La renda vitalícia desembarca al mercat de lloguer per pagar residències d’avis

Una start-up acorda amb l'Ajuntament de Barcelona oferir aquesta alternativa privada a les oficines de serveis socials

Les residències d’avis, a l’ull de l’huracà durant la pandèmia, tenen nombrosos reptes socials a resoldre. Un d’ells és una important barrera d’accés: manquen places públiques i el preu d’una plaça privada ronda els 2.000 euros a Barcelona. El pis on vivia l’avi o àvia sol ser el principal actiu disponible davant d’aquesta despesa imprevista, però fins ara el mercat immobiliari exposava a les famílies a malvendre l’immoble, entregar-lo a canvi d’una renda vitalícia o llogar-lo per cobrir només una part del cost del geriàtric. 

L’start-up barcelonina Pensium s’ha obert camí en el sector amb un producte immobiliari i financer alhora. Lloguen el pis durant 10 anys i anticipen al propietari els ingressos de més que necessiti per a poder-se pagar el centre, fins un màxim del doble de l’arrendament. Els diners que rep de més es retornen amb anys de lloguer extra de l’immoble, un cop acabada la dècada inicial. Per exemple, si el pis es comercialitza a 800 euros al mes però el beneficiari en necessita 1.600, rebrà aquest import durant 10 anys i amortitzarà el deute –ell o els seus hereus– amb el lloguer a fons perdut dels següents 10 anys.

L’Ajuntament de Barcelona ha vist amb bons ulls la novetat i ja ha firmat dos convenis consecutius amb la start-up. El primer acord es va firmar fa un any però entre eleccions i coronavirus no s’havia fet efectiu. El passat 25 de juny el govern municipal va aprovar la renovació del conveni, amb la que sí que s’estrenarà la col·laboració. Des d’aquest estiu les oficines de serveis socials oferiran informació sobre Pensium a les famílies que compleixin els requisits. El material informatiu –tríptics impresos, mails amb informació…– s’ha enviat al juny als serveis municipals dels 10 districtes. 

De pas, l’Ajuntament aspira a captar pisos privats per a la borsa municipal de lloguer assequible. Els clients de Pensium que ho vulguin podran acollir-se a partir d’ara al programa barceloní d’habitatge. A canvi de rebaixar una mica el lloguer perquè quedi per sota del preu de mercat, poden sol·licitar subvencions per a la rehabilitació de l’immoble, tenen descompte a l’IBI i se’ls garanteix el cobrament mensual en cas d’impagament. 

L’start-up va néixer el 2016 i ha superat diverses rondes de finançament. Actualment gestiona 120 immobles arreu de l’Estat, 75 dels quals a Catalunya. A la ciutat de Barcelona en té 33. Tot i que el coronavirus ha frenat els nous ingressos a residències, preveu signar una desena de contractes aquest juliol. L’objectiu dels fundadors és arribar a un ritme estable de 500 operacions anuals. 

El perfil més habitual d’usuaris de Pensium són persones grans que fan un deteriorament sobtat. Necessiten una plaça residencial urgent i no poden esperar el que triga la paperassa de les ajudes socials ni la llista d’espera de les residències públiques. “La pensió mitjana que cobren els nostres clients no arriba als mil euros i llogar el pis per lliure no els aportaria prou diners extra per cobrir tot el cost d’una residència privada o d’un cuidador”, explica David Igual, soci fundador i director d’operacions de Pensium. “Hi ha pocs pisos que puguin llogar-se a més de 1.200 euros i a més molts necessiten inversió prèvia en rehabilitació”, afegeix.

Els socis impulsors de la start-up tenen diferents perfils professionals però tots havien treballat abans en el sector de la gent gran i havien detectat reiteradament aquest diferencial d’ingressos i despeses. “Anticipar el lloguer futur permet ingressar ja a la residència i finançar en diferit despeses addicionals com obres i tràmits”, explica Igual. Els honoraris de Pensium –una comissió inicial de 1.925 euros més el 5,7% dels diners que s’anticipin– també surten de les mensualitats futures de lloguer. L’objectiu és que l’operació surti a cost zero i burocràcia zero per la família i l’usuari. Si volen recuperar el pis abans d’hora, això sí, hauran de liquidar de cop el deute.

L’Ajuntament de Barcelona veu amb molt bons ulls aquesta estratègia immobiliària-financera. Portaveus municipals argumenten que el conveni “no té cap cost” per a les arques municipals i s’ha firmat per “facilitar l’accés de les persones grans que ho desitgin a una residència, sense que hagin de renunciar al seu habitatge”. Alhora preveuen “augmentar el nombre d’habitatges cedits a la borsa d’habitatge social” i reduir una mica el gran diferencial acumulat entre oferta i demanda de pisos assequibles. 

El govern d’Ada Colau no se n’està de recordar també que Barcelona té “un dèficit de 2.780 places en residències públiques per a la gent gran” segons la previsió que havia fet la Generalitat el 2008. “Això representa un sobrecost per a l’Ajuntament de com a mínim 18 milions d’euros anuals”, sosté el govern municipal. La xifra és una estimació del cost que tenen diferents serveis municipals d’atenció domiciliària a gent gran dependent que viu a casa mentre espera plaça pública, segons un estudi presentat fa dos anys per l’ex tinenta d’alcaldia Laia Ortiz. 

L’envelliment és un repte de futur per a Barcelona, que no disposa d’un parc d’habitatges adaptat a la dependència, no té prou places geriàtriques i tampoc compta amb un nombre suficient de pisos públics tutelats per a gent gran. L’últim padró de Barcelona (gener de 2019) reflectia que 123.213 barcelonins tenien més de 80 anys, és a dir, el 7,5% de la població. Les projeccions demogràfiques del consistori preveuen que el 2030 siguin ja el 8,3%. Per contra, la ciutat té avui per avui 13.390 places en residències públiques, privades o subvencionades. Més 8.000 persones estan en llista d’espera per accedir a una de les 5.564 places públiques existents. 

Més informació

Nou comentari