La Central Sindical Independent i de Funcionaris, el CSIF, assegura que posar 150 càmeres de seguretat a les armilles de la Guàrdia Urbana de Barcelona és “del tot insuficient”. El sindicat, que es reivindica com el més representatiu a les administracions públiques, com és el cas de l’Ajuntament, critica durament el consistori liderat per l’alcaldessa Ada Colau i titlla de “vergonyós” el pla. S’exclamen i critiquen “que no s’inverteixi en més mitjans materials […] amb els índexs de criminalitat tan alts que tenim”.
El sindicat denuncia que la xifra de dispositius d’enregistraments de so i imatge és massa baix per una plantilla que xifren en 3.188 professionals. L’executiu municipal, format per Barcelona en Comú (BComú) i PSC prosa augmentar la xifra per arribar a finals de mandat a les 3.500 places, mentre que el CSIF demana que en siguin 4.500, tenint en compte la magnitud i població que hi ha a la capital catalana.
La inseguretat augmenta i la inversió baixa, segons la tesi que sosté el CSIF. “La retallada pressupostària a la qual està sotmesa la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) ens debilita en tots els sentits com a cos policial”, afirmen. Així mateix, asseguren que “l’única manera de pal·liar aquest dèficit” per part del consistori és amb ampliacions de jornada. “Aquesta situació empeny la GUB a una major precarietat laboral, més càrrega de treball -amb menys efectius volen fer més- i major inseguretat en la prestació dels seus servis”. “És inaudit que augmenti alarmantment la criminalitat i, en comptes de posar més efectius i mitjans, se segueixi retallant. Queda clar que la seguretat ciutadana no és una prioritat per aquest Ajuntament”, asseguren.
Càmeres per gravar manifestacions i com a exercici de “transparència”
Des d’aquesta setmana la Guàrdia Urbana ha començat a instal·lar les càmeres als uniformes dels agents. La policia local començarà a desplegar aquests aparells “de forma gradual”, amb un total de 150 dispositius d’enregistrament d’imatges. A través d’un comunicat, expliquen que es faran servir “en els supòsits de desordres públics i de l’existència d’un perill concret per a la seguretat ciutadana”, així com “en situacions relacionades amb la prevenció de la seguretat ciutadana i quan es produeixin o es donin circumstàncies d’un risc concret per a la seguretat pública”. Amb exemples concrets, això suposa enregistrar les cares de manifestants o activistes en defensa del dret a l’habitatge en casos de desnonament on actuï aquest cos policial.
L’objectiu és “donar resposta a les necessitats de transparència, seguretat jurídica i garanties, tant de la ciutadania com de tots els membres de la Guàrdia Urbana, la legitimitat social, la valoració i la confiança i de la ciutadania envers el cos de policia barceloní”, explica el cos, a través d’un comunicat. Els agents han estat formats per a la correcta utilització d’aquests aparells, sosté l’Ajuntament.
Ni editar ni esborrar les imatges
El procediment establert a la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya i la normativa de protecció de dades detallen el protocol a seguir en aquesta sèrie d’actuacions. “Es preveu que hi hagi un llibre de registre en el que s’inscriuran totes les actuacions en què s’ha procedit a activar l’enregistrament d’imatges, juntament amb el dia, mes, hora i lloc en què s’han enregistrat. També s’afegirà la identificació de l’agent que les ha enregistrat i el número de les diligències policials si s’ha fet atestat”, detalla la policia local.
“El sistema de gravació i posterior emmagatzematge de les imatges no permetrà a cap persona modificar, esborrar, editar o alterar-les”, puntualitza l’Ajuntament. És per això que en cada operació d’aquest tipus intervindran sempre dos agents, amb categories diferents dintre del cos.
