en podem tenir 12, doncs endavant. Barcelona som una ciutat súper compacta i densa, cada metre quadrat en superfície és un tresor. Per això el free floating [que els usuaris de cotxes compartits els puguin aparcar a qualsevol carrer] a casa nostra és molt complicat. Aleshores la mobilitat combinada, és a dir, l’enllaç entre els sharings i el transport públic, haurà de passar sí o sí als aparcaments.

Marta Labata (B:SM): “Els aparcaments del futur seran centres de prestació de serveis de mobilitat”

El 2018 el Tibidabo va perdre visitants per primer cop en 5 anys, però en canvi aquest agost ha fet rècord. El balanç de 2019, recent presentat, no ha recuperat el terreny perdut.

Hem tingut una baixada de visitants perquè hem pogut obrir menys dies. Estem molt condicionats pels calendari de dies lectius, festius, caps de setmana… Però el Tibidabo va bé i n’estem molt orgullosos. Pensem que entre els 720.000 i 750.000 visitants anuals és l’aforament correcte: el parc es gaudeix quan hi ha 5.000-6.000 persones al dia, amb més gent no es fa agradable per les cues. És un parc d’atraccions petitó i el nostre repte és que l’experiència sigui molt positiva. Pràcticament el 80% dels visitants són de la regió metropolitana i tenim un número molt important de socis fidels. El resultat econòmic ens permet anar-hi fent millores i una de les properes, que ens fa molta il·lusió, és el nou funicular. Els darrers anys hem fet un canvi d’estratègia en la mobilitat que ha permès que el 60% del públic ja vingui en transport col·lectiu, però amb el funicular guanyarem encara més capacitat. Al 2020 ens ha penalitzat molt el temporal Glòria. Als diferents espais a l’aire lliure, com Park Güell, Tibidabo o Zoo, estem notant molt el canvi climàtic en les xifres de visitants. Hem hagut de tancar en dies hàbils i això no ens agrada, perquè qui tenia previst venir ho farà un altre dia i se’ns acumularà la gent. Fa de mal gestionar.

El Zoo porta una dècada de clara davallada de visitants i inversió. Com preveu fer remuntar l’afluència, si a més les espècies exòtiques tindran cada cop menys pes?

Ara estem en un moment bonic al Zoo, perquè per fi s’ha tancat el debat social, polític i mediàtic sobre el seu futur. A més s’ha arribat a un ampli consens, el que a nosaltres ens dona molta pau. El 3 de maig es va aprovar per unanimitat el nou model, basat en la preservació de la fauna autòctona i de les espècies en perill d’extinció. Hem d’anar cap a tècniques museístiques de centre d’interpretació, perquè al Zoo no només miris sinó que puguis interactuar. Aquest any estem aterrant el nou model però ja farem inversions significatives: gairebé 4,5 milions i mig. Finalitzarem el bioma del Sahel i farem obres al pavelló d’invertebrats i posarem en marxa un nou model de restauració, amb un establiment nou.

Marta Labata (B:SM): “Entre finals d’aquest any i inicis del vinent enderrocarem l’Aquarama del Zoo”

És l’any, ara sí, del comiat dels dofins? I de l’Aquarama?

Fer obres al zoo és com fer-ne en un hospital: has de preveure un lloc provisional on recol·locar els afectats. Pels propers 10 anys tenim previstes moltes obres en les instal·lacions dels animals i necessitàvem un espai que pugui servir de reserva. I ja el tenim: entre finals d’aquest any i inicis del vinent enderrocarem l’Aquarama. Els dofins han de marxar de la ciutat i crec que aquest any sí que els trobarem un lloc. Estem en mans dels experts europeus, que han de triar el destí.

L’entrada de pagament al Park Güell ha deixat enrere la polèmica després d’una estrena molt qüestionada. Podria créixer l’espai restringit?

Estem molt contents de la regulació d’accés, que només inclou el 10% del perímetre del parc. Hem aconseguit que quasi el 90% dels visitants en temporada alta ja comprin abans l’entrada a la web i així podem regular els fluxos i que no vinguin tan agrupats. I amb la nova llançadora estem aconseguint que vingui més gent en transport públic col·lectiu i no en les línies regulars de bus. Les dues coses ajuden a reduir la pressió al territori. I podem revertir els ingressos en millores a l’entorn, per exemple al carrer Olot, a l’escola que hi ha dins del parc o al camp de futbol del Carmel. El club Gaudi+BCN per a barcelonins ha anat creixent: estem a l’entorn d’unes 170.000 persones amb el carnet. I ja no han de passar per la taquilla cada cop que volen entrar a la zona monumental. L’últim any i mig també hem dedicat part dels ingressos a organitzar activitats culturals dins del parc i està sent un reclam. El repte és el 90% restant del parc, que rep 7 milions de persones cada any. A la zona regulada en rebem 3. Si la ciutat vol, podem fer créixer el perímetre regulat.

La directora general de B:SM, Marta Labata, al seu despatx / Jordi Play

La directora general de B:SM, Marta Labata, al seu despatx / Jordi Play

El Fòrum ha resolt la manca d’un espai prou gran per a fer-hi festivals multitudinaris però els veïns es queixen de les molèsties que causen els concerts. Està d’acord a reduir-los?

B:SM farem el que decideixi la ciutat però cal mirar les dades per objectivar els problemes. Cada any passa pel Fòrum un milió de persones, de les quals no arriba a la meitat les que van a grans esdeveniments culturals. Quan promovem la contractació del Fòrum ja prioritzem els actes diürns, com espectacles de circ, curses, visites escolars… Només 24 dies a l’any hi ha activitat nocturna i d’aquests, només 7 o 8 acaben més tard de mitjanit. És veritat que per exemple el Primavera Sound el visiten 250.000 persones en tres dies i hi ha concerts que acaben a les dues. Millorarem els requeriments als promotors perquè l’impacte acústic i ambiental sigui el menor possible, però penso que és bo per la ciutat tenir un festival com el Primavera Sound o el Cruïlla. Entre tots hem de treballar pel menor impacte negatiu i el major benefici per la ciutat.

Aquest mandat B:SM assumeix dos nous serveis: el dentista municipal i el Port Olímpic. El primer obriria d’aquí un any: en quin punt estan els preparatius?

Hi ha hagut unes mesures cautelars que han tingut aturada la iniciativa. Ara que s’ha desbloquejat estem reprenent els estudis previs de qualitat, preu, ubicació, portfoli de serveis a oferir… En magnitud no serà un servei molt gran, però és un repte perquè no tenim experiència prèvia i hem de fer un aprenentatge. L’objectiu és molt ambiciós: oferir un servei de qualitat a un preu competitiu. I autofinançat, perquè estarà en competència de mercat. Tenim clar que volem ubicar els centres en barris de rendes baixes, perquè és on hi haurà més demanda, però hem de veure què diu l’estudi per saber si serà a Nou Barris o no.

Marta Labata (B:SM): “El dentista municipal és un repte perquè no tenim experiència prèvia”

La gestió del Port Olímpic passa a mans municipals el 3 d’abril i menys d’un mes abans encara s’anuncien pròrrogues i acords. Tem un traspàs atropellat? Durant les obres hi ha risc de degradació?

Ja ho tenim a tocar! Té una gran complexitat, és una transformació física i també jurídica amb un nou model de gestió. Tot el canvi durarà entre 5 i 6 anys, però començarem a veure’n ja a l’abril. Ara estem comunicant la finalització de les concessions. Hem tingut una dificultat molt gran amb això, perquè la delegació formal de competències ha arribat fa un mes. I hem tingut tot just dos mesos per gestionar la fi de les concessions. Ara estem a punt de licitar les obres del dic de recer i quan finalitzi la concessió i quan prenguem possessió formal volem que es noti de seguida una millora en la qualitat dels entorns. I que la transició es faci amb la major cura possible i no quedi desangelat. Un moll de Mestral, on ara hi ha l’oci nocturn, ja està clar que es destinarà a economia blava i circular. El de Gregal sí que manté la restauració i volem que hi hagi continuïtat. I posarem molt de focus en que tan aviat com sigui possible hi hagi activitats al Port Olímpic perquè no entri en degradació. Ens en sortirem perquè hi posarem molta cura i energia.

El desplegament de nou Bicing encara la recta final. Quins resultats dona?

N’estem molt contents. Quan va finalitzar la concessió anterior teníem 100.000 usuaris i ara estem a 140.000. La mitjana d’usos era de 4-5 per bicicleta i dia i ara estem a 8-9. Amb l’elèctric hi ha dies que tenim puntes de 15 usos! Les dades ens diuen que la gent està contenta amb el nou servei. Però el Bicing té la capacitat que té, no pot tenir 250.000 usuaris. I tenim un repte que fa de mal resoldre: l’origen i destí de la gent en horaris molt concrets. La gent va de la Sagrera al centre al matí i al revés a la tarda, per exemple. I això obliga a redistribuir molt les bicicletes. Quan era directora d’autobusos de TMB em passava igual: ja podies injectar busos en una línia a les 7h del matí, que sempre anaven plens; i al cap d’una hora, tots tornen de buit. El Bicing és individual i encara passa més. De moment hem fet dues millores: un nou sistema informàtic amb intel·ligència artificial per ajustar la logística i canviar les bateries de les furgonetes perquè guanyin autonomia.

Marta Labata (B:SM), sobre el nou Bicing: “És menys deficitari perquè les bicicletes s’espatllen menys i s’usen més”

La nova publicitat del Bicing s’ha d’estrenar aquest 2020. Com serà?

Vam fer una licitació per a un patrocini molt semblant a l’anterior de Vodafone: una taca de marca a totes les bicicletes durant els 10 anys de vigència del contracte del nou Bicing. Però hem vist que el mercat ara no demana això, que aquesta estratègia de màrqueting ja no la té ningú. Les marques volen aliances més experiencials i per a actes concrets i puntuals, com organitzar junts una cursa o un congrés. Per això ara estem fent una segona licitació, amb aliances més puntuals, flexibles i experiencials. La publicitat finançarà només una part petita del servei. Però aquest Bicing és menys deficitari que l’anterior: hem ampliat l’horari a 24 hores i l’abast territorial amb més estacions i bicicletes, i tot i així el dèficit és menor. És més eficient, sobretot perquè les bicicletes s’espatllen menys i les usen més gent i més sovint.

Al gener es va aprovar un nou sistema de tarifes d’aparcament en zona verda i blava, segons l’etiqueta ambiental de cada vehicle. Però no ha entrat en vigor perquè els parquímetres no estaven a punt. Quan entrarà en vigor?

L’1 d’abril. Per sort tenim la infraestructura per fer-ho, els nous parquímetres que es van presentar al novembre. Sense ells no es podria fer. A finals de març estaran tots col·locats. Hem patit una mica el que s’anomenen malalties d’infantesa de les noves tecnologies: vam fabricar-los ad hoc per a Barcelona i el software tenia moltes especificitats. Hem patit durant la corba d’aprenentatge però hem anat resolent problemes i ara estem en uns nivells de disponibilitat normals. Ara hem de parametritzar totes les tarifes. Feia 8 anys que no es canviaven i no s’era conscient del que costa.

L'exdirectora d'autobusos de TMB, Marta Labata, dirigeix la macro empresa municipal B:SM des de 2017 / Jordi Play

L’exdirectora d’autobusos de TMB, Marta Labata, dirigeix la macro empresa municipal B:SM des de 2017 / Jordi Play

Es manifestarà pel 8 de març?

No. Però tinc una filla de 15 anys que està lila total i potser m’anima a fer alguna cosa. Tinc bastanta consciència del repte que tenim les dones en posicions de responsabilitat de canviar les coses cada dia. El major repte de la meva carrera ha estat anar assumint responsabilitats sense deixar de ser jo mateixa, és a dir, una dona jove i mare de dos nens. He treballat en entorns molt masculins, on la manera de comprendre la vida o els horaris era molt masculina.

Aquest any també hi ha convocatòria de vaga general però cau en diumenge i tindrà molta menys afectació. Comparteix l’ús d’aquesta eina?

Jo aquesta vaga no l’he feta mai, però està bé que cadascú reivindiqui com vulgui una societat més igualitària. Em considero una lluitadora pels drets de les dones i una revolucionària en algunes coses. He negociat un conveni col·lectiu amb 40 homes a la taula estant embarassada. He tingut un fill i després de la baixa maternal he tornat a la mateixa taula de negociació havent de fer recessos per treure’m la llet al lavabo. I ho deia tal qual davant de conductors d’autobús i operaris i sempre em vaig sentir respectada. D’acord que des de la meva posició m’he pogut permetre aquestes petites revolucions, però he predicat amb l’exemple i no he volgut copiar dinàmiques. I no sempre he sigut directora general, abans he sigut comandament intermedi i he intentat ser conseqüent.

Marta Labata (B:SM): “En una fàbrica a Polònia vaig trobar resistències a explicar-me a mi el projecte per ser dona”

Forma part d’una nova fornada de gerents municipals, la primera amb majoria femenina. En una empresa pública, la dona té menys difícil ascendir? O calen quotes igualment?

Les empreses públiques tenim el deure social de ser capdavanteres en les condicions laborals dels treballadors, en termes de conciliació, formació, meritocràcia, salaris… Però també en igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Les quotes fan de mal generalitzar: allà on calguin sí i on no calguin no. Hauríem de vetllar sempre perquè els equips siguin diversos, no només en el gènere sinó també en edat i procedència. Els equips diversos són molt potents i en gestió pública, que ens prestem serveis a una ciutadania molt diversa, hem de tenir aquesta mirada plural. Necessitem promoció interna i també gent que vingui de fora amb mirada fresca.

Amb 44 anys ja ha estat a dos consells d’administració de gran pes, pilotant dos transatlàntics com TMB i B:SM. Ha experimentat mai el sostre de vidre o el terra enganxós?

Sí, en alguns moments i entorns he trobat prejudicis per ser dona i jove i he hagut de demostrar més que la resta. Les dones hem de ser molt més efectives: hem de demostrar resultats de forma sostinguda i amb menys errors. I amb els mateixos resultats sovint tens menys reconeixement explícit que els homes. Per exemple he entrat en una reunió i he percebut que tothom donava per fet que una dona jove no podia ser la cap. I el que diu una cap jove en una reunió és com si no estigués del tot validat, perquè així d’entrada és com que les dones sempre valem una miqueta menys. Cada cop em passa menys, perquè si arribes a un lloc com a directora general de B:SM ja se’t pressuposa una mínima competència. Però encara em passa, eh? A l’estranger o en entorns on no es conegui B:SM. Per exemple en una fàbrica a Polònia vaig trobar resistències per explicar-me a mi el projecte: l’explicaven als meus col·laboradors pel fet de ser homes.

Fa 15 anys que compagina maternitat i càrrecs d’alta responsabilitat. No és molt freqüent, perquè les carreres directives tendeixen a endarrerir les maternitats. Ha trobat el desllorigador de la conciliació?

No, he patit molt. Costa fer alhora de mare, de parella, de líder d’una organització complexa… I de persona! Perquè jo també necessito el meu espai de descans i de lleure! A més la majoria de dones que conec en posicions destacades som bastant autoexigents i ens fustiguem bastant. Ara bé, he sigut mare jove, amb un càrrec, en una ciutat que no era la meva, sense la família aquí… i he tirat endavant. La vida és dels valents! Amb guarderies i fent servir les vacances per cuidar els nens quan estaven malalts. Jo animo a no tenir por i a conciliar malgrat tot. Ah, i sóc on sóc gràcies al meu company, eh! A l’home amb el que visc des de fa 20 anys, que ha fet de pare i de mare. La revolució és de tots, a la feina i a casa.

Més informació

Nou comentari