L’informe anual del Síndic de Greuges de Barcelona de l’any 2021 recull les queixes ciutadanes que aquesta institució ha rebut i tractat. 3.421 actuacions, de les quals 2.568 van ser queixes, 808 consultes i assessoraments, 41 d’ofici i 4 visites de barri. El resultat? El síndic David Bondia ha donat la raó a 6 de cada 10 barcelonins que se li han adreçat, on els botellots i el soroll de les terrasses han estat els temes més recurrents. També les queixes relacionades amb els serveis que presta l’administració pública, especialment, les relacionades amb l’activitat econòmica -oci, comerç i restauració-, la salut i els serveis socials.
L’Eixample, el districte que més es queixa
Segons el districte de residència de la ciutadania, l’Eixample és el districte que més vegades ha demanat empara al Síndic de Greuges. D’aquesta zona provenen el 13% (332 queixes) de les 2.568 queixes rebudes el 2021. Té sentit tenint en compte que és també el districte més poblat, amb un quart de milió de població. A més, és la zona on més afectació ha tingut l’ampliació de les terrasses en temps de pandèmia, ja que el districte acumula 3 de cada 10 establiments de restauració de tota la ciutat. Però també ha tingut episodis de botellots, hi ha diverses obres de rehabilitació en marxa que causen molèsties i sorolls.
Després de l’Eixample, Sant Martí acumula 238 queixes, és a dir, un 9% del total de tota la ciutat, seguit molt de prop per Sant Andreu , amb 205 queixes, i Sants-Montjuïc, amb 195. Per contra, els districtes en què s’han rebut menys reclamacions han estat Sarrià-Sant Gervasi (118, un 4,6% del total) i les Corts (76, un 2,9% del total). També s’han supervisat 730 reclamacions del veïnat d’altres poblacions que ha tingut problemes amb l’Ajuntament de Barcelona, 70 sense identificar el districte i 6 queixes de persones sense domicili fix.
La proposta del Síndic de Greuges que més rebombori ha causat, tant a l’Ajuntament com entre bona part del veïnat, ha estat crear espais on es permeti fer botellot. Espais controlats, evitant en tot cas que “adquireixin la forma i l’estatus del popularment conegut com a botellòdrom” de grans dimensions”. Bondia considera que els llocs habilitats han de garantir el lleure per als joves sota la premissa de difondre informació “in situ en les mateixes ubicacions on es duen a terme els botellots” per conscienciar sobre els “efectes del consum a mitjà i llarg termini” d’alcohol. De moment, però, la idea ha topat amb un mur i no té traces de prosperar.
