El tercer cens comercial de Barcelona que fa l’Ajuntament torna a entrebancar-se amb les persianes baixades. Un 20,35% dels 80.553 locals comercials detectats no tenen cap activitat comercial clara, però el consistori desconeix si estan realment buits o acullen altres usos com el d’habitatge, magatzem o aparcament encobert. La incògnita ha amargat a la regidora de comerç, Montserrat Ballarín, la presentació de la millora d’aquest estudi regular que vol donar eines al sector i a l’administració per entomar reptes com l’e-commerce, la gentrificació o el canvi d’hàbits.
“Un 20% és una xifra considerable”, ha admès Queralt, davant l’allau de preguntes dels periodistes presents a la roda de premsa. Aquests locals han estat visitat un mínim de 3 vegades pels autors de l’estudi, que ha coordinat el consultor Joan Anton Queralt. Si al 2016 l’estudi en va trobar 13.023, ara han estat 16.393. Ballarín ha defensat que la supressió de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) ha deixat a cegues els ajuntaments, perquè abans quan un negoci tancava el primer que feia era donar-se de baixa i en quedava constància. “És una bossa d’actius que hem d’analitzar, els hem separat de l’estadística perquè és el més rigorós”, justificava el consultor.
El govern municipal es compromet a posar una mica més de llum a aquestes dades creuant-les amb altres com l’IBI o el cadastre. El cens també aspira a millorar la periodicitat –el primer es va fer el 2014, el segon el 2016 i el tercer s’havia endarrerit fins 2019– per tenir un “monitoratge” en lloc de “fotos fixes”. També estudiarà incloure una categoria per als locals emblemàtics –almenys els que estan catalogats, que se sap quins són– per veure si tanquen o resisteixen.
1.300 botigues noves al cens
L’estudi ja s’ha refinat en aquesta tercera edició i ha fet aflorar uns 2.000 locals que els dos anteriors no veien. El rastreig ha identificat 1.300 botigues més, però no se sap del cert si són obertures noves o formen part dels que ha fet aparèixer la millora estadística. Del 80% dels locals que l’Ajuntament sap segur que són comerços, els que segur que estan buits –explícitament en venda, en traspàs o en obres– han caigut del 6% al 4% (2.602 locals).
Dels 61.558 locals que segur que es destinen a activitat comercial, el consistori subratlla que el 95% estan en funcionament. En base a aquesta última xifra, el govern municipal sosté que el teixit comercial de la ciutat té bona salut, amb una distribució territorial i una diversitat de sectors adequades. El 54,3% són establiments que ofereixen serveis –perruqueries, immobiliàries…– i el 35,8% són comerç al detall –venta de productes–, amb una creixent tendència a combinar les dues coses.
Més restauració i concentrada al centre
Un de cada cinc negocis (18%) són bars i restaurants –no s’inclouen les botigues amb degustació, com les fleques–, molt més presents per sota de l’avinguda Diagonal que per sobre. De fet es concentren molt especialment a Ciutat Vella, l’únic districte on superen el 50% del total de comerços. Han crescut un +1,31% respecte 2016. Un de cada deu (12,8%) són botigues d’alimentació, mentre que els no alimentaris –roba, parament de la llar…– també són un de cada cinc (23%).
Quasi tots són a peu de carrer, perquè els centres comercials i galeries només concentren el 2% de l’oferta de la ciutat i els mercats, el 3,5%. Quatre districtes concentren més de la meitat dels locals: l’Eixample, Sant Martí, Ciutat Vella i Sarrià-Sant Gervasi. En conjunt la densitat és força alta, amb quasi 4 comerços per cada 100 habitants i uns 15 per hectàrea. “L’activitat econòmica a peu de carrer té moltíssima vitalitat”, ha defensat la regidora.
