Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Viure amb vibracions, soroll i pols d’obres durant mesos: “Hem tocat fons”

Són les 7 del matí. Des de la finestra de l’habitació, la Gemma ja sent l’arribada dels camions de gran tonatge. Poc després, un obrer intenta redirigir el trànsit amb un xiulet mentre els camions ja descarreguen i el bip-bip-bip de la marxa enrere torna a clavar-se al cervell. És el toc d’inici de l’infern diari que viuen els inquilins dels deu habitatges de lloguer de la finca del carrer Mallorca, 243.

Un soroll aterridor, pols per tot arreu i una vibració constant provocada pel trepants que ni els cascs protectors que s’ha comprat aquesta veïna amorteixen completament. I així, cada dia laborable -i alguns caps de setmana- des de l’agost de 2021. Els veïns d’aquest edifici conviuen, més aviat, malviuen, amb les molèsties greus que ocasiona tenir en un radi de menys de quaranta metres -està entre Balmes i la rambla de Catalunya- dues macro-obres de rehabilitació de finques per construir-hi pisos de luxe -a la finca de costat, Mallorca, 245, i a la de davant, Mallorca, 232-234-, obres que dirigeixen les promotores Uniq i Vilà i Vilà. I des de fa uns dies, una tercera obra dins de l’illa de cases amenaça de fer més calent l’infern.

Ni descansar ni treballar: l’infern a casa

“No puc explicar amb paraules l’infern que vivim. Ningú pot estar sa amb aquest nivell de soroll i de pols diari. Fa vint anys que visc aquí i mai abans havia sentit aquesta necessitat de fugir per protegir la meva salut. Casa meva és també la meva oficina, però ara no puc ni viure en pau ni treballar-hi. Amb prou feines puc pagar aquest lloguer, volen que canviï de vida i marxi a un poble a 100 quilòmetres mentre uns senyors estan  asseguts en un despatx fent-se rics amb uns pisos de luxe?”, denuncia la Gemma Tramullas, una de les tres dones de la finca -amb l’Elvira i la Marianne- que han pilotat la lluita, de moment fallida, perquè es respecti el seu dret a viure en pau.

Els camions d'obres fan sorill des de les 7 del matí JORDI PLAY
Els camions d’obres fan soroll des de les 7 del matí JORDI PLAY

L’Elvira pateix especialment amb la pols de les obres. Té una “malaltia pulmonar greu i una tos recurrent” que l’han obligat a medicar-se. Tot plegat, quan ha tornat a teletreballar. “L’Eixample era un barri tranquil, mai ens havíem queixat de res fins que va arribar la fal·lera constructora. Tinc un fill que va a la universitat i la mare a prop, necessito estar aquí, però si finalment la salut no ho aguanta haurem de marxar. On? Ni idea. Sentim una gran impotència i ràbia perquè estem deixats de la mà de deu, sense cap dret. Emocionalment i físicament hem tocat fons. Estem destrossades”, alerta.

El darrer cop moral ha estat veure com a la cerveseria La Catalana de la rambla de Catalunya els obrers hi alçaven un mur de totxos per protegir els clients de la terrassa. “Nosaltres fa mesos que reclamem a les constructores mesures per protegir-nos del soroll i la pols i ens han ignorat. I en aquesta cerveseria Copcisa li fa un mur en una setmana! És humiliant”, sentencia l’Elvira. I encara més, la Gemma, que sí que va poder aprofitar un mes i mig de coworking que els va pagar Vilà i Vilà, afegeix que els cambrers d’aquest local “creuen el carrer i ens deixen just al davant de casa els contenidors amb les deixalles de menjar de tot el dia. Ells, que des de fa anys han privatitzat ‘de facto’ la vorera de mar amb la seva terrassa”.

La Gemma, a casa seva amb uns cascs per intentar minimitzar el soroll JORDI PLAY
La Gemma, a casa seva amb uns cascs per intentar minimitzar el soroll JORDI PLAY

Els promotors es fan els sords

La Guàrdia Urbana ha multat les constructores per començar a treballar abans de les 8 del matí i també per treballar en cap de setmana. Però aquestes sancions tampoc no han comportat cap gest dels responsables per aconseguir una reducció de l’impacte de les obres en la vida dels veïns de Mallorca, 243. Per altra banda, el 16 de febrer va venir un inspector de l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament a identificar les fonts de soroll per posar un sonòmetre. De moment, però “el sonòmetre no ha arribat”, remarca la Gemma, que reconeix que “el districte ha estat molt empàtic, però la mquinària administrativa és tan lenta que quan facin alguna cosa aquí ja no quedarà ningú”.

Ell regidor del districte, Pau Gonzàlez, es va comprometre amb els veïns a fer una mediació entre ells i les constructores, però encara no ha donat cap fruit. De fet, les constructores ni tan sols han respost els reiterats correus electrònics que els han enviat els afectats demanant-los mesures per pal·liar els efectes de les obres, com ara posar-los doble vidre a les finestres o comprar cascs insonoritzadors per al veïnat.

Amargats fins l’estiu del 2023

“Patim estrès i malestar psicològic derivats de l’exposició continua a nivells sonors que superen els 80 decibelis dins dels domicilis i masteguem pols tot el dia”, detallen la Gemma i l’Elvira, que no creuen que puguin suportar aquesta pressió, que també impacta en la seva vida laboral., fins que acabin les dues grans obres de rehabilitació, amb un calendari previst per a l’estiu del 2023. Això, si no s’allarguen com acostuma a passar amb les grans obres. De fet, es dona la circumstància que en aquesta illa de cases han estat patint obres gairebé continuades des de l’any 2013. On abans hi havia un centre cívic privat i el Museu d’Història de la Medicina, ara hi ha un aparthotel i apartaments de luxe. Però mai abans el soroll i les molèsties havien estat tan brutals com ara.

Cap normativa protegeix els veïns

En aquestes circumstàncies, els afectats miren de sobreviure com poden, amb un horitzó, l’estiu del 2023, massa llunyà per suportar-lo. Tot just fa uns dies, una veïna ha deixat el pis, la Marianne ha marxat temporalment a França, la Gemma s’ha instal·lat a casa d’una amiga uns dies per desconnectar i l’Elvira ha hagut de visitar el metge per medicar-se.

Prenen distància, però no es rendeixen. La Gemma pensa la manera d’ajudar futurs afectats, tot i ser conscient que el seu infern no té un final proper: “Vull impulsar una iniciativa perquè hi hagi una normativa que protegeixi els veins en cas de grans rehabilitacions. S’ha de tenir en compte els veins quan es fan obres, nosaltres segurament ja no ho resoldrem, però per als que vinguin, una normariva que les oconstructores i promotores hagin de complir i s’acabi amb la indefensió que patim els veïns davant d’aquesta gent”.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Dr. Molins a març 27, 2022 | 05:19
    Dr. Molins març 27, 2022 | 05:19
    I la contaminacio de la pols de les obres, que mata molt més que els cotxes, i la Colau amaga. Pur terrorisme de la pols del ciment, csncer segur
  2. Icona del comentari de: Anònim a març 27, 2022 | 06:59
    Anònim març 27, 2022 | 06:59
    Però... Si a Barcelona s'hi viu tan beeeeeeee!!!

Nou comentari

Comparteix