Experts alerten que la crisi amenaça més Barcelona que Catalunya

Les comarques que depenen més del turisme intercontinental i d'alt poder adquisitiu patiran més que les rurals, agràries i industrials

La crisi de la Covid-19 amenaça especialment Barcelona. Experts consultats pel TOT Barcelona avisen que la crisi econòmica derivada de l’aturada internacional per contenir la pandèmia pot castigar la capital per sobre de la mitjana catalana a curt termini. Alerten que les zones amb dependència del turisme intercontinental i d’alt poder adquisitiu patiran més que les comarques rurals, les agràries i les metropolitanes amb fort caràcter industrial. Només la Costa Daurada estaria encara més a la corda fluixa que Barcelona, coincideixen. Entre les claus per frenar un empobriment de la capital assenyalen el [email protected] i els centres científics, el turisme d’alt poder adquisitiu, salvar el Nadal i la frenada del preu de l’habitatge.

La patacada econòmica que espera el Govern de la Generalitat és del 7,6% del PIB, mentre que previsions del BBVA endureixen la caiguda fins al 12% a Catalunya. L’impacte d’aquest empobriment ja és desigual a dia d’avui, en funció dels sectors econòmics predominants. A tall d’exemple, la facturació dels hotels ha caigut un 77% al juliol a tot Catalunya, però a Barcelona ciutat s’ha desplomat fins a un 89%. L’agost també ha estat “horrible” segons els hotelers, que demanen un rescat públic.

Catalunya i Barcelona són economies de serveis: el sector terciari encapçala l’estructura productiva i aporta la major part del Producte Interior Brut (PIB). La indústria, la construcció i l’agricultura generen la resta de riquesa, segons l’Oficina Municipal de Dades i l’Idescat, però el seu pes varia més per territoris. A la capital catalana el sector terciari aporta un 89,3% de la riquesa de la ciutat, mentre que indústria (6,5%), construcció (4,1%) i sector primari (0,1%) sumen poc més d’un 10%.

La diferència clau és que l’aportació de la indústria s’eleva fins al 19,3% al conjunt del país, més de deu punts per sobre de la ciutat. A més el sector terciari té una clientela diferent: a la capital pesa molt la demanda internacional d’alt poder adquisitiu –no només turistes, també professionals o inversors– i la mobilitat passarà mesos molt tocada. L’esclat de botigues en traspàs i lloguer ja és ben visible als carrers de la ciutat i la paràlisi comercial s’ha apoderat de la Rambla.

El sector terciari, el que més pateix

Com ja va explicar el TOT Barcelona al març, el sector terciari és el que més pateix una crisi com la del coronavirus. La manca de turisme reverbera en molts tipus de negocis i compromet un part important de l’economia local: “Comerç, transport i hostaleria representen un 25,3% del PIB total de la capital i cal sumar-hi el 6,5% que aporten les activitats artístiques, lúdiques i d’oci”, apunta l’economista i portaveu del Grup de Conjuntura de la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Jordi Goula. “Això vol dir que una tercera part de la riquesa de Barcelona es veurà molt afectada“, indica. “De fet, a tot Catalunya el xàfec caurà allà on falti la gent forana”, afegeix.

L’economista i professor de la Universitat Pompeu Fabra, Albert Carreras, s’expressa en el mateix sentit: “Només estaran pitjor que Barcelona aquells trams de costa que depenen del públic que ve en avió”, com ara la Costa Daurada. En canvi no patiran tant els territoris que viuen dels turistes arribats per carretera: “El visitant que ve en cotxe és el primer que es recupera”. I això ho hem pogut observar a zones com la Costa Brava, que ha rebut belgues, francesos i neerlandesos vinguts amb els seus automòbils. “Allà on depenen més dels britànics o russos, estan perduts”, apunta el professor en referència a les costes de Tarragona, que normalment reben turistes aterrats al Prat o Reus.

El director de la Càtedra Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili, Juan Antonio Duro, ha analitzat la relació entre el PIB turístic i les comarques catalanes. Segons l’expert, la zona de l’Alt Pirineu i l’Aran, les comarques gironines o el Camp de Tarragona compten amb una forta dependència del turisme en el seu PIB. Barcelona i l’àrea metropolitana es troben just per sota de la mitjana catalana. Per contra, les comarques de Ponent, centrals o l’Ebre són les que menys depenen del turisme. L’expert de la URV avança, però, que “la preferència per un turisme de proximitat en una zona de menys densitat demogràfica pot reduir l’impacte negatiu”.

Carreras recorda que el turista que ve de destinacions més allunyades, com ara Rússia, Estats Units, Orient Pròxim i Àsia –bàsicament Xina, Corea del Sud, Filipines i Japó–, és precisament el visitant que gasta més. I amb força diferència respecte del turista europeu de proximitat. Aquest perfil sol venir a Barcelona a fer visites culturals o anar de compres i és el que farà que “Salou o altres destinacions semblants quedin més afectades”. Barcelona no es trobarà en un punt tan extrem, perquè la seva economia està “més diversificada” que la de la Costa Daurada, però la forta dependència del turisme que ve de “més lluny” li farà molt més mal que no pas a zones que depenen del turisme interior o no en depenen gens.

Fuets versus teatres

Quan les cadenes de valor global es vagin reactivant, de seguida ho farà l’activitat manufacturera i agroindustrial. Només cal observar les darreres dades d’exportacions: les vendes a l’exterior de productes agroalimentaris de Catalunya creixen el 9,18% els primers sis mesos del 2020 malgrat la pandèmia, segons dades de Prodeca basades en les xifres de l’Agència Tributària. A més, aquest sector “representa el 16% del PIB de Catalunya”, recorda Goula, qui ressalta que indústria i agricultura no es veuran tan afectades com el turisme.

Però precisament Barcelona no compta amb una aportació significativa d’aquests sectors: “La dependència extraordinària i permanent de nord-americans, xinesos, japonesos, russos, àrabs es notarà; són públics que gasten molt i han fet que l’eix del Passeig de Gràcia i Diagonal sigui el lloc on es gasta més de tota Espanya”, avisa Goula. Aquesta frenada de la despesa en hotels, comerç i hostaleria deixarà malmesa l’economia barcelonina durant bastant de temps. “Perdran molt el comerç, les companyies hoteleres i les grans inversions prèvies a la pandèmia, com per exemple el Mago Pop, que va comprar el teatre Victòria”, enumera Goula. “Els que exporten fuet no ho notaran tant!”, compara rient.

“Aquesta és la feblesa de Barcelona: pensàvem que la dependència més costosa era la del turisme de masses, però la del turisme de luxe i de llarga distància comportarà una lentitud en la recuperació”, afirma Carreras.

Com apuntalar el lideratge

Barcelona està preparada per a un empobriment, després de dècades de lideratge? Tots els lobbies i administracions haurien d’actuar per apuntalar actius clau per a la recuperació, avisa Carreras, elements que minimitzin la pèrdua de prestigi com a capital global. Turisme a banda, aquests actius són hospitals d’alt nivell, centres de recerca sanitària, el [email protected] i l’ecosistema start-up i emprenedor. “Per sort el [email protected] no s’ha aturat, no frenarà, això és una situació molt diferent de la del 2008!”, exclama Goula, qui creu que “la recessió de la crisi econòmica provocada per la Covid-19 no durarà quatre anys”.

Carreras cita una reflexió habitual del professor i exconseller Andreu Mas-Colell, sobre les dues cares de la internacionalització de Barcelona: “La centralitat aconseguida amb activitats terciàries d’alt valor afegit a la capital té certa relació amb què el turisme de masses ens ha obert moltes rutes aèries que l’Estat ens negava però el mercat ens ha acabat donant”.

Pisos més barats, més interès ‘expat’

“S’haurà de fer un esforç per potenciar les polítiques públiques en els mercats que interessen i que són més importants: els més distants, els que ens mantenen en la xarxa de la globalització” com Estats Units i Canadà, algunes destinacions d’Amèrica Llatina, el món àrab i l’Extrem Orient. Aquest turisme de nivell “més alt” és el que s’haurà de rescatar més urgentment, segons Carreras, el mateix que atrau talent cap a Barcelona. Un perfil de professional jove o investigador que ve a treballar en empreses, startups o centres de recerca i desenvolupament.

Carreras recorda també que una de les conseqüències de la crisi provocada per la Covid-19 és la frenada dels preus de l’habitatge. Pel que fa el lloguer, al juliol i per províncies, Barcelona registra el descens més acusat amb un 2% i a Girona ha baixat un 0,1%, si bé a Lleida ha pujat un 0,5% i Tarragona s’ha mantingut igual que el mes anterior. En el mateix sentit, el coronavirus accelera el descens del preu dels habitatges de segona mà, amb una caiguda del 7,2% en el primer semestre a Barcelona. Així, l’economista de la UPF vaticina que “una caiguda del preu de l’habitatge pot afavorir la vinguda d’aquests perfils d’alt nivell”.

Nadal, una oportunitat de repesca

Goula lamenta l’excés de confiança institucional, en pensar que s’hauria vençut la pandèmia a temps pels mesos de més tirada turística: “Ens pensàvem que això s’havia acabat i no era així, i això ens ha fet la punyeta”. Tot dependrà del control dels rebrots, avisa. Els diners de la temporada d’estiu s’han perdut, assumeix, “però la resta segueix”. “Si per Nadal controlem els rebrots, podem recuperar una bona reputació”, diu Carreras.

Tot i així, l’empobriment hi serà i cal comptar-hi. Segons el professor de la UPF el retorn a la situació econòmica pre-pandèmia està encara “molt lluny” i les previsions del Govern o el BBVA poden acabar sent “optimistes”. La factura final de la crisi a Barcelona dependrà molt de la capacitat de la ciutat per treure profit a temps dels seus actius menys afectats i aprofitar la frenada de preus per captar nou talent internacional.

Més informació

Nou comentari