“Revolució, revolució!”. “El poble, unit, mai serà vençut!”. “Llibertat, llibertat!”. Eren els crits de guerra que es van sentir dilluns al vespre al Born, al districte de Ciutat Vella, durant una mobilització contra el toc de queda que va acabar amb enfrontaments entre policia i manifestants. La unió inesperada entre esquerra independentista i negacionistes va visibilizar els contraris a les mesures restrictives. La protesta va donar pas a aldarulls que van sacsejar els voltants de l’Estació de França, en una demostració de rebuig al confinament nocturn i al nou estat d’alarma.
La manifestació també va servir d’excusa als més crítics per desafiar la policia, que és la cara més visible de la prohibició de moviments. Els joves eren majoria en aquest grup i molts d’ells anaven sense mascareta. Tot i la presència de negacionistes –que sostenen que la Covid-19 és un invent–, la majoria dels assistents reconeixien l’existència del virus i simplement expressaven el seu desacord amb la pèrdua de llibertats.
A diferència del primer estat d’alarma, decretat el 14 de març, en què la majoria de la població va acceptar i complir el confinament domiciliari, el segon estat d’alarma i el toc de queda està topant amb resistències. De les reduïdes rotllanes de negacionistes davant la Catedral hem passat a aglomeracions voluntàries en parcs com les Glòries o la Ciutadella a mig camí entre la inconsciència i la desobediència col·lectiva. Els aldarulls de dilluns al vespre hi han posat la cirereta.
Quatre reconeguts experts consultats pel TOT Barcelona posen una mica de llum a aquest canvi de comportament i assenyalen tres claus d’aquest incipient malestar social.
Joves
“La manifestació de dilluns obeeix a una reacció esperable davant d’uns confinaments que afecten a alguns més que a d’altres”, sosté el catedràtic d’Antropologia Social per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Carles Feixa. El toc de queda i el tancament de bars i restaurants colpeja els joves més que altres franges d’edat, afegeix, ja que és un col·lectiu que gaudeix més sovint de l’oci nocturn i que treballa a l’hosteleria, així que molts s’han quedat sense feina ni diversió. “Es crea una situació de desigualtat”, indica Feixa, especialitzat en estudis de cultura juvenil. “Si només es demanen sacrificis als joves, ho rebutjaran”, conclou.
El catedràtic argumenta que el primer confinament va ser “universal” i afectava gairebé tothom per igual, però el toc de queda i les noves restriccions són especialment negatives per als joves, a més dels immigrants: “Solen treballar en sectors de la nit, el repartiment a domicili i les cures”. El sentiment de discriminació és fonamental per explicar per què el rebuig creix, segons Feixa.
La vicepresidenta de la secció de psicologia d’emergències del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), Mònica López, defensa que, amb el pas dels mesos, ha sorgit en els joves la “necessitat d’oposició i de socialització”, com és habitual en aquesta etapa vital. “Els joves estan en una edat en què el grup i el contacte són essencials”, aprofundeix.
El psicòleg i professor col·laborador d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) José Ramon Ubieto, assenyala també l’estigmatització a què estan sotmesos els joves. “A vegades els adults som uns hipòcrites per culpar els joves perquè ells ens podrien respondre: I a vosaltres, us preocupa el canvi climàtic i el nostre futur o només el vostre present?”, reflexiona. Feixa fa referència també al medi ambient i la situa entre les 3 crisis a què s’enfronten els joves: la climàtica, l’econòmica del 2008 i la de la Covid-19.
Descrèdit
El professor del departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Salvador Cardús apunta al descrèdit de la política com una de les claus del rebuig al toc de queda. “No s’acaben d’entendre algunes mesures, cosa que genera malestar”, expressa. El sociòleg i periodista avisa que el “descrèdit dels polítics ve de llarg” i avisa que s’accentua amb la “confusió”. I lamenta la pèrdua d’espai mediàtic de dos representants públics que han donat la cara fins ara, ja que tenien certa “ascendència”. “La inhabilitació de [Quim] Torra i la desaparició de [Josep Maria] Argimon per malaltia han pogut influir”, pensa.
L’antropòleg Carles Feixa indica que, si bé el descrèdit cap a la política i els grans mitjans de comunicació era “latent” fins ara, la pandèmia l’ha accentuat. Feixa sosté que els mitjans “horitzontals” com les xarxes socials són un dels principals canals d’informació sobre la pandèmia i posen molt més al centre el descrèdit polític i comunicatiu.
Per al psicòleg col·laborador de la UOC José Ramon Ubieto els enfrontaments entre membres de la classe política en plena emergència sanitària han contribuït també a la pèrdua de credibilitat. I, de retruc, a l’oposició social davant de noves restriccions. “El que va passar dilluns a la nit és conseqüència d’un procés de descrèdit de la política”, sentencia. La psicòloga del COPC Mònica López coincideix amb Ubieto en el fet que les “baralles” polítiques han portat al descrèdit dels dirigents electes. I introdueix un altre dels elements darrere del rebuig al toc de queda: el negacionisme.
Negacionisme
“Davant d’una situació amenaçadora, si els missatges són contradictoris la gent reacciona amb negacionisme i aldarulls”, planteja Lòpez. En aquest sentit, recorda que el primer confinament va ser “molt sobtat” i que el perill nou a què s’enfrontava la societat requeria d’instruccions “clares”, així que la quarantena del març es va acceptar i complir. “S’està sumant el cansament per la pandèmia amb els negacionistes”, analitza sobre com han canviat les coses després de l’estiu.
Per al sociòleg Salvador Cardús, amb tot, no hi ha hagut un augment del corrent negacionista amb la Covid-19. “De gent desconfiada sempre n’hi ha hagut (…) L’actitud de desconfiança cap a polítics i científics ja existia”, justifica. Així, Cardús posa en dubte l’augment de negacionistes, si bé comenta que aquest pensament està centrant el seu discurs en el coronavirus i no en altres matèries com l’educació o les vacunes.
Carles Feixa demana, sigui com sigui, matisar entre diferents formes de negacionisme. “No barrejaria el negacionisme de [Donald] Trump amb el micro negacionisme dels afectats [per les restriccions], que no és tant sobre el virus sinó sobre les mesures”, posa en relleu. Però té clar l’origen del negacionisme: “Ha estat fomentat per la improvisació dels governs, hi ha por a dir les coses pel seu nom”.
El psicòleg José Ramon Ubieto discrepa i precisa que, més que de negacionisme, cal parlar de “polarització social”. Segons ell, pel que fa a la pandèmia, la societat està dividida com passa amb el futbol i el canvi climàtic. “Tot passa pel filtre de la polarització”, considera el professor de la UOC.
Les receptes i el futur
Cardús i Feixa no veuen futur a les protestes. “Apostaria que no passarà d’aquí”, comenta el sociòleg i periodista. “Ho veig com un toc d’alerta”, analitza el catedràtic d’Antropologia Social. I adverteix: “Si el que va passar dilluns a la nit s’allarga i hi ha més protestes, voldrà dir que els governs han perdut legitimitat”, adverteix Cardús. Sigui com sigui, segons Mònica López, millorar la gestió de la pandèmia és clau per evitar el creixement de la “ràbia i el desconcert”.
Per a la psicòloga, la millor recepta per afrontar el rebuig ciutadà és teixir mesures que trobin l'”equilibri entre les necessitats biomèdiques i les socials”. “No és només curar, sinó també cuidar”, emfasitza. “S’estan oblidant les perspectives social, psicològica i econòmica”, alerta. Les restriccions que puguin afegir-se als propers dies a l’actual toc de queda seran determinants per a l’evolució d’aquest nou malestar.
