Fa prop d’un any que la socialista Filo Cañete és alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, la ciutat veïna de Barcelona. El municipi s’ha configurat condicionat per estar enganxat a la capital, que continua influint en el present i en el futur de la ciutat, on viuen unes 37.000 persones i es va declarar una renda neta per habitant d’11.233 euros el 2019. Són 5.661 euros menys que la mitjana a Barcelona.       

– La nova Coordinadora Veïnal del Baix Besòs reclama reflotar els polígons industrials per crear llocs de treball. Sant Adrià té expectatives que a curt termini obrin noves empreses o no n’hi haurà fins que d’aquí uns anys es desenvolupi el PDU de les Tres Xemeneies?

Fa temps que parlem d’un canvi d’usos amb Barcelona, amb qui sembla que la interlocució comença a ser més fluïda. Seria per reconvertir els polígons industrials, preservant l’activitat econòmica però obrint-los a més expectatives perquè n’arribi de nova. Hem tingut casos en què hem hagut de rebutjar activitat generadora de llocs de treball, perquè eren usos comercials que no hi podien tenir cabuda. El polígon de Montsolís se situa en un punt estratègicament molt interessant i treballem amb Barcelona per a un pla d’usos compartit. En el cas del Sot, està a l’espera de la reactivació que pugui representar el desenvolupament de l’àmbit de les Tres Xemeneies. Sabem que hi ha expectativa i que s’ha dit que serà una espècie de [email protected], però sempre he defensat que es mantingui l’activitat econòmica. També que hi hagi reindustrialització perquè, si hi ha d’haver canvis, sigui activitat per activitat i sense pèrdua de llocs de treball, sinó amb reconversió.

– Però preveuen que durant aquest any s’instal·lin empreses i es generin llocs de treball?

Difícilment passarà aquest any. Sí que pot ser que vingui alguna empresa digital per l’arribada del cable submarí de fibra òptica. Alguna ja s’ha instal·lat i hi ha alguna petició més. Veiem un cert moviment, però no com per tornar-nos bojos.

– L’obertura del centre logístic d’Amazon a Barcelona, a tocar de Sant Adrià, pot ser una ocasió per atreure empreses o li preocupen els problemes de mobilitat que pugui generar?

Un centre de logística d’aquestes característiques és generador de llocs de treball, si bé genera el tipus de feina que genera. Estem tancant el conveni que hem treballat amb Barcelona i el Consorci del Besòs per l’afectació en mobilitat. No és el tipus d’activitat econòmica que considero més interessant, precisament per aquesta por als efectes en el trànsit del voltant.

– La Generalitat vol un pol d’empreses audiovisuals i digitals al voltant de les Tres Xemeneies. Si prospera, pot generar prou llocs de feina per als veïns de Sant Adrià o farà venir gent de fora i no oferirà gaires oportunitats als aturats de la ciutat?

La capacitació i la generació de llocs de treball han d’anar de la mà. Si es vincula amb formació, es donaran oportunitats no només a la ciutadania de Sant Adrià, sinó del territori que ens envolta. No és que es converteixi exclusivament en un centre de platós, sinó que, si es produeix una sèrie, un documental o una pel·lícula, implicarà llocs de treball per a tècnics de so, d’il·luminació, fusters… També hi haurà sinèrgies amb el campus de la UPC, però hem de baixar més estrats per fer-lo revertidor, perquè una característica del perfil dels desocupats de Sant Adrià i del territori es la baixa qualificació.

– Tenen dates de quan començaran a construir-se habitatges i instal·lar-se empreses al voltant de les Tres Xemeneies?

No. La premissa és el Pla Director Urbanístic. La Generalitat el vol aprovar a la primavera per arribar a temps a una convocatòria dels fons europeus Next Generation per a projectes d’aquestes característiques.

– És compatible el pol audiovisual amb el hub del coneixement i la pau, el projecte que havia d’ocupar l’interior de les Tres Xemeneies?

Hi ha eixos compatibles, però és veritat que el hub del coneixement es basava més en la transició energètica i ara es focalitzarà més en el sector audiovisual. També es va treballar incorporar el concepte de la pau, però era la part més feble del projecte i va caure des d’un inici, perquè difícilment hagués incorporat al sector privat per mantenir-lo en el temps, com demanen els fons europeus. Hauria estat una aposta en cas que la Generalitat hagués volgut significar Catalunya com el territori que fa una mirada als conflictes de la Mediterrània. No ha estat així.

L'alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete / Jordi Play
L’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete / Jordi Play

– L’any passat va haver queixes per sorolls i fum a les plantes de cicle combinat d’Endesa i Naturgy. Està satisfeta amb el funcionament de les centrals o demana millores?

Una de les primeres coses que vaig fer com a alcaldessa va ser reunir-me amb responsables d’Endesa i de Naturgy per fer d’altaveu de la ciutadania i perquè tinguessin molt present el que significaven aquells episodis. Es van comprometre a canviar els silenciadors per intentar minvar molèsties, però trigaran uns mesos encara. Quant al fum, són arrancades que fan. És veritat que en aquell moment hi ha una pujada d’emissions però, per les dades que tenim, mai no han superat el límit permès i sempre estan molt per sota.

– Al costat de les centrals energètiques hi ha la incineradora de residus de Tersa. Sant Adrià paga un preu massa car en termes de contaminació i molèsties tenint al seu terme aquestes fàbriques que presten servei al conjunt de l’àrea metropolitana?

És més bé l’impacte visual que suposen. Les dades de qualitat d’aire a Sant Adrià són millors que a l’Eixample. Em vaig quedar sorpresa quan em van comentar que, per efecte dels corrents d’aire, Vic pot tenir dades fins i tot pitjors que l’àrea metropolitana. No estem en dades especialment significatives i potser és més rellevant que produïm emissions cap a altres llocs que no l’afectació sobre la ciutat. No negaré que hi ha impacte, però hi ha normatives que es compleixen i es posen mesures. Tersa ha baixat més d’un 50% de les emissions després de posar catalitzadors.

– Va reclamar al Ministeri de Transició Ecològica que la descontaminació de la platja del Litoral, tancada des del maig passat, finalitzés aquesta pròxima primavera. Serà així?

No, era més bé un desig. No hi haurà platja aquest estiu. Desconeixia que només les obres seran vuit mesos. S’han fet les analítiques i el projecte, però el procediment es sumament lent, a banda que posar d’acord a totes les administracions no és fàcil. Encara no està tancat, però està gairebé resolt. L’important era que l’Estat digués ok i ja ho ha dit. Ara queda que entre els departaments de Territori i d’Acció Climàtica es posin d’acord sobre qui posa la part que toca a la Generalitat. Es tancarà en breu i, després, caldrà fer la licitació. El cost són uns 3,5 milions d’euros, i la proposta és que l’Estat pagui el 50%, la Generalitat un 33% i un 17%, entre l’AMB i l’Ajuntament de Sant Adrià. Hem fet una aportació residual encarregant el projecte de descontaminació. Ja hem patit prou.

L'alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete / Jordi Play
L’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete / Jordi Play

– Va demanar més dotació de Mossos d’Esquadra arran d’unes agressions i uns tirotejos a la Mina l’any passat. S’ha concedit que es destinin més agents?

Hi ha més dotació però no sé dir exactament quants mossos hi ha a la comissaria perquè no ens ho diuen. Quan va obrir-se, el compromís eren al voltant de 100 membres però, pel que sabem, no estem en aquestes xifres. La incorporació de nous agents no ha sigut prou significativa. Sempre demanem més dotació, però sobretot a la Mina es requereix de constància i d’unitats i recursos que van més enllà dels Mossos.

– Nota que s’exerceixi pressió sobre el tràfic de droga a la Mina o segueix pensant que hi ha impunitat?

No és una qüestió d’impunitat sinó que tot és molt lent. El neguit del veïnat és constant: em diuen que és que aquí a tothom ja li va bé, que no s’actua, que no es vol actuar… Et preguntes si de veritat a tothom li interessa que es concentri aquí. Igual sí que hi ha una part de veritat… Portem molts anys i no hi ha fruits, per tant alguna cosa passa. No he negat mai que s’estigui treballant, però una cosa són les investigacions i una altra el dia a ida. Necessitaríem més constància i més presència per seguretat, perquè es carrega a la policia local i això contrarresta actuacions preventives a la resta de la ciutat. No podem normalitzar que hi hagi màfies i tràfic de drogues, encara que sembla que hagi revertit i que ara es centrin més en la plantació de cànnabis i que s’anirà també cap a les criptomonedes. Aquest sector també evoluciona…

L'alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete / Jordi Play
L’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete / Jordi Play

– Fa sis anys que es va presentar l’Agenda Besòs, un aliança de cinc alcaldies amb Barcelona inclosa, que prometia una nova centralitat al voltant del riu i inversions per revertir greuges a la zona. El resultat fins ara és decepcionant per a Sant Adrià?

Sí, però no només per a nosaltres, sinó per a tots. El resultat no ha sigut l’esperat. És cert que hem aconseguit alguna cosa, com posar sobre la taula abordar junts el sensellarisme, però no és fàcil treballar entre tantes administracions. Veurem a partir d’ara.

– L’Ajuntament de Barcelona ha fet prou en aquests sis anys perquè Sant Adrià i el Besòs reverteixin els seus dèficits?

Vull creure que hi ha voluntat i intenció d’ajudar el territori, però no s’ha convertit en res tangible. Hi ha un sentiment de certa decepció. Es va crear una expectativa que no s’ha complert. No sé les dinàmiques de Barcelona, però no s’ha volgut reforçar el Consorci del Besòs. Hem tingut la sensació que, fins i tot, estava en una deriva de no donar-li la importància que a Sant Adrià sempre hem donat a aquest organisme. He predicat molt en el desert que el consorci és un instrument que hem de potenciar i que pot ser centralitzadora d’una governança compartida. Sembla que ara tothom ho veu. Quan ens vam quedar orfes del Consell Comarcal i reivindicàvem un referent supramunicipal que heredés les competències, hi havia reticències de Barcelona que fos el consorci, però havíem arribat a un acord per canviar els estatuts per treballar aspectes socials i programes al territori perquè, sense el consell, ens hem quedat febles per continuar-los. Hi ha hagut una certa lluita en aquest sentit i no hem anat més enllà. El resultat és que teníem una gran pretensió de fer moltes coses però, si no som capaços ni de fer aquelles que ja estaven i fer l’esforç de continuar-les, la credibilitat es debilita.

Més notícies
Una persona amb la bandera del col·lectiu no binari / Eduardo Parra / Europa Press

Barcelona pregunta pel gènere no binari per accedir a subvencions

Notícia: Barcelona pregunta pel gènere no binari per accedir a subvencions
Comparteix
Els experts no coincideixen sobre com fer compatible la consulta amb els drets dels treballadors i la llei de protecció de dades
Notícia: Barcelona pregunta pel gènere no binari per accedir a subvencions - Mobile
Els detinguts van seguir l'home des de l'oficina bancària, en detectar que havia retirat diners

Assalten un home de 86 anys i el deixen inconscient a casa seva

Notícia: Assalten un home de 86 anys i el deixen inconscient a casa seva
Comparteix
Els detinguts van seguir l'home des de l'oficina bancària, en detectar que havia retirat diners
Notícia: Assalten un home de 86 anys i el deixen inconscient a casa seva - Mobile

Nou comentari

Comparteix