El misteri i la confusió persegueixen el Dipòsit d’Aigües del Rei Martí l’Humà de Barcelona. Des de la seva descoberta per casualitat a tocar de la Torre de Bellesguard, l’any 2001, fins al seu ús actual. Prometia ser un equipament cultural “polivalent” i “visitable” i ha acabat sent en un espai municipal pràcticament paralitzat. Després d’una inversió d’1,7 milions d’euros –decidida durant el mandat de Xavier Trias– i de dos anys i mig des de la seva estrena, el dipòsit és l’únic equipament d’oci i lleure a Barcelona en actiu sense pàgina web, ni programació, ni obertura al públic: només s’hi pot accedir si es demana expressament per organitzar-hi un acte.
La mitjana és d’una trobada cultural d’interès per a tota la ciutat cada mig any
Si bé des de l’inici del projecte s’ha remarcat la seva arquitectura singular i la situació geogràfica allunyada del centre de la ciutat, el nombre d’activitats acollides és insòlitament baix. Des de la seva estrena com a equipament cultural el 2016, aquest antic dipòsit d’aigües pluvials del barri de Sant Gervasi-la Bonanova ha celebrat únicament tres exposicions obertes al públic general. Una dada que xoca amb la voluntat de ser un equipament de ciutat, i no de barri, que l’actual equip de govern municipal descrivia a l’inici de mandat en una publicació d’Instagram com un futur “punt d’atracció de la zona alta de Barcelona”.
A més de les tres exposicions, la resta d’activitats públiques que s’han celebrat al Dipòsit del Rei Martí han sigut dos caps de setmana de portes obertes per a la Barcelona 48h Open House (el 2017 i el 2018) i dues trobades veïnals. La resta han sigut actes adreçats a grups reduïts i amb accés restringit: reunions vinculades a centres acadèmics i escolars i gravacions de programes de televisió. Durant aquest mes de novembre, per exemple, l’espai està utilitzant-se per a l’enregistrament del nou programa del periodista Jordi Basté per a TV3, Trenquin Tòpics.
Un equipament cultural sense gestor
En total, sumant actes culturals i trobades de districte, s’han celebrat només set esdeveniments públics –dos dels quals d’interès només per a Sarrià-Sant Gervasi– en prop de dos anys i mig. Una mitjana d’una trobada cultural adreçada al conjunt de la ciutat cada mig any.
Veïns i ajuntament busquen un gestor únic que s’encarregui de programar
Segons fonts del govern municipal, l’equipament té com a objectiu ser cedit a “les activitats puntuals que es demanen” de manera gratuïta. Una manca de programació i gestió cultural que el PDeCAT, com a grup impulsor de la reforma sota el mandat de Trias, qualifica de “fracàs”. Segons el seu regidor i president del districte, Jordi Martí, en declaracions al TOT Barcelona, l’activitat del dipòsit evidencia la incapacitat del govern d’Ada Colau per “rendibilitzar” i “posar en valor” la inversió feta.
La utilització de la llum és una de les particularitats del nou equipament / M.Y.
El president de l’associació de veïns de Sant Gervasi-Bonanova, Joan Sancho, ho veu amb més perspectiva i reclama paciència a l’hora de planificar l’ús del dipòsit. “El consistori treballa en sintonia amb l’associació veïnal. Ens agradaria que hi hagi més activitat de manera constant i que la gestioni un únic operador que tingui sensibilitat per la cultura”, explica el representant dels ciutadans, que també avança l’existència de visites amb possibles interessats a explotar el servei.
Segons els interessos que fa valdre Sancho, seria clau pel futur del districte potenciar un equipament amb vocació cultural sòlid que acabi de promocionar la zona de l’eix del Tramvia Blau. “Cal conèixer l’espai, saber que funciona de meravella per a càterings o exposicions, però per a altres tipus d’actes, amb tantes columnes pel mig, pot resultar incòmode”, apunta el portaveu veïnal mentre reclama, un cop més, estudiar amb cura el futur cultural del dipòsit i el seu voltant.
