Prohibir el tall de la Meridiana seria il·legal

L’espiral per generar un estat d’opinió contra el tall de la Meridiana, la concentració on fa 138 dies que un grup de ciutadans es manifesten contra la sentència del Procés, és la millor prova que la protesta és efectiva, que molesta qui ha de molestar. I quan dic això no em refereixo precisament als veïns i conductors que se la troben, que estan sent utilitzats per partits –PSC, PP i Cs– i entitats unionistes –SCC– per intentar que el dret a circular per un carrer determinat prevalgui per damunt del dret a reunió, declarat fonamental per l’article 21 de la sacrosanta Constitució Espanyola.

D’entrada, mentre hi hagi l’anomalia dels presos polítics s’hauria d’acceptar que hi hagi una part de la població que hi estigui en desacord i que vulgui protestar de manera tan visible com sigui possible: no és protesta si no molesta.

Prohibir aquesta concentració ara que és comunicada regularment –a diferència del que va passat entre el 14 d’octubre i el 7 de desembre– a la conselleria d’Interior seria contraproduent, perquè es generaria un conflicte que ara no existeix.

Però a més a més, tècnicament no hi ha cap possibilitat de prohibir el tall de Meridiana Resisteix. Tant la Guàrdia Urbana –de manera molt més contundent– com els Mossos d’Esquadra han fet informes en què es demana o se suggereix que deixi de tallar-se el trànsit. Però segons la llei aquests informes, d’assessorament tècnic per a l’autoritat competent –la conselleria– no són vinculants. La policia de la Generalitat preferiria que la concentració es fes a la vorera o d’alguna altra manera que no impliqui l’ocupació de la calçada. Però l’únic que pot fer Interior amb aquest informe és llegir-lo, avaluar-lo i fer-lo arribar també als organitzadors de la protesta, un paper que en aquest cas fa l’ANC, que és qui comunica els talls.

Els organitzadors han desestimat el suggeriment de modificar la protesta –només han reduït l’horari, i ara ja no es notifica per a tres hores, de 7 a 10 de la nit, sinó per a dues hores, de 8 a 10– i la direcció general d’Administració de Seguretat (DGAS) ha considerat que no hi ha elements que facin pensar que l’acció dels manifestants provocarà “alteracions de l’ordre públic amb perill per a les persones o els béns“, que és l’única circumstància que permetria tombar el dret de manifestació.

“Fins i tot admetent que l’alteració de l’ordre públic es produeix quan injustificadament es limita el dret a la lliure circulació, és evident que la norma constitucional exigeix també la creació d’una situació de perill que cal estimar acomplerta quan la conducta dels manifestants pugui inferir determinada violència física o, al menys, moral amb abast intimidatori per a tercers”, diu la sentència 55/1990 del Tribunal Constitucional.

I fins ara l’acció dels participants en les concentracions Meridiana Resisteix no ha causat cap perill. Només exaltats o persones contràries a la protesta han provocat aldarulls i incidents. Aquestes actituds són antidemocràtiques per definició, i això no se soluciona coartant encara més la llibertat dels manifestants. Entre d’altres coses perquè seria il·legal.