La guerra judicial ofega el motosharing a Barcelona

Alguns operadors denuncien l'Ajuntament de Barcelona, que contraataca amb presumptes vulneracions de la protecció de dades

Ningú està satisfet amb el motosharing a Barcelona. El consistori assumeix com a antiexemple de regulació el seu propi concurs per repartir 6.673 llicències de motos compartides entre 10 operadors: vol evitar repetir l’error de cara al mateix procés que ha d’iniciar en breu per endreçar el mercat dels patinets elèctrics de lloguer. Tampoc les empreses de motosharing estan gens a gust, ja que algunes han perdut quota de mercat i d’altres es queixen del tracte rebut. La situació ha passat dels despatxos municipals als tribunals i a altres instàncies administratives, en una guerra judicial que entela el model barceloní de mobilitat compartida.

L’origen de la pugna es troba en l’arribada de les primeres companyies de motos compartides a la capital catalana. Cooltra, Acciona i Yego van ser de les primeres a desembarcar a la ciutat, on van posar a circular tantes motos com van poder. El govern municipal, però, tenia la intenció de convocar un concurs per controlar el nombre de llicències i, per tant, el sector ja sabia que aviat quedaria limitat el total de vehicles d’aquest tipus que hi podria haver a la ciutat.

El concurs va deixar en fora de joc les empreses que fins aquell moment eren hegemòniques al sector, ja que les gairebé 7.000 llicències es van haver de repartir entre 11 empreses que presentar-se al concurs públic i complien els requisits. I disposar de tan poques unitats a lloguer comprometia la viabilitat d’alguns dels projectes empresarials. Per exemple la firma Gecco va abandonar la ciutat perquè el negoci no li resultava rendible amb la ràtio de vehicles concedida. Cooltra ha resistit, tot i que tenia 2.300 motos abans del concurs i s’ha quedat amb només 632 permisos.

Les queixes i els desistiments han portat a nous repartiments de les llicències orfes. El fet que perilli la continuïtat d’algunes de les empreses que havien regnat al sector ha posat en guàrdia la resta d’operadors, que interpreten que el consistori intenta afavorir-les a posterior perquè recuperin un número viable de motos al carrer i s’aturi el degoteig de renúncies. En canvi, l’Ajuntament creu que les empreses més bel·ligerants pensaven que tindrien més ingressos i que, veient com ha quedat el repartiment, es troben en guerra amb el consistori. Tot plegat ha derivat en un trencament de relacions que encara dificulta més redreçar la situació.

Motos sense llicència

Les companyies pioneres a Barcelona, però, no sempre han respectat el nombre de llicències. Com va publicar el TOT Barcelona després de tenir accés a documentació, el 3 d’agost Yego, Cooltra, Acciona i Movo –aquesta última propietat, entre d’altres, de Cabify– tenien motos sense llicència al carrer. Mesos després, a l’octubre, Acciona i Coooltra seguien vulnerant el límit. Finalment, l’Ajuntament va imposat una multa de mínims a Acciona per excedir el topall autoritzat.

La infracció per part d’Acciona és una de les batalles de la guerra judicial que hi ha ara en curs. Així, TuCycle, un altre dels operadors, ha presentat un recurs contenciós-administratiu per reclamar que el govern municipal retiri llicències a Acciona i no només es quedi en multa. El recurs ha estat admès a tràmit i el jutjat estudia ara com ha d’actuar.

Ampliació de llicències aturada

No és l’única seqüela del concurs de motosharing que es troba en un jutjat contenciós-administratiu. L’ampliació de llicències anunciada pel consistori de cara a l’estiu, en què el nombre de motos passaria a ser de 10.000, ha estat portada als tribunals per TuCycle i per Oiz, una altra empresa del sector. Cadascuna va presentar una demanda, i en el cas d’Oiz el jutjat ha decretat com a mesura cautelar la suspensió de l’adjudicació a precari que planejava l’Ajuntament de cara a l’estiu. Oiz va adduir que vulnerava drets fonamentals.

Amb tot, no totes les batalles es donen al contenciós-administratiu. La fiscalia investiga, després d’una demanda penal presentada per Global Mobility Sharing –un operador que va quedar fora del concurs inicial– l’actuació de l’Ajuntament i, en particular, d’alguns membres de l’àrea de Mobilitat. La demanda acusa la regidora Rosa Alarcón i el gerent de Mobilitat, Manuel Valdés, entre d’altres, de protegir un “oligopoli”, segons informa Merca2 i ha confirmat l’advocat de l’acusació, José María Fuster-Fabra, al TOT Barcelona.

La Comissió de Garantia de Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) també ha viscut un enfrontament entre Ajuntament i empreses. De nou, TuCycle va acudir a l’òrgan independent per denunciar que el consistori no facilitava informació sobre el nombre de motos que tenia cada companyia al carrer. Com a resposta, i segons recull la resolució de la GAIP, vista per aquest diari, l’Ajuntament al·legava que el “sistema actualment existent per conèixer en temps real el nombre de vehicles de cada operador en servei en cada moment, en realitat no és capaç d’oferir la informació prevista perquè dona molts errors i per obtenir la informació sol·licitada fiable seria necessari portar a terme unes inversions que l’ajuntament estima no convenients o injustificades”.

Un dels motius pel qual el consistori no considerava oportú renovar el sistema de control, gestionat de Barcelona Serveis Municipals (B:SM), ha estat precisament un altre episodi de discòrdia. TuCyle va presentar un recurs de reposició contra el conveni signat entre el consistori barceloní i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per ampliar el motosharing a nivell metropolità. El recurs, però, ha estat rebutjat per tots els grups municipals menys per JxCat, que es va abstenir.

A més, tal com especifiquen fonts municipals a aquesta redacció, Iberscoot va presentar un recurs especial en matèria de contractació davant del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic. No va ser admès per falta de competència del tribunal.

El contraatac municipal

L’Ajuntament també ha carregat contra algunes empreses mitjançant vies legals. En concret, ha assenyalat TuCycle, Avant, Oiz, Iberscoot i Reby per una presumpta vulneració de la protecció de dades. A totes elles les acusa de vulnerar la protecció de dades per compartir algunes informacions dels usuaris sense “base legal”, segons la denúncia presentada el 12 de març a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) consultada per aquest mitjà.

La relació entre les cinc empreses consisteix a fer servir la mateixa app per oferir els seus serveis a la ciutat. Així, des de l’app de Reby es poden reservar motos de TuCycle, Avant, Oiz i Iberscoot. Un altre operador, Cityscoot, va denunciar Tucycle, Avant, Oiz i Iberscoot a l’AEPD el 6 de novembre de l’any passat pel mateix motiu. La denúncia va quedar arxivada, segons documentació examinada pel TOT Barcelona.

Empreses contra Ajuntament, empreses contra empreses i Ajuntament contra empreses. El concurs de motosharing ha derivat en un tots contra tots judicial que ara dificulta, i molt, endreçar aquest mercat de forma duradora i sense grans damnificats. Per a més inri, la judicialització allarga els tempos de resolució i condemna el sector a una provisionalitat encara més llarga. Els operadors de patinets elèctrics, els següents en sotmetre’s a concurs, creuen els dits per trobar-se en un embolic com aquest.

Més informació

Nou comentari