Barcelona és plena de descobriments que, en un moment o un altre, han ajudat a explicar la història de la capital catalana. Entre aquestes troballes, però, hi ha exemples especialment sorprenents per la seva mida, la manera en què van sortir a la llum o l’antiguitat del tresor rescatat. I és en aquesta categoria que sobresurt el Dipòsit d’Aigües del Rei Martí l’Humà: una obra arquitectònica de segles enrere que va veure la llum, de nou, fa tan sols vint anys i poc després va ser rehabilitada per obrir-la a la ciutat. L’analitzem en una nova edició del cicle Visita privada a… del TOT Barcelona i el portal arquitecturacatalana.cat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
Aquest curiosa construcció pluvial va aparèixer de forma casual l’any 2001. Es va trobar enganxada a la Torre Bellesguard, que alhora va ser construïda per Antoni Gaudí sobre les restes de la darrera fortalesa on va viure el rei Martí l’Humà a principis del segle XV. De fet, d’aquí ve el nom del dipòsit d’aigües.
Catorze anys després de la descoberta, l’estudi d’arquitectura urbana Archikubik, amb Marc Chalamanch, Miquel Lacasta i Carmen Santana al capdavant, va assumir la reconversió de l’espai en un equipament polivalent. Sempre, però, mantenint la seva característica més genuïna: la successió de pilars i arcs, així com les voltes ceràmiques a la catalana.
El recinte suma gairebé 600 metres quadrats i compta amb 7 naus i 30 pilars. Les restes d’un dipòsit d’aigües pluvials ja es mencionen en documents històrics de l’any 1361, segons l’Ajuntament de Barcelona. I és que la construcció de l’obra tindria un lligam estret amb l’existència d’una mina d’aigües a l’entorn.
En les tasques de rehabilitació, Archikubik va prioritzar mantenir el caràcter, la materialitat i la petjada de l’aigua. La seva proposta volia promoure la força original del dipòsit. Tant és així, que a l’interior els arcs i les voltes ceràmiques mantenen les dimensions originals i l’empremta de l’aigua i la calç.
Conscients de la singularitat estètica del dipòsit, els arquitectes van ressaltar aquests elements estrella amb una il·luminació singular. La idea era convertir-los en els protagonistes de l’experiència arquitectònica.
Per arribar a deixar l’espai renovat, les tasques van incloure la neteja manual de tots els pilars, parets i arcs de l’edifici. Després d’això, es va decidir revestir el paviment i les parets perimetrals amb fusta. Peces d’aquest material natural que es van col·locar en una malla de ferro galvanitzat i que es van disposar, amb diferents graus de densitat, per absorbir el so i aportar un acabat singular que maridés bé amb l’originalitat d’una construcció de fang i peces ceràmiques. La proposta de la fusta té molt a veure, també, amb el bosc que cobreix el dipòsit a la superfície.
L’accés a l’espai es fa des del carrer Bellesguard. El desnivell de la plaça se salva amb un conjunt de connexions i relacions visuals amb la torre gaudiniana del costat. Partint de la base que el dipòsit comptava amb una pendent per a l’evacuació, es va projectar un paviment que garantís la ventilació de la part inferior de l’edifici per evitar humitats i, alhora, facilités el traçat de les instal·lacions.
La funció principal d’aquesta rehabilitació era proporcionar un nou ús –el de sala d’actes polivalent– a l’icònic dipòsit, mentre es consolidava la seva estructura patrimonial. Però, a més, el projecte tenia dos objectius més. Un era la creació d’un edifici annex amb funcions de nucli de serveis, sales tècniques, office i sortides d’emergència. L’altre, urbanitzar l’accés al depòsit i facilitar l’accessibilitat a la resta de la parcel·la.
El resultat de la proposta d’Archikubik va acabar mereixent-los la selecció en els premis FAD 2017, dins la categoria de Ciutat i Paisatge. Des de la seva rehabilitació, però, el nou equipament no ha assolit encara tot el seu potencial d’utilització ciutadana. Es pot visitar en jornades de portes obertes, ha tingut alguns usos veïnals puntuals i ha estat l’escenari de rodatges televisius. Tanmateix, li queda molt camí per recórrer en dinamització per aconseguir ser el “punt d’atracció de la zona alta de Barcelona” que va anunciar el consistori en emprendre l’obra.
El portal arquitecturacatalana.cat permet conèixer més a fons aquest dipòsit excepcional a través d’una fitxa detallada i comentada. És una de les 3.000 obres incloses en aquest web de referència, impulsat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb l’objectiu de donar a conèixer el més destacat de l’arquitectura catalana. Descobreix-lo!
