Barcelona està perdent la batalla dels lloguers i cada trimestre que passa és una agonia en forma de rebut. Per primera vegada, el lloguer mitjà de la ciutat ha trencat la barrera psicològica dels 1.000 euros després de créixer un 3,81%, segons les dades del tercer trimestre del 2019 que acaba de publicar l’Institut Català del Sol (Incasol) –una de les fonts més fiables que existeixen en l’actualitat perquè es basen en les fiances que es dipositen–.
La xifra exacta del tercer trimestre –1.005,79 euros– és uns 40 euros més cara que en l’anterior, però el fet que hagi arribat als quatre dígits és una derrota moral per a l’Ajuntament de Barcelona i, també, per a la Generalitat. Tot i això, en l’acumulat de l’any encara no s’ha creuat aquesta línia i el lloguer només s’enfila fins als 972,87 euros: tot indica que no trigarà gaire a superar també la barrera dels mil.
El nou increment arriba només 10 dies després que el Govern aprovés un decret –pactat amb el PSC i els comuns– per desplegar nous instruments i intentar contenir els preus de l’habitatge a Catalunya i, especialment, a Barcelona, on no han parat de pujar des de la fi de la crisi. Tant les administracions catalanes com les entitats prohabitatge esperen que l’Estat espanyol aprovi una nova llei que permeti regular el preu del lloguer, tal com van prometre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias quan van presentar el seu acord de govern.
Creixement ininterromput
Sigui com sigui, el preu mitjà del lloguer a Barcelona ha crescut de manera ininterrompuda en els últims 22 trimestres –és a dir, cinc anys i mig– i l’última vegada que es va produir un descens en l’acumulat anual va ser a principis del 2014, quan el lloguer es va situar en 671 euros de mitjana. Des de llavors, el preu s’ha encarit gairebé un 50%. I la ciutat va de rècord en rècord, ja que fa uns mesos Nou Barris, el districte més barat, va deixar enrere la barrera dels 700 euros.
Ara bé, aquesta vegada precisament Nou Barris ha sigut, juntament amb Sant Martí, l’únic districte on el preu ha baixat lleugerament –dos euros–. A la resta de districtes s’han registrat increments notables com a Les Corts (+4,25%), l’Eixample (+3,84%) o Sants-Montjuïc (+3,26%). Per preu absolut, Sarrià-Sant Gervasi es manté al capdavant de la llista de zones més cares de Barcelona amb un preu mitjà de 1.335,05 euros (vegeu mapa).
Fes clic als districtes per veure el preu mitjà del lloguer (3T 2019)
Barris cars i barris molt cars
Pel que fa als barris, la tendència és molt semblant i només 24 dels 73 barris de Barcelona registren un descens en el preu del lloguer el tercer trimestre del 2019. Destaquen algunes zones del front litoral com el Gòtic, la Barceloneta o la Vila Olímpica, que obtenen un petit respir després de mesos de continues pujades. Amb tot, la caiguda més pronunciada s’ha produït a la Font d’en Fargues (Horta-Guinardó), on el preu mitjà ha caigut fins als 880 euros, un 15,7% menys, i ha abandonat el club dels barris amb lloguers per sobre dels mil euros.
A l’extrem oposat hi ha el barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, on els preus han crescut un 21% i s’han disparat fins als 1.355 euros de mitjana. Tot i ser un barri amb poc moviment de llogaters –l’Incasol registra una vintena de contractes de lloguer al trimestre–, les últimes xifres consoliden una tendència perillosa. Si durant el 2018 el barri va registrar un lloguer mitjà que rondava els 950 euros, en els últims mesos el preu ja supera els 1.100 euros, quantitats mai vistes al barri.
La resta de zones amb increments notables, que oscil·len entre el 4% i el 9%, es concentren bàsicament als extrems de l’Eixample –Antiga i Nova, Dreta i Fort Pienc– i a la part nord del Tres Turons, en especial el Carmel i la Teixonera.
Fes clic als barris per veure el preu mitjà del lloguer (3T 2019)
