Els reticents a la vacuna: per què dubten un 27% de barcelonins

Veïns i sanitaris de la ciutat relaten com afronten la vacuna | El departament de Salut esvaeix dubtes

El baròmetre de l’Ajuntament de Barcelona va demostrar, a finals de l’any passat, que la vacuna contra la Covid-19, troba resistència entre milers de persones. En concret, entre el 27% dels barcelonins: un de cada quatre veïns de la capital catalana no se la vol posar, segons l’enquesta bianual del consistori. El resultat de l’estudi també indicava que les dones són el col·lectiu més reticent a la vacuna i que els joves i la gent gran són els que estan més predisposats a rebre-la.

Aquesta xifra va generar una forta impressió en l’opinió pública i les autoritats, perquè no s’havia previst un percentatge tan elevat de resistència després de mesos esperant la vacuna com a millor forma de deixar enrere la pandèmia. Qui són aquests barcelonins? I sobretot, per què s’oposen a rebre la dosi malgrat els reiterats missatges de confiança del personal mèdic i les autoritats sanitàries? El TOT Barcelona s’ha volgut apropar a aquest fenomen per posar-hi llum i facilitar respostes aclaridores a qui encara tingui reserves sobre vacunar-se contra la Covid-19.

Un dels barcelonins que no ho veu clar és un jove de 24 anys. Explica que no està “100% segur” de si se la posarà. “No sóc negacionista, evidentment que hi ha una pandèmia”, aclareix. Tot i així, el jove no està convençut del tot sobre l’eficàcia real de la vacuna. Periodista de professió, prefereix no donar el seu nom.

Remarca que no és “antivacunes”, que al llarg de la vida s’ha vacunat i que vacunarà els seus fills. “El que no crec és que en tan poc temps s’hagi fet una vacuna que sigui realment eficaç”, dubta. “Ara, amb les soques noves, no sé fins a quin punt és realment efectiva o si pot ser efecte placebo. Crec que pot ser una mica a la desesperada”, reflexiona. Sigui com sigui, està totalment a favor que la gent que hi confia es vacuni. “Que no me la posi o que no estigui segur al 100% no vol dir que no doni suport a tothom que se la posi”, matisa.

També sanitaris

Entre les files dels sanitaris també hi ha alguns dubtes. El TOT Barcelona va ser testimoni d’una jornada de vacunació de la plantilla de l’Hospital Clínic. Alguns professionals estaven impacients per rebre la dosi però també n’hi havia que havien dubtat fins l’últim moment sobre deixar-se-la administrar. Era el cas de Sònia Lozano, una matrona que ha viscut casos de Covid des de primera línia. “Vaig tenir dubtes pels efectes adversos a llarg termini, perquè no ha donat temps a observar-los, però m’he decidit per responsabilitat i confiança en els científics”, argumentava Lozano en conversa amb aquest diari.

Una altra sanitària en la mateixa situació és Marta Torres, infermera d’oncologia. “No volia ser la primera, tot i que tenia clar que ho havia de fer perquè tots haurem de passar per aquí”, assegura. Natalia Evangelista treballa al Clínic com a tècnica de radioteràpia i assegurava a aquest diari que malgrat els dubtes inicials es vacunarà. “Els que dubten perquè la vacuna s’ha aconseguit massa ràpid han de tenir en compte la quantitat de finançament que ha rebut”, explica. Això és el que l’ha acabat de convèncer: “Em fa pensar que no té per què tenir efectes secundaris”.

Negacionistes

A diferència d’aquest jove, alguns no només dubten de la vacuna, sinó que també qüestionen l’evident perillositat del virus. Alguns grups negacionistes fins i tot rebutgen l’existència de la Covid-19. És el cas d’un grup de persones que reuneix cada dissabte al passeig Lluís Companys, on s’abracen i es besen, segons ells mateixos explicaven aquest darrer cap de setmana. “Diuen que té una efectivitat del 95%, però no et diuen que al 5% realment no li passi res”, comentava un dels presents a la reunió, on ningú portava mascareta.

Les dades que esvaeixen els dubtes

El departament de Salut intenta resoldre les incògnites al voltant de la vacuna i neutralitzar les resistències. És per això que va publicar, a principis de gener un document de preguntes i respostes. Entre altres qüestions, remarca que la rapidesa amb què els investigadors han aconseguit una vacuna no significa que aquesta no hagi passat per tots els processos de validació estàndard: “Les vacunes contra la Covid-19 han estat aprovades per les agències reguladores i compleixen les dues característiques fonamentals que permeten la seva aplicació i distribució: seguretat i eficàcia”, respon Salut. A més, el departament posa en relleu que “les vacunes aprovades fins al dia d’avui asseguren efectivitat contra les darreres mutacions”.

Tot seguit, contesta a tots aquells que estan preocupats per la velocitat de la recerca científica sobre la Covid-19. I dona 8 motius que expliquen la celeritat del procés: “El genoma estava publicat i accessible a tots els investigadors des del 10 de gener”, “més de 250 grups de treball han investigat i estudiat candidats a vacunes”, “es partia d’investigació prèvia sobre vacunes d’altres coronavirus“, “la comunitat científica porta dècades d’investigació en vacunes en general”, “en cap cas s’ha saltat cap fase, simplement s’han superposat algunes fases de la investigació clínica sense afectar el procediment d’investigació”, “la inversió pública dels governs i la iniciativa privada de diferents països ha finançat la investigació i ha donat suport en el desenvolupament de les vacunes”, “la investigació sobre la Covid-19 s’ha compartit a escala global de manera coordinada amb la comunitat científica i els centres d’investigació” i “la vacuna s’ha començat a produir al mateix temps que es desenvolupava la fase III de la recerca”.

Respecte dels efectes adversos, Salut indica que “són molt similars als de la [vacuna] de la grip, però a curt termini poden ser més freqüents”. I ressalta que l’experiència del primer mes de vacunació està sent positiva: “S’han administrat vacunes a centenars de milers de persones i no s’ha informat sobre problemes greus de salut”. Els efectes adversos, afegeix Salut, són semblants als que provoca una Covid lleu i duren “aproximadament un dia”.

El departament dirigit per Alba Vergés intenta tranquil·litzar els reticents quant als efectes secundaris i recorda que, en el cas de la vacuna de Pfizer/BioNTech, la meitat de vacunats va experimentar fatiga al cap de pocs dies, i entre un 25 i un 33% va tenir altres afectacions lleus com ara mal de cap o febre. Però cap d’ells ha patit efectes adversos greus. Pel que fa a la de Moderna/Lonza, els efectes negatius són semblants, segons Salut. Rebre una o altra vacuna, per tant, té el mateix nivell de garanties.

Més informació

Nou comentari