Fila índia, nervis i algun plor al pati de l’escola concertada Virolai de Barcelona: el passat 20 d’octubre era dia de proves PCR per als alumnes d’una classe de parvulari i de tercer d’ESO d’aquest centre barri del Carmel. Una infermera i dos membres de l’ONG OpenArms s’hi ha desplaçat després de la detecció de positius de coronavirus. Per evitar contagis en cadena, els respectius grups de convivència estable o grups bombolla s’han de fer el test i complir una quarantena de 10 dies.
Els departaments de Salut i Educació coordinen aquests cribatges a través d’un equip de nova creació, format per diferents grups de professionals en contacte permanent. Els primers en intervenir són els Referents Escolar Covid, els RECO. “Es tracta d’administratius sanitaris que s’han assignat a tots els equips d’atenció primària (EAP) i equips de pediatria (EdP) dels CAP i que actuen com a enllaç entre el centre sanitari i les escoles ubicades al seu territori de referència”, exposa la territorial de Barcelona de l’Institut Català de la Salut (ICS).
Quan tenen constància d’un contagi confirmat per PCR en una comunitat educativa –el que inclou alumnat, professorat i personal del centre–, el RECO d’aquell territori i la direcció de l’escola recopilen les dades clau sobre el cas: quin va ser l’últim dia que va anar al centre la persona infectada i totes les persones que integren el seu grup bombolla. Un cop confeccionada la llista, el RECO activa una unitat mòbil perquè vagi a fer-los la PCR l’endemà.
Barcelona ciutat comptava a mitjans d’octubre amb 17 unitats mòbils, amb base al CAP Manso. El dispositiu va començar el curs amb només 5 unitats i una capacitat de 200 proves al dia. Amb el pas de les setmanes ha anat creixent en personal i vehicles fins a poder fer unes 2.500 PCR i cobrir uns 70 grups classe per jornada. La tècnica de recollida de mostres consisteix en la introducció d’un bastonet a l’entrada de les fosses nasals.
Cada unitat mòbil està formada per 4 professionals: conductor, infermer d’Atenció Primària i dos tècnics en cures auxiliars d’infermeria (TCAI). Aquesta última funció és la que fan els membres d’OpenArms i Creu Roja incorporats aquest octubre. Un acord de Salut i Educació amb les dues ONG –anunciat el 23 d’octubre però en marxa des de fa un mes– ha permès a la Generalitat capejar el creixent nombre de contagis en un moment de col·lapse i esgotament humà a l’Atenció Primària.
Fonts de la Creu Roja detallen al TOT Barcelona que els seus voluntaris han assumit la realització de 8.993 PCR a Barcelona ciutat en 255 centres durant un mes exacte. Es tracta de quasi un 20% de les que han fet a Catalunya, que són 47.800 en 780 escoles. Sempre treballen per parelles, acompanyant un professional de l’ICS. Per la seva banda, OpenArms ha indicat a aquest diari que ha aportat 19 professionals i 12 cotxes al programa. Entre l’1 i el 21 d’octubre –l’últim recompte de què disposa– aquests tècnics havien fet 1.715 PCR a la ciutat en 68 intervencions.
Finalment fan possibles les visites uns professionals invisibles que no arriben a trepitjar cap escola. Són un grup específic d’administratius sanitaris, que coordinen totes les unitats mòbils des del Centre Corporatiu de l’ICS. Elaboren la ruta de cada unitat mòbil, els hi imprimeixen les etiquetes per a les PCR que faran, atenen incidències… En definitiva, fa de directors d’orquestra.
Els laboratoris, el nou tap
El cribatge escolar no acaba amb la visita, és clar. Les mostres recollides per la unitat mòbil s’analitzen en laboratoris sanitaris, que són el nou repte del sistema sanitari. Reben moltes més mostres de les que poden analitzar i es troben amb problemes d’abastiment perquè s’ha disparat la demanda mundial de reactius, els productes químics necessaris per obtenir el resultat. Un dels casos que ha transcendit és el del laboratori de la Vall d’Hebron, desbordat per l’alt volum de PCR que ha de gestionar.
Amb independència de quant triguin els resultats, el grup bombolla ha d’estar en quarantena durant 10 dies. Els quatre dies següents, a més, hauran d’estar especialment atents a l’aparició de símptomes i evitar la socialització innecessària, per minimitzar el risc d’un fals negatiu.
