Els fets delictius a Barcelona s’han reduït un 42% durant el primer semestre del 2020 respecte el mateix període l’any passat, principalment a causa del confinament, quan la delinqüència va arribar a reduir-se un 70%. A més de l’impacte de l’estat d’alarma, la reducció del turisme a la ciutat ha fet baixar els delictes més comuns com els furts (-56,5%), els robatoris amb força (-38%) i els robatoris amb violència o intimidació (-32,8%). Amb tot, enguany es registren nou homicidis, sis més que el primer semestre de l’any passat.
Tot i l’estat d’alarma vigent durant setmanes les agressions i els abusos sexuals només baixen un 8,4% respecte el primer semestre del 2019. En total, de gener a juny de 2020 s’han registrat a la ciutat 65.873 delictes, comparats amb els 113.640 dels mateixos mesos durant el 2019. Pel que fa les detencions, durant el primer semestre de l’any s’han situat en un descens del 25,5%, amb un total de 8.420 detencions fetes pels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona.
Les dades s’han presentat durant la Junta Local de Seguretat de Barcelona, presidida pel conseller d’Interior, Miquel Buch, i l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i amb la participació de la resta de cossos policials i representants de la Judicatura i de Fiscalia.
Impacte estat d’alarma
Prova de com les restriccions imposades durant l’estat d’alarma ha contribuït a rebaixar els delictes a la ciutat és l’exemple de l’abril. Coincidint amb els dies amb un confinament més restrictiu en quant a activitat laboral, els fets delictius a la ciutat van arribar a 3.796 durant tot el mes, mentre que el mes d’abril de 2019 van ser de 19.620. Pel que fa a la segmentació per districtes de la ciutat, durant l’estat d’alarma la comissaria de Ciutat Vella va ser la que va liderar el descens de fets delictius en un 78,04%, seguida de l’Eixample en un 77,98% i Sants-Montjuïc en 61,74%.
També han disminuït en una dada similar als fets delictius les infraccions de les ordenances municipals. Durant els primers sis mesos d’any ho han fet en un 43,7% en general i en un 55% les relacionades amb la convivència. Així, cauen les infraccions per consum d’alcohol (-26,5%), venda ambulant (-70,4%) i necessitats fisiològiques (-49,1%). Durant l’estat d’alarma es van gestionar 115.227 trucades al 092/112, de les quals 14.504 estan relacionades per molèsties en domicili i 7.021 per molèsties a l’espai públic. En total, la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra van interposar 54.467 denúncies a persones per no respectar el confinament.
Més dificultats per robar
A banda de l’impacte del confinament, la reducció del turisme a la ciutat ha fet baixar durant els primers sis mesos del 2020 els delictes més comuns com ara els furts (-56,5%), els robatoris amb força (-38%) i els robatoris amb violència o intimidació (-32,8%). A més, també ha contribuït a que hi hagi menys furts el fet que en plena pandèmia s’hagin de mantenir distàncies de seguretat entre persones ja que les persones són molt més conscients a l’hora de mantenir el seu espai personal. Durant l’estat d’alarma els furts van arribar disminuir un 85,65% a Barcelona.
Durant el primer semestre d’aquest 2020 s’han detingut 3.833 persones relacionades amb furts i robatoris violents, de les quals un 4% són multireincidents. En el context del Pla d’Acció Tremall, actualment hi ha al voltant de 159 multireincidents actius identificats que actuen a Barcelona. El comissari cap dels Mossos de la Regió Metropolitana de Barcelona, Carles Anfruns, ha puntualitzat que que les cases okupes a Barcelona on viuen aquests delinqüents eren 52 i ara són 51, ja que aquest dimarts se’n va cremar una. Anfruns ha explicat que són gent “amb molts antecedents” i han demanat eines per poder treballar amb aquestes cases.
Tràfic de substàncies i narcopisos
Una altra dada és que respecte el 2019 creixen les denúncies per delictes contra la salut pública, principalment el tràfic de substàncies estupefaents, que han experimentat un augment durant aquest primer semestre de l’any, motivat sobretot pel període de confinament quan les actuacions policials relacionades amb aquest tipus delictiu es van incrementar. Al districte de Ciutat Vella, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana han desmantellat durant els tres mesos de confinament un total de 32 narcopisos i/o punts de vendre de substàncies estupefaents.
Abusos sexuals i violència de gènere
A diferència dels delictes més comuns com els furts, experimenten un descens menys important els delictes contra les persones, que baixen només un 10,9% respecte els sis primers mesos del 2019, passant de 4.981 a 4.439 aquest 2020. Les actuacions policials van ser motivades durant el confinament sobretot per problemes en relacions internes al domicili com ara baralles familiars.
En els tipus delictius més rellevants es troba el descens del 26,5% del delicte de lesions, la baixada d’un 8,4% de les agressions i abusos sexuals, i pel que fa a les coaccions una disminució del 13,3%. D’altra banda, mentre que la tendència acumulada dels primers sis mesos de l’any marca un repunt d’un 5,2% dels delictes englobats en la problemàtica de la violència de gènere (1.143 casos), durant el període del confinament aquests casos van experimentar una variació negativa del 2,6% (594 casos).
Des del dia 14 de març les denúncies per amenaces es van reduir un 12,1%, arribant a les 204 denúncies, també les relacionades amb maltractaments van disminuir un 1%, amb un total de 202 casos i les coaccions van passar de 34 casos del 2019 a 22 enguany, una reducció del 35%. A causa del confinament moltes dones no tenien la possibilitat de denunciar ni buscar una alternativa a la seva situació de violència.
Per contra, els trencaments de resolucions judicials en el marc de les ordres de protecció envers aquestes víctimes van augmentar un 44,8%, situant-se en 84 casos a la capital catalana.Els Mossos van realitzar uns 11.300 contactes telefònics per comprovar l’estat d’aquelles víctimes que es tenien localitzades perquè ja havien estat ateses prèviament. D’aquestes, 6.385 eren persones que disposaven de mesures judicials de protecció.
Segons s’ha explicat, es va fer un pla d’actuació partint de la base que amb el confinament hi havia major vulnerabilitat i que les potencials víctimes podien estar “més atemorides” amb el marit. A més, també tenien major resistència a denunciar per les dificultats. En alguns casos, els Mossos van entrar en domicilis ja identificats i van demanar per la situació a les dones de forma discreta.
