N’hi pot haver més. La xifra ja ha variat lleugerament un parell de vegades i pot anar augmentant. Però ara mateix al mapa amb què treballen els Mossos d’Esquadra de Barcelona hi ha 51 cases. Segons les dades recopilades els darrers mesos en un pla contra els robatoris violents, una cinquantena de pisos i locals repartits en vuit districtes de la ciutat estan ocupats per delinqüents habituals. Es dediquen als furts, els robatoris amb força en botigues, els robatoris en vehicles i els assalts violents al carrer, estrebades o bé atacs amb arma blanca o a cops. I aquestes cases –com la cova del conte Alí Babà i els quaranta lladres de Les mil i una nits– són també el lloc on emmagatzemen els objectes robats, destinats al mercat negre, i on passen la nit i s’organitzen.
Es tracta de punts vigilats constantment per la policia, per conèixer els moviments dels sospitosos, per intervenir-hi si hi ha conflictes amb el veïnat i per intentar recollir evidències per portar-les davant dels jutges. D’entrada, la policia no hi pot accedir –cal un permís judicial específic– perquè allà on hi viuen persones és considerat un domicili. Per això els comandaments del cos a Barcelona, encapçalats pel comissari Carles Anfruns, tenen ara l’objectiu d’aconseguir que la fiscalia trobi alguna escletxa legal que permeti actuar cautelarment en aquestes cases i que els jutges acceptin el plantejament. El mateix Anfruns va ser l’encarregat de plantejar la demanda obertament al fiscal en cap de Catalunya, Francisco Bañeres, en l’última Junta de Seguretat Local de Barcelona, celebrada el 29 de juliol a l’Ajuntament. També hi era, i va sentir el discurs d’Anfruns, la degana dels jutjats de la ciutat, Mercè Caso.
Reclamació policial feta pública
La fiscalia i la judicatura mantenen el silenci sobre la qüestió, però els Mossos van decidir portar la seva demanda a l’arena pública. Anfruns, que segons va explicar ja n’havia parlat abans amb la fiscal en cap de Barcelona, Concepción Talón, no només va exposar els seus arguments a la Junta –davant del conseller d’Interior, Miquel Buch, i de l’alcaldessa, Ada Colau–, sinó que després va defensar-los en la roda de premsa posterior.
“Públicament he demanat als assistents [a la Junta] eines per actuar amb mesures cautelars, com a autoritat governativa, contra aquestes cases ocupades per delinqüents. Són gent amb molts antecedents, que no viuen exclusivament en una d’aquestes llars sinó que es van movent-se entre diverses d’aquestes cases. Hi deixen material sostret i hi dormen. I durant el dia surten en grup a buscar víctimes per Barcelona. Són víctimes vulnerables, sobretot gent gran, s’hi llancen a sobre i utilitzen un excés de violència. Per això hem demanat eines per treballar en aquestes cases ocupades. És una excepcionalitat que demanem només per a aquestes cases que tenim documentades”, va dir Anfruns.
Diferència amb les ocupacions socials
La seva mà dreta, la intendenta Sílvia Catà –coordinadora de Seguretat Ciutadana de la Regió Policial Metropolitana Barcelona dels Mossos– subratlla que es refereixen a una variant molt específica de l’ocupació. “Hi ha ocupacions que es fan com a reivindicació social i n’hi ha que són de famílies que no es poden pagar un pis. Nosaltres parlem d’ocupacions que no tenen res a veure amb això, sinó que són domicilis ocupats i utilitzats per delinqüents“, remarca en conversa amb el TOT Barcelona. En aquesta cinquantena de cases, a més, els ocupants estan estrictament especialitzats en tota mena de robatoris, i no tenen res a veure amb el tràfic de drogues, que també actua amb pisos ocupats però que té un circuit totalment a part.
Les fitxes de cadascuna d’aquestes cases consten en la informació recollida al pla Tremall. Són, ara mateix 51. En una primera versió n’eren 46. La xifra va augmentar a 52 i després va baixar a 51. Aquesta última baixa en la llista es va produir a finals de juliol perquè un d’aquests locals es va cremar en una baralla entre els mateixos ocupants. Van haver de marxar perquè hi van anar els bombers i, a més del fet que l’espai va quedar malmès, es va aprofitar que havia quedat buit per tapiar-lo. Eren uns baixos comercials a la plaça Joan Pelegrí d’Hostafrancs, que ara presenten l’aspecte que es veu en les fotografies que veieu en aquesta pàgina, amb la porta totalment bloquejada amb totxanes i ciment.
Conflictes amb els veïns
El local d’Hostafrancs era un dels 52 que més problemes han donat, perquè hi havia conflictes amb els veïns. “Això no és el més habitual, però en aquest cas es va produir, i la tensió va pujar molt. En aquests casos hi hem d’intervenir en coordinació amb els serveis socials de l’Ajuntament per evitar que els problemes de civisme i de convivència que s’hi generen no acaben sent un conflicte d’ordre públic”, explica Catà. També hi va haver problemes a finals de maig en una altra de les cases que la policia té a la seva llista, en aquest cas al barri de la Trinitat Vella, al districte de Sant Andreu. El conflicte social en aquest cas va estar molt a prop de produir incidents, ja que hi va haver una mobilització veïnal amb tints xenòfobs que va provocar la reacció de col·lectius antiracistes. En el moment de més tensió hi van intervenir fins i tot els antiavalots, i els col·lectius contra la xenofòbia van denunciar que havien estat desallotjats de la zona per la força. Ara, segons la intendenta Catà, la situació està controlada perquè, després de les primeres hores, s’hi va treballar amb els serveis socials municipals per evitar que la situació des desbordés.
Si aquestes situacions no són freqüents, el que sí que tenen detectat els Mossos són les baralles entre els ocupants de les cases. “Moltes d’aquests locals els hem detectat precisament per això, perquè tenen enfrontaments territorials, es disputen les zones en què actuen i moltes vegades s’acaba malament”, indica Catà. Un cop detectades, les ocupacions, es documenta de qui és la propietat i es comprova si hi ha denúncia –per oferir als amos que en posin una si encara no han fet– i en quin punt està el procés judicial per desallotjar l’immoble, si n’hi ha.
Grups estables i d’altres de mòbils
L’organització d’aquesta cinquantena de cases és variable, segons la informació que en té la policia. Hi ha grups estables que van alternant dues o tres cases i n’hi ha d’altres de més mòbils i més variables, de manera que individus que en un moment donat són en un d’aquests domicilis poden estar en un altre, o repartits, al cap d’uns dies o d’unes setmanes.
Sigui com sigui, a efectes legals són domicilis i no s’hi pot entrar si no hi ha una causa justificada. Si detenen algun sospitós que porta a sobre objectes robats –rellotges, joies, carteres i mòbils són els més freqüents– i poden connectar-los amb alguna d’aquestes cases demanen permís judicial per entrar-hi, però sempre són processos llargs. I és en aquest sentit que la policia reclama un esforç a l’aparell judicial.
Mesos recopilant dades
La localització d’aquesta cinquantena de cases és el resultat de l’estudi del comportament de la llista de multireincidents que els Mossos tenen en actualització constant des que va començar el pla Tremall. La paraula es va triar per batejar l’operatiu perquè és el nom d’un ormeig de pesca format per tres xarxes superposades. La iniciativa es va gestar l’any passat, quan es va detectar un increment preocupant de robatoris violents a Barcelona, i ha permès elaborar una llista de 159 noms: un 4% dels detinguts de la ciutat per aquesta mena d’assalts però responsables de l’11% dels fets.
Un centenar d’agents destinats a un nou grup específic per a aquesta tasca –la Unitat Regional de Seguretat Ciutadana, coneguda popularment pels policies amb el nom de Guilles– estan destinats des del febrer a “saturar” amb presència policial uniformada les zones on es detecta els multireincidents, per dissuadir els delinqüents. Per determinar on cal destinar aquests agents, s’ha de tenir informació renovada constantment sobre els seus moviments. Així és com els policies de paisà que treballen sobre el terreny han descobert la xarxa de cases ocupades i les han pogut situar.
Els objectius amb què treballen aquests policies tenen tres nivells. “La prioritat és prevenir els robatoris. I els que no es puguin prevenir, investigar-los i detenir-ne els autors. I i si no es pot demostrar l’autoria, encara queda el tercer nivell, el de demostrar que fan receptació d’objectes robats“, explica la intendenta Catà. I és en aquest punt, el de la receptació, on seria clau entrar a les cases que tenen controlades.
Mentre aborden aquest objectiu, però, les detencions es van succeint. De l’u de maig fins al 19 de juliol, es van enviar a la presó preventiva 48 dels detinguts per robatoris violents. “El més important d’aquests empresonaments són els delictes que s’aconsegueix evitar”, conclou Catà.
