Amb la col·laboració de

El disseny més atrevit, al servei del barri més rústic de Barcelona

Un passatge d’arrel agrícola a la Clota amaga una premiada obra de l’estudi Miralles Tagliabue

Barcelona té un veïnat insòlitament rústic en un fondal d’Horta-Guinardó. És la Clota: un conjunt de casetes baixes i horts on resideixen prop de 700 persones, el barri menys poblat dels 73 que té oficialment la capital. Als seus carrerons s’hi poden trobar totes les tonalitats del color verd. En aquest racó de món, entre enciams i corrals, s’amaga un habitatge sorprenent de disseny contemporani, amb un Premi FAD i la firma il·lustre d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. S’anomena simplement Casa la Clota i protagonitza el capítol d’aquest cap de setmana del cicle Visita privada a…, del TOT Barcelona i el portal arquitecturacatalana.cat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

La Casa la Clota és un projecte trencador i conservador alhora. Es tracta de la unió de dues casetes preexistents al passatge Feliu, amb el jardí frontal característic del barri. L’estudi Miralles Tagliabue (EMBT) es va encarregar de la reforma entre 1998 i 1999 i va buscar una solució imaginativa per connectar els dos immobles i ampliar-los sense que perdessin l’esperit original. Els materials escollits van ser la clau per aconseguir la continuïtat estètica i un bon encaix en aquest oasi rural de Barcelona. 

Casa la Clota / ©José Hevia – Arxiu Històric del COAC

Les dues cases eren petites i entre mitgeres, pel que la redistribució d’espais foradant estances i endreçant usos va ser fonamental per assolir els 120 m2 actuals i fer-hi entrar molta més llum natural. Una d’elles manté l’estructura general de planta baixa i superior, l’entrebigat i una escala interior.

Casa la Clota, d’EMBT Enric Miralles Benedetta Tagliabue / ©Jordi Miralles

Concentra tots els usos d’habitatge: a baix hi ha sala d’estar, menjador i cuina, a dalt s’encaixen 3 dormitoris. Està unida a la primera amb una falsa façana en zig-zag.

Casa la Clota / ©José Hevia – Arxiu Històric del COAC

L’altra caseta és tota una altra història. Conté la peça més especial del conjunt, una biblioteca-estudi de doble alçària. “L’actuació va ser més dràstica”, reconeix l’estudi en definir el projecte.

Casa la Clota / ©José Hevia – Arxiu Històric del COAC

Miralles i Tagliabue la van retirar part del forjat i la coberta per construir una passarel·la i un lluernari suspès del sostre, que deixa entrar abundant il·luminació. Per retenir la lluminositat es van valdre de pintura banca i un terra fet de retalls de fustes diferents. En algunes parets també se superposen capes de pintura de diferents èpoques.

Casa la Clota, d’EMBT Enric Miralles Benedetta Tagliabue / ©Jordi Miralles

Vell i nou, ahir i avui

La tria i l’acabat dels materials són determinants per al resultat de la reforma. Els dos arquitectes se’n serveixen per generar expressament confusió entre elements nous i vells. Deixen a la vista estructures com els travessers de fusta i decoren la façana amb acabats sense polir com maó foradat. L’aspecte final és modern però recorda la imperfecció de les cases antigues de la Clota i de les construccions típiques dels horts. 

Casa la Clota, d’EMBT Enric Miralles Benedetta Tagliabue / ©Eugeni Pons

L’obra va rebre el Premi FAD 2000 d’interiorisme, just l’any després de la finalització dels treballs. Des del passatge no es veu sencera, perquè queda separada del vial pel jardí frontal i una tanca d’accés. Val la pena igualment, però, recórrer aquest carrer serpentejant que fa de mirador dels cultius de la part més fonda del clot on se situa el barri. Des d’aquest indret es pot viatjar en el temps i imaginar la pila d’edificis del davant –l’actual Teixonera– fa menys d’un segle, quan eren encara camps de garrofers i torrenteres afluents de la riera d’Horta.

Casa la Clota, d’EMBT Enric Miralles Benedetta Tagliabue / ©Eugeni Pons

Any Miralles

També és una forma diferent de recordar el llegat de l’arquitecte, dissenyador i professor barceloní: enguany es commemora l’Any Miralles i Barcelona l’homenatja amb 3 exposicions simultànies. Va morir prematurament als 45 anys, just el 2000, quan rebia el premi FAD per aquesta casa. Abans ja havia rebut dos altres FAD, el Premi Nacional d’Arquitectura espanyol, el Premi Nacional de Patrimoni Cultural català i el Lleó d’Or de la Biennal de Venècia. 

Casa la Clota, d’EMBT Enric Miralles Benedetta Tagliabue / ©Eugeni Pons

Tenia vincles familiars amb la Clota i ha deixat diverses icones a la ciutat, algunes d’elles obres conjuntes amb Tagliabue, com el Mercat de Santa Caterina, la seu de Gas Natural a la Barceloneta i el Parc de Diagonal Mar. També té obres destacades fora de Barcelona i de Catalunya, com el Parc Cementiri d’Igualada –amb la seva primera companya i sòcia, Carme Pinós– o el Nou Parlament d’Escòcia a Edimburg.

Casa la Clota, d’EMBT Enric Miralles Benedetta Tagliabue / ©Jordi Miralles

El portal arquitecturacatalana.cat permet conèixer més a fons aquesta casa tan singular, a través d’una fitxa detallada i comentada. És una de les 3.000 obres incloses en aquest web de referència, impulsat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb l’objectiu de donar a conèixer el més destacat de l’arquitectura catalana. Descobreix-lo!

Nou comentari