Els joves s’han convertit en la diana de les advertències i sospites en el repunt de coronavirus d’aquest juliol. Polítics, tècnics i veïns assenyalen l’increment de contagis entre la població menor de 30 anys i l’incompliment de les tres mesures de seguretat bàsiques –distància, mans, mascareta– entre els adolescents. Acadèmics i entitats juvenils, però qüestionen que se’ls acusi d’una irresponsabilitat que veuen compartida per amplis sectors socials.
Imatges i xifres alarmants
Sis del matí a tocar del Port Olímpic, una zona de festa de Barcelona. Grups de joves tornen a casa quan ja ha sortit el sol, comentant la nit i el que ha donat de sí. Molt pocs porten mascareta, tal com denuncia una veïna de la zona després de veure vídeos del moment. “Ja no només són les baralles, el que ens preocupa és que, dels joves que tornen de festa, ni un porta mascareta”, es queixa.
El repunt a Catalunya i el focus sobre els joves va començar arran del brot al Segrià. El 26% dels nous contagiats de Covid-19 a Lleida a finals de juny tenia entre 0 i 29 anys, molt per sobre del 8,5% que representaven els joves fins al 18 de maig, segons dades del departament de Salut. “Hi ha més relaxació entre els joves, sembla que costa més que compleixin les mesures d’higiene i seguretat”, afirmaven fonts de la conselleria d’Alba Vergés. A les xifres s’han sumat declaracions com les del tinent d’alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle: “Ens preocupa l’índex de joves contagiats, els hi hem de fer entendre que no són immortals i han de tenir una consciència que a vegades no hi és”.
“No hem estat més irresponsables que la resta de col·lectius”, defensa la presidenta del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), Ann Desola. Veu “agosarat” i “injust” que s’assenyali només el jovent: “Els joves hem respectat les mesures”, sosté.
Els “caps de turc”
Les dades, però, són molt contundents. “No es pot negar la realitat, però si hi ha un responsable polític o mediàtic que els assenyala (…) passa a ser una cerca de caps de turc”, alerta el catedràtic d’Antropologia Social per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) especialitzat en estudis de cultura juvenil Carles Feixa. El també doctor per la Universitat de Barcelona (UB) es mostra sorprès per l’atenció que estan rebent els joves en sentit negatiu, perquè “han estat els grans oblidats durant el confinament, els últims a sortir de casa, s’ha mantingut la selectivitat i no s’ha fet res per mantenir els seus llocs de feina”.
Per a Feixa culpar el jovent és “contraproduent” perquè els “infantilitza”. Analitza que, si bé el confinament va funcionar amb els joves gràcies a la pertinença al grup “virtual”, durant la desescalada i nova normalitat les “ganes” de reprendre la relació amb els amics i la “campanya” per tornar a consumir han fet pujar els PCR positius entre els joves.
El psicòleg i professor col·laborador d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), José Ramon Ubieto, detecta també la necessitat de buscar culpables. “El grup sempre intenta buscar un cap de turc: primer van ser els xinesos, després la gent gran, més tard els nens i ara els joves”, valora. Si bé concedeix que “alguns” tenen conductes “irresponsables”, subratlla que això no significa que tots ho siguin. “També hi ha xavals que són responsables”, recorda.
El perquè dels contagis entre joves
Altres veuen també responsables a les administracions pel que fa a l’actitud dels joves. “No se’ls ha dit que s’han de relacionar d’una forma diferent”, afirma el professor associat del departament d’humanitats de la UPF Jordi Mir. En la seva socialització hi veu, precisament, un dels motius de les dades. “Tenen unes formes de relacionar-se que fa que estiguin més temps fora de casa”, posa de relleu. A més afegeix que també solen conèixer més gent nova que grups d’altres edats.
Feixa destaca que els nous contagis es donen en el context de la socialització, tal com ha explicat la consellera de Salut, Alba Vergés, un terreny quotidià per als joves. “La cultura juvenil s’ha basat sempre en la interacció entre iguals”, assegura l’especialista en estudis de cultura juvenil de la UPF. Amb tot, posa com a exemple de la corresponsabilitat els brots en locals d’oci nocturn. “Qui permet les festes a discoteques?”, es pregunta, exonerant, en part, els joves.
Altres factors que situen els joves com a col·lectiu propens a nous contagis són la “sensació d’invulnerabilitat” o el fet que la “prohibició” vingui dels adults, segons opina José Ramon Ubieto. El psicòleg i professor de la UOC precisa que “la socialització, el cos a cos i el reconeixement” són conceptes molt associats al jovent. “Els joves tenen una necessitat de relacionar-se superior a la mitjana”, resumeix Jordi Mir.
La presidenta del CJB veu causes que van més enllà. “Qui fa més feines de cara al públic? Qui té les feines més precàries?”, planteja. Aquestes característiques del treball juvenil influeixen en el risc de contagiar-se, argumenta. Esmenta també el fet que comparteixen pis i critica que aquesta precarietat en l’habitatge s’ha oblidat durant la quarantena. “De la mateixa manera que se’ns mira pels nous contagis, que se’ns miri per la situació que vivim”, demana.
“Empatia” i influencers com a possibles solucions
Per tal d’aconseguir un compromís major del jovent i un canvi en les formes de relacionar-se que dificulti l’avenç del virus, Feixa aposta pels missatges “en positiu” i deixar enrere els “autoritaris”, així com apel·lar a la “corresponsabilitat” i aprofitar els líders d’opinió, com ara els influencers, per fer arribar les recomanacions. “Les campanyes haurien d’incloure gent influent entre els joves, com ara youtubers o artistes”, aprofundeix Ubieto, que incideix en la importància d’emfasitzar l'”empatia” i no la “normativa”.
“Sempre som els grans oblidats en la comunicació institucional”, es queixa Desola. Respecte al compromís dels influencers, la presidenta del CJB exposa que molts d’ells han enviat missatges favorables als sanitaris i crides a quedar-se a casa quan era obligatori. “Han de sentir que se’ls escolta”, conclou el catedràtic en Antropologia Social Carles Feixa.
Exclusió institucional dels joves també desperta crítiques. “No he vist els temporers o els joves a les taules de decisió”, censura Feixa. En aquest sentit, Desola exposa que el CJB ha estat consultat per a la presa de decisions municipals però que les seves propostes no han estat incorporades. Per últim, Ubieto sol·licita comprensió: “La pandèmia implica un sacrifici, que és el del contacte, i entre els joves és més dur”.
