La Generalitat estudia sancionar Endesa per 360 talls de llum a Barcelona entre octubre de 2020 i gener de 2021, coincidint amb el temporal Filomena i una onada de fred. Deu municipis més a l’entorn de Barcelona també van tenir caigudes del servei i són objecte del mateix procés administratiu. La Direcció General d’Energia del Govern detalla al TOT Barcelona que ha obert 11 expedients a l’elèctrica per suposat mal servei i estudia la possibilitat de multar-la, com ja ha fet diversos cops abans. L’última vegada va imposar-li una sanció de 7 milions d’euros per interrupcions de servei entre 2015 i 2019.
L’administració investiga 1.698 talls de llum, dels quals 360 corresponen a Barcelona. De fet, només a la capital catalana i durant 3 mesos es van ocasionar fallades del sistema que van deixar a les fosques en algun moment 17.995 clients i durant un total de 1.636,2 hores –l’equivalent a 68 dies– sumant totes les incidències, segons ha informat Endesa a aquest diari en resposta a una petició d’informació al Portal de Transparència de la Generalitat.
Històricament el moviment veïnal d’àrees com el Raval o Torre Baró ha denunciat deixadesa de funcions per part de la companyia, mentre aquesta ha atribuït els problemes al frau, és a dir, a que la gent punxa la llum i té instal·lacions irregulars i perilloses que poden provocar incendis. Arran del temporal Filomena, ajuntaments com el de Barcelona van denunciar un augment desmesurat dels talls de llum. Per això la Generalitat, a través de l’exconseller d’Empresa i Coneixement Ramon Tremosa va decidir investigar el servei ofert en aquelles dates per Endesa, que és l’empresa encarregada de la xarxa elèctrica i del seu manteniment a bona part de Catalunya.
Aquell expedient informatiu, on es requeria a l’elèctrica i als ajuntaments afectats que fessin el trasllat d’incidències i queixes, es van dividir en 11 casos separats, una per cada municipi afectat: Badalona, Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Gavà, Montcada i Reixac, Rubí, Sabadell, Terrassa, Viladecans, Igualada i Ripollet. Dels 11 expedients locals, 10 ja han complert la fase inicial i només queda pendent resoldre el de Ripollet. “En breu”, expliquen fonts de la Generalitat. Amb la resta, els tècnics de l’administració catalana ja poden iniciar el següent pas, que consisteix en comprovar si la legislació ofereix prou base legal per sancionar la companyia. La conclusió de cadascun dels 10 expedients informatius resolts, indica la Direcció General d’Energia, és la mateixa: “Considerem que es pot haver produït un incompliment de la normativa i obrim la proposta d’un expedient sancionador”.
Els barris més afectats a Barcelona
L’incidència elèctrica a la capital es va concentrar en 7 barris, segons Endesa. El que suma més minuts d’afectació és el Raval (Ciutat Vella). El segueixen Gràcia i Trinitat Nova (Nou Barris). A la resta no va haver-hi afectacions destacables, sosté la companyia.
El 16 de novembre de 2020, al barri del Raval, 42 clients d’Endesa van estar 5 dies sense llum. És el dia que més talls van haver, dins del període investigat. No obstant el nombre de persones afectades era superior, perquè cada llar compta com un únic punt de subministrament. L’explicació que dona la companyia a aquest diari és breu: “Causa desconeguda”. El llistat d’incidències que l’empresa ha lliurat al TOT Barcelona inclou desenes de casos amb aquesta absència de diagnòstic. La majoria de talls de subministrament en aquest barri de Barcelona consten així ressenyats.
En total, al Raval hi va haver 112 talls de llum entre el novembre de 2020 i el gener de 2021, que van afectar un total de 4.536 clients. És la zona de la capital catalana on més incidències es van detectar, de les quals només dues són sobrecàrregues. Aquest és un indicador habitual de frau elèctric, sosté l’elèctrica al TOT Barcelona.
Gràcia és el segon barri amb major afectació pels talls de llum de Barcelona. En total, de novembre a gener s’hi van detectar 113 interrupcions de servei amb 4.320 clients afectats. La més prolongada és de 49 hores, l’11 de gener de 2021, coincidint amb el temporal Filomena. La més breu, de 18 minuts un dia després, 12 de gener. Ambdues per motius desconeguts.
A Trinitat Nova els damnificats pels talls elèctrics van ser-ne 3.522, però les afectacions ja van ser notablement menors que al Raval i a Gràcia. La major interrupció de servei es va registrar el 8 de desembre de 2020, quan 135 clients es van quedar a les fosques durant més de 14 hores per “degradació de material”. Al Guinardó va passar el mateix, però el 10 de gener de 2021. A les 15.30 hores d’aquell dia el sistema va fallar i va seguir sense respondre durant 100 hores. Això va suposar un mal de cap per a 93 clients. En aquesta zona de la ciutat en total hi va haver 2.869 clients afectats pels talls, des del 24 d’octubre de 2020 fins al 15 de gener de 2021.
A Hostafrancs també es van reportar incidents, que van afectar un total de 1.614 clients. Entre finals de 2020 i principis de l’any passat va haver-hi 19 talls de llum, el més llarg va durar quasi 13 hores i va deixar a les fosques 120 punts de subministrament. La causa? “Desconeguda”, també.
A la Bordeta, al districte de Sants-Montjuïc, hi va haver 12 talls de llum d’una durada total de 4.317 minuts (72 hores), que van afectar 863 clients de la companyia elèctrica més gran de Catalunya. A Torre Baró l’afectació és menor, de 271 clients que van patir interrupcions de servei d’una durada total de 3.211 minuts (53,5 hores).
Llistat complet d’incidències als 7 barris
La següent taula mostra els talls dels 7 barris on se situa el focus de l’afectació elèctrica investigada. L’enllaç blau sota el títol permet navegar diferents conjunts de dades, agrupades per barri.
Què diu la llei?
"El disseny de les instal·lacions i les condicions d’explotació han de realitzar-se de forma que quedi garantida la capacitat per atendre la demanda de subministrament, fins i tot en períodes de demanda punta estacional", diu la llei catalana de garantia i qualitat del subministrament elèctric. Endesa té un màxim de dues hores per "atendre" les incidències de la xarxa d’alta i mitja tensió i té l’obligació de restablir el 95% dels subministraments caiguts, concreta la norma.
Ara bé, aquest principi és d’aplicació sempre que l’avaria no sigui ocasionada per "força major" o terceres persones. Així mateix, la companyia ha d’informar a la Generalitat i als ajuntaments afectats sempre que hi hagi una incidència d’aquest tipus que superi els 30 minuts. Davant l’incompliment de la llei, la Generalitat es reserva el dret de sancionar la companyia amb multes d’entre 600.000 euros i 30 milions d’euros.
"La xarxa a Barcelona està dimensionada" d’acord amb les seves capacitats, asseguren fonts d’Endesa, que alhora subratllen que una de les causes dels talls de llum és el frau elèctric. Per exemple, quan algú punxa el subministrament de forma irregular. Davant la possibilitat d’una sanció, tranquil·litat: "La companyia està amatent, respectarà les decisions de l’administració, com no pot ser d’una altra manera, i es reservarà el dret a recórrer la resolució presa si considera que no és adequada", expliquen. Sobre la investigació de l’administració, res a dir: "La companyia no vol fer declaracions sobre el procediment administratiu".
La Generalitat està estudiant el cas i n'està parlant amb juristes i advocats, amb l’objectiu d’esclarir si és pertinent engegar la maquinària per sancionar Endesa. Fonts de la Direcció General d’Energia expliquen a aquest diari que és una tasca minuciosa, que es fa amb un recursos humans limitats i que, per tant, cal un temps per decidir quin serà el proper moviment de l’Administració. Més encara quan aquest procés suposa un cost per les arques públiques, que sufraguen tots els contribuents, justifiquen.
Un any per obtenir aquesta informació
Les dades d'aquest article s’han obtingut a través d’una petició al Portal de Transparència de la Generalitat de Catalunya, realitzada el 6 d’abril de 2021. Fa més d'un any es va sol·licitar el registre detallat dels talls de llum als municipis que el Govern va anunciar que investigava, per tal de determinar si Endesa havia fallat en la seva obligació de prestar el seu servei de forma correcta. Inicialment l'empresa va declinar entregar les dades, que l’administració va considerar d’interès públic, perquè considerava que això afectava els seus "interessos econòmics i comercials". De fet, assegurava que lliurar-les contribuïa al "descrèdit empresarial" i a la seva reputació, segons va informar l’ens públic al sol·licitant en una de les resolucions entregades.
Endesa, en un recurs de reposició, posava en dubte que es fes un "ús adequat i respectuós" de la informació transmesa, al·legava que la documentació requerida tenia un "caràcter abusiu", que suposava una "tasca complexa d’elaboració" per a la companyia i considerava que les dades demanades eren confidencials. Més tard va presentar un recurs contenciós-administratiu contra la Generalitat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per aturar el procediment administratiu d'entrega de les dades. Allà va sol·licitar mesures cautelars per suspendre l’execució de la resolució administrativa que, de nou, no van ser concedides, perdent així la batalla judicial. Finalment les dades completes sobre els talls de llum han estat lliurades al periodista sol·licitant aquest mes de maig.
