El model comercial de Barcelona, amenaçat pels tancaments post-virus

La consultora Eixos ha calculat dos escenaris diferents d'impacte i alerta del risc de desertització severa si baixen més d'un terç de botigues

El comerç de Barcelona es distribueix en forma de malla: la gran majoria de carrers compten amb baixos ocupats per botigues de proximitat. A diferència del format anglosaxó de main street, la capital catalana segueix el model mediterrani, amb petit comerç abundant i molt repartit entre vies principals i secundàries. Ara el tancament de negocis a causa del confinament prolongat amenaça aquesta malla, on podrien sortir forats pel risc de desertització en alguns barris.

La consultora Eixos, especialitzada en comerç urbà, ha espremut la base de dades on té comptabilitzades totes i cadascuna de les botigues de Barcelona per calcular quantes estan obertes com a serveis essencials: el 12%. I, sobretot, per dibuixar escenaris hipotètics post-quarantena. Els resultats no conviden a l’optimisme. “No la volem encertar, sinó alertar del que pot passar si no s’ajuda contundentment el petit comerç”, assenyala David Nogué, CEO d’Eixos.

Botigues obertes al voltant de la Rambla durant i abans del confinament, on destaca la Boqueria / Eixos

Botigues obertes al voltant de la Rambla durant i abans del confinament, on destaca la Boqueria / Eixos

La consultora posa el focus en dues tipologies de negocis: la restauració i les botigues d’equipaments per a la persona (sabates, roba, joies…). Sumen el 34,1% dels comerços de Barcelona i comparteixen un major risc d’estrès financer. Són activitats intensives en mà d’obra –5 a 6 treballadors per 100 m2– i tenen bona part de l’estoc caducat o devaluat, com aliments frescos o tèxtil de temporada que s’hagi de liquidar amb grans descomptes.

L’escenari dolent i el molt dolent

Eixos es pregunta en primer lloc què passaria si, passats 3 mesos de la finalització completa del confinament, reobrissin tots els comerços excepte les botigues d’equipaments per a la persona. Tot i la visibilitat de les grans cadenes internacionals, recorda Nogué, el 90% d’aquests establiments són pimes locals. En segon lloc, planteja què passaria si a més tanqués també la restauració.

És una aproximació radical, perquè evidentment no tancaran el 100% de les sabateries de Barcelona ni tampoc sobreviuran el 100% dels forns de pa, per posar dos exemples. La resistència dels negocis dependrà molt de factors privats, com l’endeutament del propietari o el regateig del lloguer, que no són dades consultades en obert. Així doncs, les dues prediccions són un “model” acadèmic, una simplificació per poder dibuixar escenaris.

En l’escenari de “danys mínims” el tancament de botigues se situa entre el 10% i el 30%. Els tres barris que més afectaria, segons Eixos, són el Gòtic (574 tancaments i 29,66% d’afectació), Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (394 tancaments i un impacte del 23,08%) i Sant Gervasi-Galvany (596 tancaments i 19,29%). “Aquest escenari deixa tocats de mort els negocis independents, aquells encapçalats per un emprenedor que té entre 1 i 4 punts de venda”, sosté Nogué.

El segon escenari, més pessimista i que han batejat com a Doomsday, afegeix a la primera hipòtesi el tancament també de bars i restaurants. En aquest cas l’afectació sobrepassaria el terç d’establiments tancats a tots els barris de la ciutat. I en 4 territoris suposaria més d’un miler de tancaments: Dreta de l’Eixample (1.661), Gòtic (1.106), Antiga Dreta de l’Eixample (1.097) i Gràcia (1.059). Un cinquè, Sant Gervasi-Galvany, es queda a les portes del miler amb 999 tancaments.

Mapa del comerç obert a Barcelona abans, durant i després de la quarantena / Eixos

Mapa del comerç obert a Barcelona abans, durant i després de la quarantena / Eixos

“Desertització severa” a partir del 30%

La salut comercial es mesura amb diferents indicadors, com l’aprofitament dels locals d’un mateix carrer. Per sobre del 80% d’ocupació es considera una ràtio prou saludable. Quan l’índex cau per sota del 70% sonen les alarmes: “Un 30% de locals sense activitat ja es considera desertització severa i causa una transformació no reversible en l’ecosistema econòmic”, adverteix Nogué. Massa persianes abaixades en un mateix carrer provoca un cercle viciós: pocs comerços actius, menys trànsit de clients, menor interès a l’hora d’obrir-hi un establiment. “Els futurs negocis triguen més temps a ocupar els locals tancats”, resumeix.

“Si les administracions no actuen amb decisió, correm el risc de perdre un munt de negocis independents que, fins ara, eren solvents i cobrien necessitats fonamentals”, recorda. “La catifa contínua de comerç, majoritàriament independent, que caracteritza Barcelona podria donar pas a un model nou amb clapes desèrtiques al centre de la ciutat”, conclou.

Barris que poden permetre’s menys fallides

Els barris on ja abans de l’epidèmia hi havia poc comerç poden permetre’s menys tancaments. Per exemple, a Gràcia han de tancar 680 botigues per arribar a un terç de locals buits. En canvi veïnats perifèrics com Diagonal Mar i el Carmel ja s’exposen a la desertització només que hi tanquin un centenar d’establiments. Els barris de Ciutat Vella estan a les posicions centrals de la taula, amb marges d’entre 308 i 496 fallides cadascun, però cal tenir en compte que també serà el territori que presumiblement patirà més la caiguda del turisme aquest 2020. 

Nova York, la Barcelona de l’Atlàntic

Eixos també ha analitzat l’impacte del Covid-19 en les botigues de Manhattan (Nova York), una ciutat que presenta insospitades similituds amb Barcelona en matèria comercial. “En alguns aspectes són bessones: les dues ciutats tenen les plantes baixes cobertes per una catifa contínua de botigues, fins i tot tenen un nombre semblant de restaurants (sobre els 3.000) i de botigues de conveniència (unes 1.200)”, compara Eixos.

A Nova York està més implantat el menjar a domicili, que ofereix un ingrés mínim als restaurants durant la quarantena. Per això l’escenari més pessimista previst per Eixos inclou el tancament de les botigues d’equipament per a la persona i només la meitat de la restauració. Però fins i tot amb aquesta concessió, la mitjana de locals actius a la ciutat es desplomaria fins al 69,91%. L’autoproclamada capital del món tampoc s’escapa d’un alt risc de desertització comercial a causa del confinament prolongat, un tipus de crisi a la que no estem gens acostumats.

Nou comentari