El comerç del costat sud-est de la plaça Gal·la Placídia ha quedat desballestat. El tram que comprèn des de l’enllaç amb la travessera de Gràcia fins al carrer de Milton aplegava un total de 9 comerços i d’aquests, set ja tenen la persiana abaixada. Han canviat l’activitat diària per un cartell que d’una manera o una altra diu: “Es lloga”. Exceptuant dos locals que ja ho estaven abans, la resta s’han buidat coincidint amb l’època de l’esclat de la pandèmia del coronavirus. És l’efecte d’una crisi advertida per totes les vies possibles. Els tancaments dels comerços de barri ja s’havia iniciat després dels mesos més durs de l’epidèmia, però ara hi ha zones on l’anècdota és que en quedi algun d’obert. “Nosaltres aguantem gràcies a altres botigues de la cadena”, diu l’Ana, dependenta del forn La Reposada, com a testimoni d’un dels pocs comerços supervivents al seu tram de carrer.
El cas de la Gal·la Placídia és un exemple més d’un fenomen que travessa la ciutat. Les dades actualment encara són incertes, però la imatge al carrer deixa poc espai a les interpretacions. La petjada comercial de la crisi del coronavirus ja és una evidència.
De fet, segons detalla a aquest diari una de les entitats que aplega més botigues i restaurants de la ciutat, Barcelona Comerç, té registrat que ja ha tancat el 3,3% dels seus socis –uns 180 del 5.500 amb què compten. Tanmateix, apunten que a finals d’any podrien haver tancat “entre el 15% i el 20%” si la situació no millora, si tant la tardor com la campanya de Nadal són fluixes. Això elevaria la xifra a més d’un miler de casos.
És un escenari molt semblant al que presenta l’altre gran ens comercial barceloní, Barcelona Oberta, centrant-se en el teixit del centre turístic de la ciutat. “El centre pot acabar l’any amb un 40% de comerços tancats si res no millora”, adverteix la directora de l’entitat, Núria Paricio. A hores d’ara, hi ha un terç dels seus comerços associats de Ciutat Vella que encara no han tornat a obrir. I dels que ja funcionen, “un 15% tenen previst abaixar la persiana si no canvien les coses”, segons van expressar en una enquesta interna recent.
A més, però, hi ha un nombre important de comerços absents d’aquestes estadístiques perquè ni tan sols estan associats als eixos comercials. Molts d’ells ja han tancat la paradeta i la seva petjada ja ha quedat clara a peu de carrer. Els locals buits es multipliquen. I això ja ha començat a influir, de rebot, en el mercat immobiliari. “S’ha detectat un increment molt notable dels locals comercials que s’estan deixant a Barcelona. El més preocupant, a més, és que no s’estan tornant a llogar”, apunta el gerent del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, Lorenzo Viñas.
Proposta per convertir els locals buits en habitatge
El pitjor escenari per a ell, però, encara ha d’arribar. Amb la finalització dels ERTOs avalats per l’Estat al setembre i l’aparició d’un altre rebrot greu, vaticinen un octubre on es començarà a notar “un creixement de locals buits exponencial”. Per això, davant la sagnia present i la prevista, s’han posat a treballar per demanar a les administracions que planegin estratègies que tapin la ferida. “S’estan preparant alguns plans de contingència des de regidoria de Comerç al voltant de la idea de crear una borsa de locals de lloguer”, explica el representant immobiliari.
A més, en les converses que creua amb els polítics, insisteix en una idea que li sembla rodona. “A Barcelona hi ha un excés de locals, i ara molts quedaran buits. Una mesura bona seria dedicar-los a fer habitatge. Així es podrien establir condicions de preus baixos i els propietaris ho acceptaran encantats perquè si més no els tindran llogats, i no buits i amb la persiana abaixada”, raona Viñas. De moment, però, reconeix que tot i que el fenomen de reconvertir locals en pisos per viure-hi està a l’alça, encara cap administració li ha recollit el guant.
Els representants dels botiguers i restaurants, d’altra banda, s’ho miren amb reserves. Fonts de Barcelona Comerç destaquen que “hi ha carrers on el comerç no ha tingut sentit” i per tant “un bon ús seria reconvertir-los en habitatge”. Ara bé, plantegen que als carrers que hi ha un teixit de comerços consolidat no volen aquest canvi d’ús. “Crearia discontinuïtat comercial”, apunten. Una línia semblant a la que valora Núria Paricio: “No la rebutgem, però mirem molt bé a quines zones es proposen. Si seiem, això no és problema. Però mai acceptarem perdre comerç per habitatge si no va lligat a un acord amb el sector. Més encara quan molts comerços tanquen perquè el propietari no s’ha dignat a abaixar-los el preu”.
Aquests casos estan a l’ordre del dia. I l’últim exemple que ha colpit el territori gracienc ha estat l’anunci del restaurant valencià La Terreta, que plega aquest mateix mes. Segons va informar L’Independent de Gràcia, “l’especulació immobiliària” es carregava el projecte de la travessia de Sant Antoni.
Recuperar el centre de Barcelona
A pocs metres d’aquest mateix espai, el carrer Gran de Gràcia acumula diversos tancaments, així com el tram de la plaça Gal·la Placídia amb què s’ha iniciat aquest article. I tant al principal carrer del barri com a la plaça on hi ha els ferrocarrils, el perfil dels negocis afectats és molt variat. “El Cotton Reus ha tancat després de fer liquidació. El Tento també ha desaparegut aquests dies. La sabateria, en canvi, fa anys que està així. La botiga que fa cantonada i on es venien joietes i coses de casa ha tancat ara. La botiga de butaques amb massatge també, no se’n sap res des del març. Una mica diferent és l’administradora de finques i l’agència de viatges, que crec que s’han mudat”, enumera l’Ana des del seu lloc de feina. Així, aquest tram de plaça concret que ha quedat desangelat –tal com va publicar a Twitter el periodista Sergi Cebrián– ara haurà d’afrontar un procés de renaixement comercial.
Passa el mateix a zones com l’entorn de la Sagrada Família. Entre els locals que ja eren tancats i els que han tancat ara, els cartells es poden comptar de dos en dos. Un exemple es veu al tram del carrer Mallorca entre Lepant i Padilla. El local que acollia la icònica botiga Teixits Pinent es lloga i, al seu costat, un establiment que fins ara servia per arreglar-se les ungles li segueix els passos.
És un problema de ciutat, insisteixen des dels eixos comercials. I només se solucionarà amb una forta aposta pública, reivindiquen des de Barcelona Comerç i Barcelona Oberta. “Tant la Generalitat com l’alcaldessa Ada Colau han de revisar el missatge que estan donant”, rebla Núria Paricio, que creu que s’està demonitzant el turisme des de l’Ajuntament i que s’està fent pagar els plats trencats de la gestió sanitària al comerç des del govern català.
Per ella, la solució és clara. Els barcelonins han de recuperar zones com el Born i veu els efectes excepcionals de la pandèmia com una oportunitat per fer-ho, segueix defensant la directora de Barcelona Oberta. “El més important és que l’Ajuntament es cregui que perdre el centre és una desgràcia per a la ciutat. Ha d’insistir en la idea que el que ens salvarà és que el barceloní i els veïns de l’àrea metropolitana de Barcelona entenguin que el centre de Barcelona és per a ells”, remata.
