Viure en un local comercial reconvertit per evitar pagar preus abusius

En només tres anys s’han doblat el nombre de llicències, tot i que en la majoria de casos es tracta d’una pràctica irregular

La crisi de l’habitatge que viu Barcelona ha empès els barcelonins a buscar fórmules alternatives per esquivar els elevats preus dels pisos –que voreja els 1.000 euros al mes–. Una de les opcions que ha agafat molta volada en els últims anys són els locals comercials reconvertits en pis, una pràctica perfectament legal si es compleixen una exigent sèrie de requisits, tot i que sovint alguns propietaris preferixen la facilitat d’agafar una drecera i fan les obres de reforma sense comunicar-ho a Urbanisme per evitar la paperassa.

En només tres anys s’ha doblat el nombre de llicències que l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat per permetre que antigues botigues es puguin transformar en pisos. L’any passat van ser 208 llicències, una xifra molt superior a les 115 del 2016 o les 63 del 2013. En total, en els últims vuit anys n’han tramitat 737, concentrades sobretot a Sarrià-Sant Gervasi, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó i Gràcia. Aquest any els serveis tècnics municipals només han resolt 63 expedients per l’impacte del confinament, que va obligar a suspendre la tramitació de molts permisos.

Evolució llicències

[Fes clic als diferents districtes per consultar el nombre de llicències aprovat entre 2016 i 2020]

Requisits exigents

La creixent concessió de llicències per convertir locals comercials en desús en pisos és una de les múltiples eines que l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa per “crear nous habitatges assequibles” a la ciutat. Fonts municipals han explicat al TOT Barcelona que el nombre total de permisos acceptats no és més elevat perquè sempre s’han de garantir “les condicions d’habitabilitat exigibles” perquè s’hi pugui viure bé.

Això implica que, a més de complir amb requisits purament urbanístics com que no incrementi la densitat de població de la zona, el local ha de poder obtenir la cèdula d’habitabilitat. Per fer-ho, el local ha de tenir ventilació natural, una altura de 2,5 metres, un mínim de metres quadrats i ha de ser accessible per persones amb mobilitat reduïda. En cas de no complir aquests requisits, l’Ajuntament el considera un infrahabitatge i desestima la petició.

Tirar pel dret com a alternativa

La dificultat d’obtenir el canvi d’ús fa que molts propietaris optin per tirar pel dret. Alguns posen a la venda els locals com si fossin baixos, normalment a preus molt per sota de mercat, com es pot comprovar en alguns portals immobiliaris, i obvien que no disposa de cèdula d’habitabilitat. I altres fan les obres de condicionament sense demanar llicència d’obra, una pràctica habitual i fàcil d’identificar perquè l’autorització municipal per la reforma no està en un lloc visible.

En certa manera, hi ha una sensació d’impunitat perquè els serveis d’inspecció de l’Ajuntament estan desbordats i els resulta impossible arribar a tot arreu. El 2019 es van obrir més d’un centenar d’expedients sancionadors per utilitzar locals comercials, oficines i magatzems com a habitatge sense reunir les condicions mínimes. La xifra és molt baixa malgrat que s’ha multiplicat per quatre en els últims anys. En la majoria de casos es tracta de denúncies de veïns, sempre atents a tot el que succeeix al seu trosset de carrer.

Descontrol de les dades reals

Ningú sap quants locals comercials s’estan fent servir com a habitatge a Barcelona. En l’últim cens, l’Ajuntament va reconèixer que el 20% dels més 80.500 locals que hi ha a Barcelona no tenen cap activitat comercial coneguda i el consistori no sap si estan realment buits o es fan servir de magatzem, d’aparcament encobert o d’habitatge. La regidora de Comerç, Montserrat Ballarín, va atribuir la manca d’informació a la supressió de l’Impost d’Activitats Econòmiques, que ha deixat a cegues als ajuntaments. Ara per obtenir informació detallada han de creuar les dades amb els rebuts de l’IBI o el cadastre.

Això no vol dir que tots les botigues que tenen la persiana abaixada des de fa anys siguin pisos encoberts. En un inventari del 2018, l’Ajuntament va detectar almenys 3.000 locals comercials que s’havien convertit en habitatge, garatge o altres instal·lacions amb un ús residencial. Llavors també va deixar una sensació de feina a mig fer perquè va reconèixer que hi havia 9.000 locals dels quals no tenia prou informació per dir si eren botigues, pisos o simplement estaven buits.

Difícil equilibri entre habitatge i comerç

La conversió en massa de locals comercials a pisos podria solucionar la manca d’habitatge assequible a Barcelona, però al mateix temps podria crear un problema comercial, ja que contribuiria a la desaparició de les botigues de barri. Per això les associacions comercials, amb el suport de l’Ajuntament, sempre han demanat prudència per no trencar l’equilibri de les plantes baixes. En alguns carrers secundaris és possible que l’atractiu comercial hagi desaparegut per sempre, però en altres eixos que han revifat l’escassetat de locals ha disparat els preus.

El sector immobiliari, en canvi, ho veu com una oportunitat. Moltes empreses fan negoci amb la reforma del local, que es venen tot just després d’haver obtingut la cèdula d’habitabilitat perquè el seu valor s’ha incrementat. “Transformar aquests locals en habitatges particulars es converteix en una manera aparentment senzilla de monetitzar un espai que semblava haver-se quedat paralitzat”, explica al seu web Vivendex, que ofereix els seus serveis per acompanyar els propietaris que vulguin engegar el projecte.   

Nou comentari