Barcelona té un extens patrimoni modernista, tant divers i escampat que ni els barcelonins en coneixen totes les obres mestres. Encara més si són joies tancades al públic, com l’espectacular Casa Comalat de la Diagonal. Aquest edifici privat, principalment destinat a oficines, és un esclat de color i ondulacions amb dues façanes molt destacades i un interior ultradecorat. Recorrem aquest edifici singular al capítol d’aquest cap de setmana del cicle Visita privada a…, del TOT Barcelona i el portal arquitecturacatalana.cat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
Només una vorera de distància separa la famosa Casa de les Punxes de la desconeguda Casa Comalat. Ambdues són modernistes i estan situades en illes de cases triangulars. Però en canvi, en estètica i fama són tan oposades com el dia i la nit. La primera la firma el reconegut Josep Puig i Cadafalch i les seves torres s’alcen solemnes i serenes, mentre que la Comalat és obra de l’oblidat Salvador Valeri i Pupurull i exhibeix una voluptuositat descarada.
Es tracta d’un edifici amb doble façana, que dona a la Diagonal i al carrer Còrsega. La davantera és de pedra vista, amb dues tribunes en forma de carrossa barroca i columnetes òssies com les de la Casa Batlló. Malauradament durant el franquisme els aparadors a peu de carrer es van modificar. Damunt hi ha 4 balcons per planta i un frontó fastuós que recorda una senyera monocolor.
A causa del desnivell del terreny, la planta baixa està aixecada mig nivell i l’entrada residencial gaudeix de sostres més alts del normal. Conté un arrambador de fusta de caoba molt treballat, un banc sinuós, estucs i pintures al fresc a les parets i un fanal de bronze i vitrall.
La campanada la dona la façana posterior, una de les més explosives de Barcelona. No inclou cap porta d’accés, però les obertures parabòliques de la botiga que ocupa els baixos semblen ben bé un vestíbul de luxe. Al damunt comença una tribuna que evoca la popa d’un vaixell i penja de forma atrevida sobre el carrer.
Unes persianes enrotllables molt singulars i ampits ceràmics de colors reinventen l’aspecte de les finestres, que van de punta a punta en els dos primers pisos i es divideixen en dues galeries als dos superiors. El coronament de mosaic certifica la vocació decorativa total de Valeri, amb aires fins i tot rococó, que no deixa cap racó sense guarnir.
L’autor era amic i admirador d’Antoni Gaudí i va construir l’edifici entre 1909 i 1911 per encàrrec de l’industrial Joan Comalat Aleñà. Sempre ha estat propietat privada i actualment conté sobretot oficines, que es lloguen a quasi 20 euros mensuals per metre quadrat segons anuncien diferents portals immobiliaris. Un espai sens dubte impressionant per treballar i rebre clients, si bé amb poques opcions de personalització perquè els interiors també estan ricament ornamentats. Tot l’immoble està protegit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
La planta principal encara conserva els elements decoratius originals i estances amb la funció primigènia, com la cuina. També s’hi pot observar una font centenària o els valuosos vitralls elaborats per Rigalt i Granell, una firma molt famosa a l’època que tenia al currículum altres obres mestres com el Palau de la Música o la Casa Lleó-Morera. Un altre artesà de prestigi, Lluís Bru, va participar en l’elaboració dels mosaics de l’interior i l’exterior.
Tota una immersió a la vida quotidiana de fa un segle, com la que permeten els espais visitables de la Pedrera, situada a només dos carrers de distància. La Comalat podria algun dia completar aquest viatge en el temps si obrís les seves portes a turistes i veïns, com han fet les darreres dues dècades altres joies modernistes que també han estat tancades al públic, com la Casa Vicens, la Torre Bellesguard o la pròpia Casa de les Punxes.
La Casa Comalat és la principal obra de Salvador Valeri (1873 – 1954), però en té una altra encara més desconeguda a la ciutat: la Torre Sant Jordi, que sobreviu al carrer Sant Eudald de Vallcarca. És una casa unifamiliar amb jardí, també privada i catalogada com a BCIL. Valeri va ser arquitecte municipal del Papiol (Baix Llobregat), on també va dissenyar tres finques.
El portal arquitecturacatalana.cat permet conèixer més a fons aquesta casa única, a través d’una fitxa detallada i comentada. És una de les 3.000 obres incloses en aquest web de referència, impulsat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb l’objectiu de donar a conèixer el més destacat de l’arquitectura catalana. Descobreix-lo!
