Els trucs dels experts per trobar feina a Barcelona en temps de Covid-19

Quins sectors demanden ara personal i quins són els millors canals per assabentar-se d'ofertes

La pandèmia va enxampar molts barcelonins en ple procés de buscar feina, una missió ja prou complicada a la qual s’hi han sumat restriccions de moviments i molts sectors econòmics aturats. Barcelona actualment té unes 92.000 persones a l’atur i les dones i els joves són els col·lectius en què més ha repuntat. 

La desescalada del confinament ha reactivat ofertes i processos de selecció, però en el nou escenari de recessió econòmica i risc de rebrot els experts en ocupació recomanen acotar bé la recerca i potenciar el networking. Tres especialistes en el mercat de treball barceloní expliquen al TOT Barcelona què ha canviat i què poden fer els aturats per assabentar-se de més oportunitats.

El boca-orella, encara més crucial

“En períodes de crisi hi ha una major preponderància dels canals informals: les empreses que volen contractar algú no publiquen l’oferta sinó que pregunten a empleats i coneguts si saben d’algú amb el perfil desitjat”, exposa Raül Ramos, catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona. “Les recomanacions ara pesen molt més que les xarxes socials o les ETT”, afegeix el professor, que recorda que l’estat espanyol és un dels països europeus on ja habitualment s’usen més els contactes personals.

“Anar a repartir currículums en mà ja no tenia gaire sentit abans de la Covid-19 i ara la cerca es concentra encara més en canals online”, sosté Gina Aran, directora de la consultora de RRHH Inginium i professora de la UOC. La pròpia xarxa d’amics i familiars és la més efectiva, corrobora, però les relacions s’han de cultivar: “Si no t’has interessat per algú durant anys, enviar-li un Whatsapp de sobte dient que busques feina quedarà oportunista”. 

Aran recomana combinar tres àmbits de cerca digital: portals de feina, autocandidatures i LinkedIn. “Hi ha grans portals genèrics com Infojobs i d’altres sectorials com per exemple Turisjobs per al turisme; no s’ha de renunciar a cap de les dues opcions perquè permeten accedir a moltíssim contingut”, sosté. A banda, cal també ser “proactiu” i fer-se “una bona llista d’empreses objectiu”, en base als propis interessos i als sectors en auge. A l’hora d’enviar-los el currículum calen “dots comunicatives, explicant bé la trajectòria i idoneïtat”.

“És molt important que els teus contactes personals sàpiguen de què busques feina, no només que en busques”, apunta Lourdes Sugranyes, directora d’orientació i formació del Servei d’Ocupació de Barcelona Activa. “Has de tenir molt clar de què vols treballar i quines són les teves empreses objectiu”, explica. “Les relacions personals són la via per la qual t’assabentes abans d’una vacant, perquè el 80% d’ofertes no arriben a publicar-se enlloc, però també cal estar present en xarxes especialitzades com LinkedIn i mirar els webs empresarials”, agrega. “En definitiva, recomanem una cerca molt enfocada però multicanal”, sintetitza.

Sectors a l’alça malgrat la crisi

“Hi ha sectors que, lluny de ressentir-se de la pandèmia, han viscut un boom”, celebra Aran. Entre els que s’han vist molt perjudicats cita el sector editorial i l’immobiliari, a banda del ja molt conegut impacte en la restauració i el turisme. Per contra, la consultora subratlla que “estan a l’alça el desenvolupament d’eines digitals, les telecomunicacions, la ciberseguretat, el Big Data i en conjunt totes les empreses proveïdores de serveis digitals”. 

Són perfils molt específics i molt escassos, de manera que no és un nínxol de feina al qual pugui adreçar-se qualsevol aturat. Però aquest auge es transmet també a altres oficis de més fàcil accés: “A mesura que creix l’e-commerce es necessita més gent als magatzems i en el repartiment, calen tècnics de màrqueting i sobretot es busquen teleoperadors per a tot tipus d’empreses”. La “febre per desinfectar” també ha causat un boom en empreses de personal de neteja i de productes desinfectants.

Ramos recorda que l’alimentació ja ha reforçat plantilles durant la pandèmia, però augura que encara ho continuarà fent els propers mesos. El mateix passa amb el sector sanitari i de la gent gran, on hi ha dificultats per trobar candidats. De fet, el web del Servei d’Ocupació de Catalunya té una borsa oberta per treballar en centres assistencials públics i privats. Ramos recomana als barcelonins evitar buscar feina al sector turístic i de la restauració aquest estiu i aquesta tardor, perquè la incertesa sobre el consum encara és massa alta i l’empresariat no s’animarà gaire a contractar. 

En canvi, assenyala que “al setembre es recuperarà el sector de l’educació” i per a qui tingui possibilitats de desplaçar-se per l’àrea metropolitana “la indústria segueix sent bona opció”, sobretot la farmacèutica i la química, perquè “les exportacions s’estan recuperant”. La logística genera oportunitats també, però menys. Per una banda, haver de distanciar els empleats en les cadenes de producció pot fer necessari un torn horari addicional, però per l’altra, molta plantilla té hores per retornar o va haver de fer vacances durant el confinament i ja no ha de ser substituïda a l’estiu. 

Barcelona Activa, que també té una borsa d’ofertes de feina virtual, ha detectat un increment de la demanda en el sector sanitari, les botigues d’alimentació, la neteja, els departaments de riscos laborals i el manteniment, per l’urgència d’instal·lar mampares i filtres a l’aire condicionat. “El sector tecnològic ja va resistir molt bé l’anterior crisi a Barcelona i ara manté la demanda perquè les eines precipitades que es van adquirir durant l’emergència sanitària s’han mantingut en el temps”, afirma Sugranyes. “Moltes empreses han digitalitzat serveis i ara volen mantenir l’atenció dual, en persona i digital”, detalla.

Les feines típicament d’estiu han viscut molts canvis a la capital catalana. “Les que estan vinculades al turisme han quedat en stand-by, a l’expectativa de què fa el mercat”, assumeix Sugranyes. “Altres ocupacions estivals han perviscut, com el socorrisme en piscines i platges”, compara. Pel que fa a la restauració, Barcelona Activa té constància tant de locals que han mantingut en peu la contractació extra que tenien prevista com d’establiments que s’esperen a mig estiu. El que no s’ha produït enguany, però, és l’inici de contractacions a la primavera: “Després de Setmana Santa ja hi havia incorporacions, mentre que aquest any no es fan amb antelació”. 

L’art de fer un bon CV

Un cop localitzada l’oferta, cal presentar-s’hi com a aspirant. I en aquest pas és bàsic entregar un bon currículum: “No és qüestió de tenir-ne un per tothom, sinó de fer-ne un per a cada oferta de feina”, Sugranyes, de Barcelona Activa. “Ha d’estar alineat amb el que volem transmetre: si una empresa busca algú creatiu i afirmem que ho som, el CV ha de demostrar-ho”, indica. Així mateix, a les entrevistes s’ha d’anar informat de les novetats d’aquell sector i de l’empresa en qüestió.

Aportar valor a les xarxes

Tant Sugranyes com Aran emfatitzen el pes creixent de les xarxes socials com a aparadors on lluir talent. “Per tenir presència i visibilitat a qualsevol xarxa la màxima és conversar, conversar i conversar, sempre aportant valor”, resumeix l’empresària i professora de la UOC. “El millor escenari sempre és que l’empresa et trobi a tu i per això cal controlar molt bé la imatge que transmetem, fins i tot a Twitter”, assevera la responsable de Barcelona Activa. “És imprescindible ‘egosurgejar’ per veure què diu Google de tu”, coincideixen.

Aran encoratja tothom a usar LinkedIn, però avisa que no n’hi ha prou amb tenir-hi penjat el CV: “S’ha de tenir molt ben treballat el perfil i conversar sovint, sinó pot arribar a ser contraproduent ser un usuari inert”. A diferència d’altres xarxes socials, a LinkedIn els follows i els followers no tenen per què ser gent a qui es conegui de res. Cal acceptar totes les peticions d’amistat, indiscrimidament? “És un debat etern i sense resposta, però en general per als treballadors poc especialitzats ja va bé una xarxa de contactes el més gran possible i heterogènia, mentre que pels perfils d’alta qualificació o per qui ja té feina és millor ser selectiu”, respon Aran.

Més informació

Nou comentari