Insubmisos i despistats: tres retrats del toc de queda a Ciutat Vella

El risc de multa no ha dissuadit joves contraris a la restricció | El justificant de moviments, encara poc implantat

La primera nit de toc de queda amb risc de multa no ha buidat els carrers per complet. Sobretot al centre de Barcelona. La prohibició de moviments entre les 22h i les 06h ha costat d’arrencar al centre de la ciutat, on a les deu de la nit encara hi havia força moviment pels aldarulls en acabar una manifestació justament contra aquesta restricció. Diversos joves participants a l’acte s’han quedat pel carrer fins la mitjanit i han explicat al TOT Barcelona per què desobeïen la mesura.

Esquivant la patrulla

Una desena de joves italians seien al mig de les Rambles amb els skates passades les 22 hores, l’hora d’inici del toc de queda. Tots ells venien de la manifestació contra la mesura, que ha barrejat Esquerra independentista i negacionistes i ha acabat en aldarulls. “No serveix de res, si tanques a la nit la gent surt de dia”, justificava un d’ells.

La desena de joves s’han aixecat quan ha arribat una patrulla de la Guàrdia Urbana. El cotxe ha pujat a la vorera i ells s’han mogut uns metres, però han tornat al mateix lloc quan la policia ha marxat. Dos d’ells han assegurat que sí que creuen en el virus i no són pas negacionistes, però no el veuen tan letal com per decretar confinaments.

Els dilluns a la fresca

Un altre grup seguia al carrer després de les 22 hores a poca distància dels italians. Eren Guillermo Márquez, Laura Raventós, Oriol Escur i Ricardo Pereyra. Residents a Castelldefels, havien vingut a Barcelona per manifestar-se contra el toc de queda. Es trobaven passades les 22.30 hores asseguts en un banc de plaça Catalunya perquè havien perdut el tren de tornada a casa. La seva motivació per anar a la protesta era la desesperació per la situació actual: les mesures sanitàries els han deixat sense feina.

Tots ells menys Pereyra treballen al sector de l’hostaleria i els quatre han perdut feina. “Tot això és molt exagerat”, opinava Márquez sobre les mesures preses pels governs català i estatal. Pereyra argumentava que seria més efectiu protegir els més vulnerables a la Covid-19, com ara la gent gran, i deixar que la resta faci vida. Per a tots ells el confinament de primavera va ser comprensible i coincideixen en canvi que aquest no ho és tant. “El primer va ser igual per a tots, però aquest només és per a alguns”, es queixava Escur, amb referència al tancament de bars i restaurants.

En el cas de Márquez, la seva família ha estat especialment colpejada pel cessament d’activitat de restauració durant 15 dies. “El meu pare, la seva parella i jo ens hem quedat sense feina”, comentava.

En període d’adaptació

Sergio Martín es dirigia amb un skate cap a la feina. Eren les 23.45 hores i a Martín, que treballa en un forn des de la mitjanit fins a les 8 hores, l’aturava una patrulla d’agents de la Guàrdia Urbana amb moto a la cruïlla entre els carrers Manso i Comte Borrell. Minuts després matisava al TOT Barcelona que no l’havien sancionat, sinó que li havien demanat què feia a aquella hora al carrer.

Sergio Martín, camí de la feina / A. L.

En explicar que es dirigia a la feina, els policies li havien sol·licitat el justificant per acreditar que, efectivament, anava a la feina. “Li vaig demanar al meu cap però encara no el tinc, ara li ho recordaré”, relatava. “És que això és d’ahir, encara és molt nou tot”, argumentava, al·legant que s’està adaptant a les noves restriccions.

.

Més informació

Comentaris

    Jony 27/10/2020 5:56 pm
    Insubmisos i despistats?. O genteta de mal viure?. Canya i molta canya a aquesta gentussa que l'únic que pretén, és contaminar a la resta.

Nou comentari